Aeroport de Roma-Fiumicino
 | |||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||||||||||||||||||||||
  | |||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Epònim | Roma, Fiumicino i Leonardo da Vinci | ||||||||||||||||||||||||||
| Dades | |||||||||||||||||||||||||||
| Tipus | Aeroport internacional i aeròdrom de tràfic comercial | ||||||||||||||||||||||||||
| Construcció | 1947 | ||||||||||||||||||||||||||
| Obertura | 20 agost 1960 | ||||||||||||||||||||||||||
| Dona servei a | Roma | ||||||||||||||||||||||||||
| Característiques | |||||||||||||||||||||||||||
| Estat d'ús | en funcionament | ||||||||||||||||||||||||||
| Superfície | 1.660 ha | ||||||||||||||||||||||||||
| Altitud | 13 ft | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Ubicació geogràfica | |||||||||||||||||||||||||||
| Entitat territorial administrativa | Fiumicino (Itàlia) | ||||||||||||||||||||||||||
| |||||||||||||||||||||||||||
| Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
| Gestor/operador | Aeroporti di Roma | ||||||||||||||||||||||||||
| Passatgers | 51.306.744 (2025) | ||||||||||||||||||||||||||
| Lloc web | adr.it… | ||||||||||||||||||||||||||
 | |||||||||||||||||||||||||||
L'Aeroport de Roma-Fiumicino «Leonardo da Vinci» (codi IATA: FCO, codi OACI: LIRF) (en italià: Aeroporto di Roma-fiumicino "Leonardo da Vinci") és un aeroport que dona servei a Roma. Està localitzat a la població de Fiumicino, a 35 km del centre històric de la ciutat de Roma. L'aeroport va ser batejat amb el nom del famós savi itàlia Leonardo da Vinci, el primer que va dissenyar un prototip d'helicòpter i una màquina voladora amb ales.
L'Aeroport de Roma-Fiumicino va gestionar més de 36 milions de passatgers durant l'any 2010, convertint-se en l'aeroport més transitat d'Itàlia, el sisè més transitat d'Europa i en el 26è més transitat del món. És el principal centre de connexions d'ITA Airways i és operat per Aeroporti di Roma, gestor de l'aeroport de Roma-Ciampino.
Història
[modifica]L'any 1947, per tal de fer front a l'augment de trànsit i a la congestió de l'Aeroport de Ciampino, el Ministeri d'Aviació italià va buscar un emplaçament per tal de crear un nou aeroport. Finalment, es va decidir construir l'aeroport a prop de la desembocadura del riu Tíber. Després de 21 mesos de treballs, l'aeroport va ser inaugurat el 20 d'agost de 1960 i estava compost de dues pistes d'aterratge. No es va dur a terme cap vol comercial fins a la nit del 14 al 15 de gener de 1961 quan un Lockheed Constellation de Trans World Airlines provinent de Nova York va aterrar a l'aeroport.
Temps més tard, l'aerolínia Alitalia posa en servei hangars de manteniment per als seus avions Douglas DC-8. L'any 1973, es va construir una altra pista i es va dur a terme la construcció d'un nou hangar per tal d'atendre als Boeing 747. Aquest mateix any, el govern italià va decidir coincidir la gestió de l'aeroport a la societat Aeroporti di Roma S.p.A. a partir del juliol de 1974.
En els últims trenta anys, l'aeroport ha patit diversos processos d'ampliació fins a arribar a tenir cinc terminals de passatgers, l'última d'elles inaugurada el maig de 2008. Actualment compta amb quatre pistes i té capacitat per a rebre fins a 55 milions de passatgers anuals. A l'abril de 2008, es van concloure els treballs sobre la primera pista per tal d'adaptar-la per a rebre aeronaus d'última generació com l'Airbus A380.
Aerolínies i destinacions
[modifica]Estadístiques
[modifica]Rutes més transitades
[modifica]| Posició | Destinació | Passatgers | Canvi 2023/24 |
|---|---|---|---|
| 1 |  Catània
|
1.939.776 |  24,5%
|
| 2 | Palerm
|
1.672.245 | 20,3%
|
| 3 |  Milà-Linate
|
1.055.105 | 20,9%
|
| 4 |  Càller
|
790.268 | 9,8%
|
| 5 |  Bari
|
689.763 | 10,4%
|
| 6 | Òlbia
|
497.885 | 26,1%
|
| 7 | Bríndisi
|
495.880 | 10,8%
|
| 8 |  Torí
|
406.150 | 23,0%
|
| 9 |  Venècia
|
395.156 | 22,0%
|
| 10 |  Lamezia Terme
|
334.356 | 24,7%
|
| Font: Eurostat | |||
| Posició | Destinació | Passatgers | Canvi 2023/24 |
|---|---|---|---|
| 1 |  Madrid
|
2.008.881 | 14,9%
|
| 2 | Barcelona
|
1.703.342 | 14,7%
|
| 3 |  París-Orly
|
1.185.458 | 8,3%
|
| 4 | París-Charles de Gaulle
|
968.062 | 4,1%
|
| 5 |  Londres-Gatwick
|
923.518 | 15,7%
|
| 6 |  Atenes
|
846.635 | 13,1%
|
| 7 |  Amsterdam
|
758.576 | 3,5%
|
| 8 | Londres-Heathrow
|
729.334 | 1,0%
|
| 9 |  Istanbul
|
678.784 |  -3,4%
|
| 10 |  Lisboa
|
653.035 | 47,7%
|
| Font: Eurostat | |||
| Posició | Destinació | Passatgers | Canvi 2023/24 |
|---|---|---|---|
| 1 |  Nova York-JFK
|
1.141.784 | 16,3%
|
| 2 |  Dubai
|
558.002 | 6,9%
|
| 3 |  São Paulo-Guarulhos
|
524.410 | 49,0%
|
| 4 |  Toronto-Pearson
|
505.272 | 55,5%
|
| 5 |  Doha
|
503.125 | 18,1%
|
| 6 | Abu Dhabi
|
499.131 | 37,3%
|
| 7 | Istanbul-Sabiha Gökçen
|
405.904 | 29,5%
|
| 8 |  Tel Aviv
|
404.195 | -29,8%
|
| 9 |  Addis Abeba
|
396.589 | 63,6%
|
| 10 |  Buenos Aires-Ezeiza
|
360.446 | 13,8%
|
| Font: Eurostat | |||
Referències
[modifica]Enllaços externs
[modifica]
Amsterdam · Atenes · Barcelona · Berlín-Brandenburg · Brussel·les · Copenhaguen · Dublín · Düsseldorf · Estocolm-Arlanda · Frankfurt · Lisboa-Portela · Madrid-Barajas · Màlaga-Costa del Sol · Milà-Malpensa · Múnic · Palma · París-Charles de Gaulle · París-Orly · Roma-Fiumicino · Viena |
