Aeroport Internacional de Tunis

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Aeroport Internacional de Tunis
  • IATA: TUN Modifica el valor a Wikidata
  • OACI: DTTA Modifica el valor a Wikidata
Imatge
EpònimTunis i Cartago Modifica el valor a Wikidata
Dades
TipusAeroport i aeròdrom de tràfic comercial Modifica el valor a Wikidata
Obertura1940 Modifica el valor a Wikidata
Dóna servei aTunis Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud22 ft Modifica el valor a Wikidata
Pista d'aterratge
 Material de construcció
01/193.200 m45 masfalt
11/292.840 m45 masfalt Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaTunis (Tunísia) Modifica el valor a Wikidata
Map
 36° 51′ 04″ N, 10° 13′ 38″ E / 36.8511°N,10.2272°E / 36.8511; 10.2272
Activitat
Gestor/operadorTunisian Civil Aviation & Airports Authority (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Passatgers6.441.886 (2019) Modifica el valor a Wikidata
Terminal II de l'areoport

L'aeroport Internacional de Tunis o Tunis-Cartago (àrab: مطار تونس قرطاج الدولي) és l'aeroport principal de Tunísia, situat a uns 7 km al nord de la ciutat de Tunis a la delegació de Cité Khadhra, governació de Tunis.[1] El nom l'agafa de la ciutat de Cartago, situada al nord-est.

El seu codi IATA és TUN i el seu codi OACI és DTTA. Està administrat per l'Oficina de Ports Aeris de Tunísia (OPAT, del 1970 al 1998 Oficina de l'Aviació Civil i dels Aeroports, OACA) que depèn del Ministeri de Transports de Tunísia.

La història de l'aeroport es remunta al 1920 quan es va construir la primera base d'hidroavions a Tunísia al llac de Tunis per als hidroavions de la Compagnie Aéronavale.[2] L'Aeròdrom de Tunis es va obrir el 1938, donant servei a uns 5.800 passatgers anuals a la ruta París-Tunis.[3]

Durant la Segona Guerra Mundial l'aeroport va ser utilitzat per la Twelfth Air Force de les Forces Aèries dels Estats Units d'Amèrica com a quarter general i base de control de comandament per a la campanya d'Itàlia de 1943.[4]

La construcció de l'aeroport de Tunis-Cartago, totalment finançat per França, va començar el 1944, i el 1948 es va convertir en el principal hub de Tunisair. El trànsit de passatgers va créixer constantment a partir de 1951 quan 56.400 passatgers van ser transportats, 33.400 d'ells per Air France.[3]

El 2019 va transportar 6.441.886 passatgers.[5]

Referències[modifica]

  1. ↑ Tunis–Carthage International Airport Arxivat 17 June 2010 a Wayback Machine. at Office de l'Aviation Civile et des Aeroports (OACA) Arxivat 25 May 2009 a Wayback Machine.
  2. ↑ Philippe Bonnichon; Pierre Gény; Jean Nemo Présences françaises outre-mer, XVIe-XXIe siècles. KARTHALA Editions, 2012, p. 453. ISBN 978-2-8111-0737-6 [Consulta: 23 octubre 2016]. 
  3. ↑ 3,0 3,1 Encyclopedie Mensuelle d'Outre-mer staff. Tunisia 54. Negro Universities Press, 1954, p. 166. ISBN 9780837124421 [Consulta: 23 octubre 2016]. 
  4. ↑ Maurer, Maurer. Air Force Combat Units of World War II. Maxwell AFB, Alabama: Office of Air Force History, 1983. ISBN 0-89201-092-4
  5. ↑ «Tunis-Carthage au Top 10 des aéroports africains les plus visités». Arxivat de l'original el 22 desembre 2015. [Consulta: 11 desembre 2015].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Aeroport Internacional de Tunis
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Aeroport_Internacional_de_Tunis&oldid=32394797»