Ryanair

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióRyanair
Ryanair logo.svg
Ryanair.b737-200.ei-cnv.bristol.arp.jpg
Dades base
Tipus entitat aerolínia de baix cost
Història
Fundació 1985
Activitat
Cotitz.Borsa (ISE RYA) - (LSE RYA) - (NASDAQ RYAAY)
Organització i govern
Seu central 
Executiu en cap Michael O'Leary
Empleats 9.500  (2015)
Xifres destacables
Ingressos 5.654.000.000 euros (2015)

Web Lloc web oficial
Facebook ryanair
Twitter Ryanair
Modifica dades a Wikidata
16-11-16-Glasgow Airport-RR2 7312.jpg

Ryanair (ISE RYA,LSE RYA, NASDAQRYAAY) és una línia aèria de baix cost irlandesa amb seu social a Irlanda fundada per la família Ryan l'any 1985 amb 25 treballadors, essent la primera ruta Waterford - Londres. És el transportista de línies aèries de baix cost més important d'Europa. Posseeix 209 rutes a 94 destins de 18 països. Al llarg dels anys s'ha convertit en l'aerolínia més rendible del món, gràcies a la seva reducció de costos i als seus competitius preus. Opera amb una flota d'avions Boeing, amb 74 del model B737-800 (capacitat de 189 passatgers) i 9 del model b737-200 (capacitat de 130 passatgers).

Ara mateix té un acord per adquirir 143 B737-800 nous amb opció a 193 més.

Ryanair és una de les empreses europees més polèmiques, lloada i criticada a la vegada. Els seus simpatitzants argumenten que els seus preus són molt bons, però els seus retractors l'acusen de saltar-se polítiques de la Unió Europea.

Història[modifica | modifica el codi]

Ryanair BAC 1-11

Primers anys[modifica | modifica el codi]

Ryanair fou fundada el 1985 per Tony Ryan, un empresari irlandès. L'aerolínia començà amb un petit avió d'hèlix de 15 places volant entre Waterford i Londres Gatwick amb la intenció de trencar el monopoli de vols que existia aleshores en mans de British Airways i Aer Lingus. La seva segona ruta, afegida el 1986, fou entre Dublín i Londres (Luton). Aquell any va transportar 82.000 passatgers.

El nombre de passatgers i rutes continuà incrementant-se, però l'any 1991 entrà en xifres vermelles i va ser necessari reestructurar-la per sortir de la crisi. Michael O'Leary fou l'encarregat de fer-la rendible de nou. Per aconseguir les baixes xifres de preus, els avions havien de fer més d'un vol al dia, en lloc d'usar-lo només un cop al dia (com fan altres aerolínies), així com deixar de servir menjars i serveis com diaris o revistes. A més, el passatge de primera classe fou suprimit.

El 1995, Ryanair celebrà el seu desè aniversari amb 2,5 milions de passatgers.

La Desregulació[modifica | modifica el codi]

Després de la desregulació de la indústria aèria el 1997, Ryanair estava llesta per expandir-se cap al continent. Començà a oferir vols a París, Oslo, Estocolm i Charleroi.

L'any 2000 l'aerolínia llança la seva pàgina de vendes per internet amb la intenció de reduir encara més els costos venent els bitllets directament als passatgers. Un any més tard el 75% de les vendes de bitllets es feien a través d'internet, i actualment aquesta xifra està al 95%.

Europa Continental[modifica | modifica el codi]

Ryanair creà una nova base d'operacions a l'aeroport de Charleroi, a prop de Brussel·les l'any 2001. El 2002 obrí 26 noves rutes i establí una altra base a Hahn, prop de Frankfurt. El 2003 obrí una nova base a Bèrgam, Itàlia.

El 2004 es crearen noves bases als aeroports de Roma (Aeroport de Roma Ciampino) i Girona (Aeroport de Girona Costa Brava), passant a tenir 11 bases.

Història recent[modifica | modifica el codi]

Durant el 2004, Michael O'Leary anuncià que un lluita a mort tindria lloc durant l'hivern entre les companyies de baix cost i que solament en sobreviurien 3 o 4.

A febrer del 2005 Ryanair anuncià la compra de 70 B737 més, ja que espera arribar als 70 milions de passatgers l'any 2011.


Futur a Amèrica: RyanAtlantic[modifica | modifica el codi]

Segons el president de la companyia, Michael O'Leary, cap a l'any 2009 la companyia de baix cost implantarà una nova companyia filial que farà rutes intercontinentals: RyanAtlantic. Aquesta companyia a Europa prendrà com a bases hub aeroports com Girona-Costa Brava, Dublín o London ST. Als EUA possiblement segons els president no operarà des dels grans hubs com ara JFK sinó que ho farà des d'aeroports més petits però a prop de les grans megalòpolis. S'estan duent a terme negociacions amb l'estat d'Ohio per tal d'establir en un aeroport d'aquest estat un dels primers hubs. Un del principals problemes en què s'enfronta avui la companyia irlandesa és la compra dels 50 avions de llarg radi. Degut a les demores en l'entrega d'aparells de Boeing i Airbus aquest fet podria suposar la demora en l'inici dels vols de la companyia. No obstant això, el president de l'empresa ha assegurat també que la companyia no es precipitarà en la compra d'aparells i esperarà a un moment on la demanda baixi i per tant els pugui adquirir a bon preu.

Competidors[modifica | modifica el codi]

Els rivals més importants són easyJet, Vueling, Air Berlin, Germanwings i Transavia.


Destinacions[modifica | modifica el codi]

Connexions Ryanair
Destí L'Alguer Eivissa Girona Palma Perpinyà Reus València Alacant
Aarhus x
L'Alguer 0 x x
Altenburg x
Bari x x
Blackpool x x
Birmingham x x x x x
Bournemouth x x x
Bremen x x x
Bristol x x
Charleroi x x x x x x x
Derby x x x
Dublín x x x x x x
Edinburgh x x x
Eindhoven x x x
Eivissa 0 x
Estocolm x x
Faro x
Bolonya x x
Forlì x
Frankfurt x x x x x x
Girona x x 0 x
Glasgow x x x x x
Hamburg x x x
Leeds x x x
Liverpool x x x x x x x
Londres (Luton) x x
Londres (Stansted) x x x x x x x x
Madrid x x x x
Milà x x x x
Middlesbrough x
Oslo x x x
Palma x 0 x x
París - Beauvais x x x x x
Pisa x x x x
Poznan x x x
Reus x x 0
Roma x x x x
Shannon x x
Sheffield x x
Torí x x
València 0
Venècia x x
Weeze x x x x x x x
Barcelona x x

Altres aeroports[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • Ryanair (català)(alemany)(anglès)(castellà)(francès)(italià)(neerlandès)(polonès)(suec)