Electronic Arts

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióElectronic Arts
Ealogo.png
EA Building RedwoodShores.JPG
Seu central d'Electronic Arts
Dades base
Tipus entitat distribuïdor de videojocs i desenvolupador de videojocs
Sector indústria del videojoc
Forma jurídica empresa de capital obert
Història
Fundació 28 maig 1982
Fundadors Trip Hawkins
Activitat
Productes Army of Two, Medal of Honor i Command & Conquer
Cotitz.Borsa (NASDAQ EA)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Executiu en cap Andrew Wilson
Empleats 8.400  (2015)
Filials PopCap Games
Softcannon
Crystal Dynamics
Xifres destacables
Ingressos 4.510.000.000 dòlars dels Estats Units (2015)
Beneficis 875.000.000 dòlars dels Estats Units

Web Lloc web oficial
Facebook EA
Twitter EA

Modifica dades a Wikidata

Electronic Arts, Inc. (EA) (NASDAQERTS).[1] És la companyia més gran de producció de videojocs del planeta. Les seves oficines centrals es troben a Redwood City, Califòrnia tot i estar estesa a molts països i tenir oficines als Estats Units, Canadà, Japó i Anglaterra. Electronic Arts té diferents subsidiaries com EA SPORTS (encarregada de tots els videojocs esportius), EA GAMES (encarregada de tots els videojocs restants) o EA RECORDING (encarregada d'enregistrar música, usualment dels videojocs).

Història[modifica | modifica el codi]

Logotip original d'Electronic Arts (1982–1999)

Fundada en 1982, era una productora discreta de videojocs per a PC, es va decidir especialitzar en aquest sector amb jocs apropiats per al suport, com els gèneres d'estratègies i militar. A principis dels 90 va començar a produir simuladors esportius de forma massiva i va decidir produir per a consola, sent Sega Mega Drive i Super Nintendo, les plataformes on la companyia va traure més jocs a mitjans dels anys 90. Els ingressos de la companyia va pujar vertiginosament, a causa d'una campanya agressiva publicitària i l'ús de llicències, per exemple el 1994 va traure el FIFA International Soccer, el primer simulador esportiu amb noms reals dels jugadors i d'indumentàries d'equip, la qual cosa li va donar molta popularitat i una saga interminable que va desterrar la resta de competidors si exceptuem les sagues de International Super Star Soccer i Pro Evolution Soccer de Konami.

En la segona meitat de la dècada dels 90, va començar a produir molts jocs d'esports, carreres i d'estratègies per a la Sony Play Station, també va ser la que va produir més jocs per a l'efímera Panasonic 3DO, a més va donar suport, una miqueta més tímidament, a Nintendo 64 i Sega Saturn. Sorprenentment no va traure un sol joc per a Dreamcast (abans donava suport actiu a totes les consoles de Sega). En la nova generació de principi del segle XXI va decidir EA donar suport a totes les plataformes: Xbox, Playstation 2 i Gamecube, sense deixar de costat al PC. Aquesta immensa producció per a consoles casolanes contrasta amb l'escàs llançament per a les portàtils i molts menys per a màquines de recreatives, en tota les història de la companyia.

El 2005 va aconseguir la llicència exclusiva de la federació de NFL del futbol nord-americà, va intentar el mateix amb la lliga de basquetbol NBA, però aquesta vegada sense èxit; va comprar a diverses companyies del sector com el grup de programació de Criterion i intent a comprar a Ubisoft, la major d'Europa i una de les majors del món, no aconseguit per la negatives dels seus amos.

Estudis[modifica | modifica el codi]

Estudis actuals[modifica | modifica el codi]

Antics estudis[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Electronic Arts Inc.». BusinessWeek. [Consulta: 23 octubre 2009].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Electronic Arts Modifica l'enllaç a Wikidata