C-32

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula carreteraCorredor del Mediterrani
C-32.svg Modifica el valor a Wikidata
Autopista Peatge C32 Sitges.JPG
La C-32 al voltant de Sitges Modifica el valor a Wikidata
IdentificadorC-32
Tipusautopista
Propietat
Generalitat de Catalunya
GestióAbertis, de peatge
ÀreaCatalunya
Longitud135 km Modifica el valor a Wikidata
Recorregut
Estat
Llocs que travessa

Origen/final
IniciEl Vendrell
FiTordera GI-600 (Direcció Girona) (juny 2009)
Tossa de Mar (en projecte)
Mapa viari

La C-32  o Corredor del Mediterrani és una autopista, que en el ramal sud és de peatge gestionat per Aucat (filial d'Abertis), titularitat de la Generalitat de Catalunya que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme. Hi ha un nou tram en projecte que està previst que arribi fins a Tossa de Mar.

Està dividida en dues parts: el ramal sud de peatge (El Vendrell - El Prat de Llobregat), de 56 km (també conegut com a "Autopista Pau Casals" en honor del violoncel·lista, director i compositor Pau Casals, nascut a El Vendrell, on comença l'autopista) i el ramal nord gratuit (Montgat - Tordera), de 51 km. L'autopista comença a l'enllaç 31 de l'Autopista del Mediterrani, i, des del juliol del 2010, acaba al km 3 de la GI-600, als afores de Blanes (encara que dins del terme municipal de Tordera). Es planteja perllongar-la en el futur fins a Tossa de Mar.

Pel que fa al ramal sud, que passa majoritàriament per la comarca del Garraf, finalitza al Prat de Llobregat i té dues àrees de servei: Garraf i Gavà. Té 19 enllaços, 6 dels quals són parcials i 13 totals. Aquest tram d'autopista es va fer en dues fases: El Prat de Llobregat - Sitges (1994), i Sitges - El Vendrell (1998).

El ramal nord passa majoritàriament per la comarca del Maresme, té una longitud de 47 km. Té dues àrees de servei, Maresme i La Tordera, i 24 enllaços, 9 dels quals són parcials i 15 totals. També es va fer en dues fases, la primera de Montgat a Mataró (1969) i la segona de Mataró a Palafolls (1994).

Història[modifica]

Tram nord[modifica]

  • El projecte de construcció de l'autopista es va fer oficial amb el Decret llei 5/1966, publicat el 1966, en què també es tractava del projecte d'autopista Barcelona-la Jonquera. En Decret 165/1967 s'adjudica la concessió a l'associació d'empreses "Unión Industrial Bancaria, Liga Financiera SA, Condotte Española SA, FICISA" amb un termini de 37 anys, des de 1967 a 2004.[1]
  • El 2 de juliol de 1969 es va inaugurar el tram de peatge Montgat- Mataró, que es convertia en la primera autopista de peatge espanyola.
  • L'any 1990, el Ministeri d'Obres Públiques va adjudicar a ACESA la construcció dels trams de Ronda de Mataró i Mataró-Palafolls, a canvi de l'ampliació de la concessió fins 2016.[2]
  • El 1994 es van posar en servei els trams Ronda de Mataró i Mataró - Palafolls
  • Al juny de 1995 la titularitat de l'autopista va ser traspassada de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya [3]
  • El 1998 la Generalitat va allargar la concessió fins al 2021, a canvi de baixar els peatges a altres vies explotades per ACESA
  • El tram Palafolls - Tordera de 4,4 km s'inaugurà el dimarts 23 de juliol de 2010.
  • A 2016 està previst el perllongament del tram de Tordera fins a Lloret amb una llargada de 6,5 km.[4] Un nou perllongament fins a Tossa i, potser, fins a Sant Feliu de Guíxols ha estat reclamat per sectors empresarials, però no està planificat.[5]

Tram sud[modifica]

  • En Decret 4/1989 la construcció de l'autopista Castelldefels-Sitges s'adjudica per concessió a Caixa de Barcelona per un termini de 33 anys, de 1989 a 2022 [6]
  • El 9 de gener de 1992 es posa en servei el tram Castelldefels-Sitges
  • El 1994 es modifica la concessió per incloure la construcció del tram Sitges-el Vendrell, ampliant la concessió en 17 anys, fins al 2039 [7]
  • El 22 de maig de 1998 es posa en servei el tram des de Sitges fins al Vendrell, on enllaça amb l'AP-7

Enllaços[modifica]

Enllaços del ramal sud, "Autopista Pau Casals":

Enllaços del ramal nord:

Antic peatge d'accés des d'Alella a l'autopista C-32

Referències[modifica]

  1. «Decreto 165/1967, de 26 de enero, por el que se adjudica la concesión administrativa para la construcción, conservación y explotación de las autopistas Barcelona-La Junquera y Mongat-Mataró» (en castellà). Ministeri d'Obres Públiques, 06-02-1967. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. «Real Decreto 1547/1990, de 30 de noviembre, por el que se modifican determinadas cláusulas de la concesión de «Autopistas, Concesionaria Española, Sociedad Anónima»» (en castellà). Ministeri d'Obres Públiques, 01-12-1990. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. «Reial Decret 902/1995, de 2 de juny, sobre traspàs de serveis de l'Administració de l'Estat a la Generalita» (en castellà). Ministeri per a les Administracions Públiques, 30-06-1995. [Consulta: 9 maig 2017].
  4. «Territori i Sostenibilitat aprova el projecte de traçat del perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret-Sala de premsa. Generalitat de Catalunya». Arxivat de l'original el 2018-07-31. [Consulta: 31 juliol 2018].
  5. «La prolongació de la C-32 (Blanes – Lloret –Tossa), obra prioritària per a l'impuls econòmic de la Costa Brava sud | Cambra de comerç de Girona». [Consulta: 31 juliol 2018].
  6. «Decret 4/1989, d'11 de gener, d'adjudicació de la concessió administrativa per a la construcció, conservació i explotació de l'autopista de peatge Castelldefels-Sitges». Generalitat de Catalunya, 25-01-1989. [Consulta: 14 maig 2017].
  7. «Decret 344/1994, de 14 d'octubre, pel qual s'amplia la concessió de l'autopista A-16 per a la construcció del tram Sitges-el Vendrell». Generalitat de Catalunya, 30-12-1994. [Consulta: 14 maig 2017].

Vegeu també[modifica]

Coord.: 41° 34′ 57.28″ N, 2° 32′ 6.34″ E / 41.5825778°N,2.5350944°E / 41.5825778; 2.5350944