C-32

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Corredor del Mediterrani
Autopista Peatge C32 Sitges.JPG
Identificador  C-32 
Gestió
Tipus autopista
Administració responsable Generalitat de Catalunya
Propietat Generalitat de Catalunya
Gestió Abertis, de peatge
Configuració física
Àrea Catalunya
Inici El Vendrell
Fi Blanes GI-600 (Direcció Girona) (juny 2009)
Tossa de Mar (en projecte)
Longitud 135 km
Modifica les dades a Wikidata

La  C-32  o Corredor del Mediterrani, és una autopista de peatge titularitat de la Generalitat de Catalunya i gestionada per Aucat (filial d'Abertis) que passa per una part de la costa catalana, concretament pel Baix Penedès, el Garraf, el Baix Llobregat, el Barcelonès i el Maresme. Hi ha un nou tram en projecte que està previst que arribi fins a la comarca de La Selva.

Està dividida en dues parts: el ramal sud (El Vendrell - El Prat de Llobregat), de 56 km (també conegut com a "Autopista Pau Casals" en honor del violoncel·lista, director i compositor Pau Casals, nascut a El Vendrell, on comença l'autopista) i el ramal nord (Montgat - Palafolls), de 47 km. L'autopista comença a l'enllaç 31 de l'Autopista del Mediterrani, i a abril de 2007 acaba al km 678 de la N-II, prop de Palafolls i de Tordera, tot i que està en projecte la seva continuació fins a Tossa de Mar.

Pel que fa al ramal sud, que passa majoritàriament per la comarca del Garraf, finalitza al Prat de Llobregat i té dues àrees de servei: Garraf i Gavà. Té 19 enllaços, 6 dels quals són parcials i 13 totals. Aquest tram d'autopista es va fer en dues fases: El Prat de Llobregat - Sitges (1994), i Sitges - El Vendrell (1998).

El ramal nord passa majoritàriament per la comarca del Maresme, té una longitud de 47 km. Té dues àrees de servei, Maresme i La Tordera, i 24 enllaços, 9 dels quals són parcials i 15 totals. També es va fer en dues fases, la primera de Montgat a Mataró (1969) i la segona de Mataró a Palafolls (1994).

Història[modifica]

Tram nord[modifica]

  • El projecte de construcció de l'autopista es va fer oficial amb el Decret llei 5/1966, publicat el 1966, en què també es tractava del projecte d'autopista Barcelona-la Jonquera. En Decret 165/1967 s'adjudica la concessió a l'associació d'empreses "Unión Industrial Bancaria, Liga Financiera SA, Condotte Española SA, FICISA" amb un termini de 37 anys, des de 1967 a 2004.[1]
  • El 2 de juliol de 1969 es va inaugurar el tram de peatge Montgat- Mataró, que es convertia en la primera autopista de peatge espanyola.
  • L'any 1990, el Ministeri d'Obres Públiques va adjudicar a ACESA la construcció dels trams de Ronda de Mataró i Mataró-Palafolls, a canvi de l'ampliació de la concessió fins 2016.[2]
  • El 1994 es van posar en servei els trams Ronda de Mataró i Mataró - Palafolls
  • Al juny de 1995 la titularitat de l'autopista va ser traspassada de l'Administració de l'Estat a la Generalitat de Catalunya [3]
  • El 1998 la Generalitat va allargar la concessió fins al 2021, data avui vigent, a canvi de baixar els peatges a altres vies explotades per ACESA
  • El tram Palafolls - Tordera de 4,4 km s'inaugurà el dimarts 23 de juliol de 2010.
  • A 2016 està previst el perllongament del tram de Tordera fins a Lloret amb una llargada de 6,5 km.[4] Un nou perllongament fins a Tossa i, potser, fins a Sant Feliu de Guíxols ha estat reclamat per sectors empresarials, però no està planificat.[5]

Tram sud[modifica]

  • En Decret 4/1989 la construcció de l'autopista Castelldefels-Sitges s'adjudica per concessió a Caixa de Barcelona per un termini de 33 anys, de 1989 a 2022 [6]
  • El 9 de gener de 1992 es posa en servei el tram Castelldefels-Sitges
  • El 1994 es modifica la concessió per incloure la construcció del tram Sitges-el Vendrell, ampliant la concessió en 17 anys, fins al 2039 [7]
  • El 22 de maig de 1998 es posa en servei el tram des de Sitges fins al Vendrell, on enllaça amb l'AP-7

Enllaços[modifica]

Enllaços del ramal sud, "Autopista Pau Casals":


La C-32 al voltant de Sitges

Enllaços del ramal nord:

Accés des d'Alella a l'autopista C-32

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Decreto 165/1967, de 26 de enero, por el que se adjudica la concesión administrativa para la construcción, conservación y explotación de las autopistas Barcelona-La Junquera y Mongat-Mataró» (en castellà). Ministeri d'Obres Públiques, 06-02-1967. [Consulta: 9 maig 2017].
  2. «Real Decreto 1547/1990, de 30 de noviembre, por el que se modifican determinadas cláusulas de la concesión de «Autopistas, Concesionaria Española, Sociedad Anónima»» (en castellà). Ministeri d'Obres Públiques, 01-12-1990. [Consulta: 9 maig 2017].
  3. «Reial Decret 902/1995, de 2 de juny, sobre traspàs de serveis de l’Administració de l’Estat a la Generalita» (en castellà). Ministeri per a les Administracions Públiques, 30-06-1995. [Consulta: 9 maig 2017].
  4. «[http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/294649/ca/territori-sostenibilitat-aprova-projecte-tracat-perllongament-c-32-blanes-lloret.do Territori i Sostenibilitat aprova el projecte de traçat del perllongament de la C-32 entre Blanes i Lloret - Sala de premsa. Generalitat de Catalunya]» (en ca). [Consulta: 31 juliol 2018].
  5. «La prolongació de la C-32 (Blanes – Lloret –Tossa), obra prioritària per a l'impuls econòmic de la Costa Brava sud | Cambra de comerç de Girona» (en ca). [Consulta: 31 juliol 2018].
  6. «Decret 4/1989, d'11 de gener, d'adjudicació de la concessió administrativa per a la construcció, conservació i explotació de l'autopista de peatge Castelldefels-Sitges» (en català). Generalitat de Catalunya, 25-01-1989. [Consulta: 14 maig 2017].
  7. «Decret 344/1994, de 14 d'octubre, pel qual s'amplia la concessió de l'autopista A-16 per a la construcció del tram Sitges-el Vendrell» (en català). Generalitat de Catalunya, 30-12-1994. [Consulta: 14 maig 2017].

Coord.: 41° 34′ 57.28″ N, 2° 32′ 6.34″ E / 41.5825778°N,2.5350944°E / 41.5825778; 2.5350944