Cunit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de geografia políticaCunit
Bandera de Cunit Escut de Cunit
Bandera de Cunit Escut de Cunit
Plzadeliglsdecnt.jpg
Plaça de Catalunya de Cunit,
coneguda com a plaça del Casal

Localització
Localització de Cunit respecte del Baix Penedès.svg
41° 11′ 54″ N, 1° 38′ 26″ E / 41.198333333333°N,1.6405555555556°E / 41.198333333333; 1.6405555555556
Estat Espanya
Comunitat autònoma Catalunya
Vegueria Penedès
Comarca Baix Penedès
Capital Cunit
Entitats de població 1
Població
Total 11.808 (2016)
• Densitat 1.217,32 hab/km²
Gentilici Cunitenc, cunitenca
Geografia
Superfície 9,7 km²
Altitud 10 m
Limita amb
Organització i govern
• Alcaldessa Montserrat Carreras García
Economia
Pressupost

29.295.159,15€[1]
Evolució del pressupost

Evolució del pressupost de Cunit
Indicatius
Codi postal 43881
Fus horari UTC+01:00
Prefix telefònic 977
Codi INE 43051
Codi IDESCAT 430516
Altres dades

Web www.cunit.cat
Modifica dades a Wikidata

Cunit és un municipi de la comarca del Baix Penedès.

Situació i emplaçament[modifica | modifica el codi]

Situat a la comarca del Baix Penedès, província de Tarragona, i inclòs a la tercera corona de la regió urbana de Barcelona. Confronta amb Segur de Calafell, municipi de Calafell de la mateixa comarca, així com amb Cubelles, comarca del Garraf, i Castellet i la Gornal, comarca de l'Alt Penedès, ambdós de la província de Barcelona.


Castellet i la Gornal Cubelles
Brosen windrose-fr.svg Cubelles
Calafell Mar Mediterrani


Medi ambient[modifica | modifica el codi]

Climatologia[modifica | modifica el codi]

Dades climàtiques a Cunit
Mes gen febr març abr maig juny jul ag set oct nov des anual
Màxima mitjana °F (°C)
Mínima mitjana °F (°C)
Precipitació mitjana polzades (mm)
Font: Darrera[2]

Geografia[modifica | modifica el codi]

El paisatge cunitenc és típicament mediterrani; des dels 2,5 km de platges de sorra fina, protegides pels espigons que els donen les seves formes arrodonides característiques, passant pels plans agrícoles (els anomenats Prats de Cunit o Plana del Castell), subjectes a una forta pressió urbanística, fins a les serres del centre i nord del municipi, poblades sobretot per pinedes força ben preservades i algunes força frondoses.

Les muntanyes més altes es troben a les serres del nord. Destaquen el turó de Cal Santó, amb 141 metres d'alçària, el turó de l'Avenc (141,2 m) i el puig de la Nina (194,9 m).

Hidrologia[modifica | modifica el codi]

El terme és travessat de nord a sud per torrents i rieres. Els més destacats són el torrent de Cal Cove, que prové de la zona del fondo d'en Roig, la riera de Cunit, també anomenada torrent de Sant Antoni, i el torrent d'en Pedró, al límit amb Cubelles.

Dessalinitzadora[modifica | modifica el codi]

Es preveu la construcció de la tercera planta de dessalació del litoral català amb l'objectiu de proveir la xarxa d'aigua potable de Tarragona (CAT) a l'estiu i la de Barcelona (ATLL) a l'hivern.

Aiguamolls[modifica | modifica el codi]

Actualment dels aiguamolls o maresmes de Cunit només en resta un reducte limitat per la zona verge que hi ha entre el mar i l'estació de tren, una zona de natural inundabilitat documentada a la prehistòria i la història clàssica del municipi si bé antigament ocupaven gairebé tot el litoral municipal.

Les muntanyetes, de pendent més o menys suaus descendeixen fins a la plana costanera on la dinàmica litoral va crear nombrosos estanys, com el de la 'Mar Morta'. Juntament amb altres zones de la Costa Daurada constitueix una part de les Maresmes del Penedès. Cadascuna d'aquestes terres baixes o Prats, s'acompanyava del nom de cada poble; per tant les del municipi són conegudes com a Prats de Cunit.

Aquests aiguamolls donaven el nom de 'Ça Lacuna' (La Llaguna) a un assentament situat per la zona de l'actual urbanització Cunidor-Cunit Diagonal durant l'alta edat mitjana tal com apareix en cartografia de l'època.

La mà de l'home ha acabat assecant aquestes maresmes o aiguamolls que van ser lloc de passatge i fins i tot de nidificació de molts ocells aquàtics. WWF/Adena proposa el municipi per a la seva inclusió en les llistes oficials de LIC per a l'àmbit territorial descrit com a bancs de sorra coberts permanentment per aigua marina poc profunda.

D'acord amb el Pla d'ordenació urbanística municipal (POUM), la zona dels darrers aiguamolls municipals ha estat declarada com a sòl urbanitzable.

Àmbit Marítim[modifica | modifica el codi]

Platges[modifica | modifica el codi]

Un dels principals atractius del municipi són els seus 2 quilòmetres i mig de platges de sorra fina daurada en forma de cales, protegides per 7 espigons longitudinals més 4 en forma d'illa. Aquests espigons es van haver de construir a principis dels anys 1980 a causa del fet que les construccions del pantà de Foix així com els ports de Cubelles (pel nord) i de Segur de Calafell (pel sud) van ocasionar l'alteració dels equilibris morfodinàmics, essent-ne l'efecte visible la pèrdua de les seves platges.

Des de l'any 1997 rep el guardó de Bandera Blava de la Fundació Europea d'Educació Ambiental.

Endegament de les costes[modifica | modifica el codi]

Espigó des de l'Extrem

La concentració d'infraestructures de gran impacte mediambiental sobre el territori i la costa, com el futur port esportiu a Cubelles, l'existència d'una planta tèrmica de cicle combinat, i la ubicació d'una planta dessaladora ha obert un debat que inclou la reforma dels actuals espigons que per uns no fan la tasca de protegir les platges i a la vegada representen un risc afegit pels banyistes mentre que per altres constitueix un element diferenciador de cara als municipis veïns. Segons el projecte de reforma del Ministeri del Medi els actuals espigons serien substituïts per un de transversal a l'actual línia de costa, de més de 300 metres de llargada, a la zona prop del port de Cubelles creant una platja lineal molt ampla (entre 250 metres d'ample del passeig fins a la línia de mar a la zona de l'espigó, fins a 50 metres en el límit amb Segur de Calafell, terme municipal de Calafell).

Actualment s'està a l'espera de rebre el report sobre l'endegament de les platges encarregat a la universitat de Cantàbria per a adoptar una solució a l'endegament de les costes de Cunit.

Projecte de reforma del litoral de Cunit - Comparació amb la situació en 2007

Fons Marí[modifica | modifica el codi]

WWF / Adena proposa la inclusió del municipi a les llistes oficials de llocs d'importància comunitària per a l'àmbit marítim descrit com praderies de Posidònia Oceànica.

Demografia[modifica | modifica el codi]

El 1590, malgrat que el municipi havia romàs gairebé despoblat a causa de les incursions dels pirates sarraïns i turcs (1581), el mas de Vila-seca va romandre habitat. També es tenen referències d'haver existit un nucli de pescadors a la platja, documentat del 1638 al 1670, pescadors que de temps immemorial i de consuetud antiquíssima tenien llicència per a entrar a pescar els diumenges o dies de festa de guardar a la tarda, pagant la dècima del peix a l'obra de la parròquia.

L'any 1960 començà a esdevenir un centre de vacances i estiueig dels habitants de l'àrea metropolitana de Barcelona, que començaven a establir llur segona residència en aquesta àrea de la Costa Daurada.


Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
- 5 5 116 150 231 281 325 388 320
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
285 313 301 277 296 414 925 2.374 2.763 3.669
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
4.246 4.849 5.943 6.828 8.086 10.033 11.730 12.464 12.626 11.989
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Entitats de població, barris i urbanitzacions[modifica | modifica el codi]

Cal Cego, Can Molas I, II, III, Can Nicolau, Can Toni, Can Torrens, Centre Antic, Costa Cunit, Cunidor, Cunit Diagonal, el Prat de Cunit, el Rectoret, els Ametllers, els Jardins de Cunit, els Rosers de Cunit, Haug, la Baronia, les Sorres, Montcunit, Procunit, Puig Pelòs, Solcunit, Valparaiso, Sant Jaume.

Patrimoni històric i cultural[modifica | modifica el codi]

Destaca l'església parroquial de Sant Cristòfol, del segle XII malgrat que l'estructura actual és de l'any 1720 i el Castell de Cunit.

Masies de Cunit[modifica | modifica el codi]

Eleccions i política municipal[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde/-essa Partit polític Data de possessió
1979 - 1983 Jaume Vidal i Almirall CU 19/04/1979
1983 - 1987 Jaume Vidal i Almirall CiU 28/05/1983
1987 - 1991 Josep Solé i Rodríguez CiU 30/06/1987
1991 - 1995 Josep Solé i Rodríguez CiU 15/06/1991
1995 - 1999 Daniel Coll i Olivé
M. Dolors Carreras i Casany
CiU
IPC
17/06/1995
1999 - 2003 M. Dolors Carreras i Casany PSC 03/07/1999
2003 - 2007 M. Dolors Carreras i Casany PSC 14/06/2003
2007 - 2011 M. Dolors Carreras i Casany
Judith Alberich i Cano
PSC 16/06/2007
2011 - 2015 Montserrat Carreras García CIU 11/06/2011
Des del 2015 Montserrat Carreras García CIU 13/06/2015
  • Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura el març de 1996 contra Daniel Coll i Olivé (CiU) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de M. Dolors Carreras i Casany (IPC)
  • Legislatura 1995-1999: Aprovada la moció de censura el febrer de 1998 contra M. Dolors Carreras i Casany (IPC) i el seu equip de govern, ha d'abandonar l'alcaldia en favor de Daniel Coll i Olivé (CiU)
  • Legislatura 2007-2011: L'agost de 2007, M. Dolors Carreras i Casany (PSC) ha d'abandonar el càrrec en compliment d'una sentència judicial que la inhabilita per a càrrecs públics pels fets succeïts durant la legislatura 1995-1999, de llavors ençà, ocupa l'alcaldia Judith Alberich Cano (PSC)

Cultura[modifica | modifica el codi]

  • Els Joves Diables de Cunit: L'origen de les tradicions de ball de diables a Tarragona es remunta a 1426. El municipi compta amb la Colla de Joves Diables com a representants i continuadors d'aquesta tradició.
  • Club de Futbol Cunit: És el principal club de futbol de la ciutat, que remunta la seva activitat a l'any 1958.
  • Carnaval de Cunit: El Carnaval de Cunit és un dels més importants de la comarca del Baix Penedès, i rep cada any moltes colles i visitants dels pobles propers.

Municipis agermanats[modifica | modifica el codi]

Estadística oficial[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]