Albinyana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Albinyana
Bandera d'Albinyana Escut d'Albinyana
(En detall) (En detall)
Localització

Albinyana situat respecte Catalunya
Albinyana situat respecte Catalunya

Localització d'Albinyana respecte del Baix Penedès


Municipi del Baix Penedès
Poble030909.JPG
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Tarragona
Penedès
Baix Penedès
Gentilici Albinyanenc, albinyanenca
Pressupost 2.255.414,48 € (2007)
Superfície 19,4 km²
Altitud 198 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.354 hab.
121,34 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 373400 4567350Coord.: 41° 14′ 52″ N, 1° 29′ 21″ E / 41.24778°N,1.48917°E / 41.24778; 1.48917
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

7
Joaquim Nin ( CIU )
Codi postal 43716
Codi territorial 430022

Albinyana és un municipi de la comarca del Baix Penedès, que es troba entre El Vendrell i Valls, i que està situat a la falda de la Serra del Quadrell.

Història[modifica | modifica el codi]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El topònim Albinyana (en català oriental [əlβi'ɲanə]), que en la documentació antiga (s. XI) apareix com a Albignana, sembla tenir el seu origen etimològic en l'antropònim llatí Albinius.[2]

Altres explicacions apunten al seu origen àrab, partint del mot bina, que construeix el seu plural en bina ina "construccions i edificacions";[3] o bé un derivat d'alp "muntanya enlairada".[4]

Origen històric[modifica | modifica el codi]

El segle XI, el vescomte Guitard va construir allí el seu castell. El seu fill Adalbert, mort durant la Reconquesta, va deixar en testament l'edifici al Monestir de Sant Cugat l'any 1010, el primer document on es té constància escrita del nom de la població. El 1040, l'abat del cenobi va cedir els terrenys a Bernat Otger amb la condició que reconstruís el castell i s'encarregués de la seva defensa. En trobar-se en terreny fronterer i per temor dels atacs sarraïns, el castell va quedar durant molt de temps deshabitat. Va pertànyer als monjos de Sant Cugat fins al final de les senyories. No queden restes d'aquest castell encara que es creu que estava situat al mateix lloc en el qual avui en dia es troba el nucli del poble.

Van existir unes altres dues fortificacions també desaparegudes. Una d'elles és l'antic castell de Schena Rosa que apareix citat en documents de 1173. L'altra fortificació és el castell de Tomoví, encara que pels documents trobats sembla que es tractava més d'una mansió fortificada que d'un castell per si mateix.

Cultura i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Festes i tradicions[modifica | modifica el codi]

La població celebra la Festa Major durant el 24 d'agost, festivitat de Sant Bartomeu. Tot i així, la de Bonaterra I, Bonaterra II, la Papiola, el Molí del Blanquillo i les Peces se celebren durant tot el mes d'agost (l'última durant el darrer cap de setmana d'agost).

La localitat també compta amb una altra festa popular el 16 de juliol, coincidint amb la Mare de Déu del Carme.

Construccions històriques[modifica | modifica el codi]

L'església parroquial dedicada a Sant Bartomeu, apareix documentada el 1120 com a possessió de Sant Cugat, tot i que la construcció actual és del segle XVIII. Té un absis semicircular amb fris i finestra. La torre del campanar és de base quadrada i està coronada per la imatge d'un petit àngel. També hi és present la imatge de la Mare de Déu del Roser, de l'any 1582.

Cal Pau Magí: es tracta d'una construcció del segle XVII de tres plantes que es troba a la Plaça Major. En el seu interior hi ha un vestíbul cobert amb volta d'arc així com l'escala d'accés a la zona d'habitatges on es pot veure inscrita la data de la construcció (1637). És l'antiga residència de l'administrador de Sant Cugat.

Cal Gener: es tracta d'una construcció de grans dimensions situada a l'agregat de les Peces datada dels segles XV-XVI, i reconstruïda en el XVIII. Les finestres estan envoltades de pedra i la seva façana presenta uns interessants esgrafiats restaurats el 1984. Representen figures humanes així com diversos elements arquitectònics i geomètrics. Actualment funciona com a casa-museu dedicada al turisme rural.

Fotografia de l'església
Santuari de Sant Antoni de Pàdua

El Santuari de Sant Antoni de Pàdua és un edifici del segle XVIII de planta rectangular i amb una coberta a dues aigües situat als afores de la població. Té volta de canó i contraforts exteriors. Té també una torre adossada que funciona com a campanar. Es creu que formava part de l'estructura de defensa de l'antic castell. Està situada sobre un petit turó i ofereix una vista excepcional de la plana de la comarca fins a la costa.

El Castell d'Albinyana és un antic castell del qual només en queden els fonaments i la seva base rodona. Es creu que va ser construït pels àrabs com a torre de vigilància.

La Cova de Vallmajor: hi trobem pintures rupestres catalogades per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat dins del conjunt d'Art Rupestre a la Mediterrània.

Economia[modifica | modifica el codi]

La principal activitat econòmica és l'agricultura de secà. Els principals cultius són la vinya, els cereals, ametllers i avellaners. Fins a mitjans el segle XX va existir una important indústria dedicada a la fabricació de cabassos i senalles de margalló.

Actualment el safari - parc aquàtic Aqualeón, l'explotació de flors i una petita indústria tèxtil, són també una font d'ingressos i una atracció turística per a la població.

Demografia i entitats de població[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants ( 2006 )
Albinyana 398
Bonaterra I 76
Bonaterra II 526
Masies del Torrent, les 13
Molí del Blanquillo, el 62
Papiola, la 453
Peces, les 612
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
15 19 23 272 192 1.085 1.032 1.081 1.118 943
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
871 778 639 551 572 598 583 710 817 1.061
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
1.077 1.184 1.380 1.695 1.926 2.140 - - - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Política[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Albinyana, 2007[5]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal Maria Jesús Sequera 603 5 55.07
Convergència i Unió Joaquim Nin 788 6 42.14
Partit Popular 15 - 1.05
ICV - 0 -
Esquerra Republicana de Catalunya - 0 -
Plataforma per Catalunya 10 - 0.70
Vot en blanc 15 - 1.04
Nuls 7 - 0.49
Total 1438 11 Vàlids: 91,55

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albinyana Modifica l'enllaç a Wikidata