Convergència i Unió

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: CiU)
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Convergència i Unió
President Artur Mas i Gavarró
Secretari general Ramon Espadaler i Parcerisas
Fundació 19 de setembre de 1978 (1978-09-19)
(coalició)
2 desembre de 2001 (2001-12-02)
(federació)
Dissolució 18 de juny de 2015
(coalició i federació)
Fusió de Convergència Democràtica de Catalunya
Unió Democràtica de Catalunya
Seu C/Còrsega, 331-333
08037 Barcelona
Publicació oficial Butlletí electrònic e-ciu.cat
Joventuts Joventut Nacionalista de Catalunya (CDC)
Unió de Joves (UDC)
Ideologia liberalisme,
democràcia cristiana,
nacionalisme català, sobiranisme i independentisme català[1][2][3][4]
Afiliació internacional Internacional Liberal (CDC)
Internacional Demòcrata de Centre (UDC)
Afiliació europea Partit de l'Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (CDC)
Partit Popular Europeu (UDC)
Grup al Parlament Europeu Aliança dels Liberals i Demòcrates per Europa (CDC)
Grup del Partit Popular Europeu (UDC)
Colors oficials Blau, taronja i blanc
Diputats al
Parlament
50 / 135
Diputats al
Congrés
16 / 350
Senadors al
Senat
13 / 264
Eurodiputats al
Parlament Europeu
2 / 766
Lloc web
www.ciu.cat

Convergència i Unió (CiU) va ser una federació de dos partits polítics catalanistes, formada per Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), liberal,[5] i Unió Democràtica de Catalunya (UDC), democristiana.[6]

Va ser una federació de partits polítics, que reconeixen la federació com a única eina electoral. El català és la llengua pròpia de la federació, juntament amb l'aranès, a la Vall d'Aran.

Història

La Federació de CiU naix el 2 de desembre de 2001, quan Convergència Democràtica de Catalunya i Unió Democràtica de Catalunya signen l'acord que dóna solidesa i estabilitat al projecte col·lectiu que compartien des de feia més de 20 anys.

Ambdós partits s'han presentat conjuntament a totes les eleccions des del 1978, quan Convergència Democràtica de Catalunya va arribar a un acord electoral amb Unió Democràtica de Catalunya per a presentar-se, conjuntament, a les eleccions -19 de setembre de 1978-. La federació ha governat a la Generalitat de Catalunya des de 1980 a 2003, i des de finals de 2010 fins a l'actualitat.

L'any 2003, l'històric president de la Generalitat Jordi Pujol i Soley no es presentà a les eleccions, sinó que el candidat va ésser Artur Mas, que tot i guanyar les eleccions contra pronòstic no va aconseguir ésser president de la Generalitat de Catalunya a causa de no tenir la majoria parlamentària necessària vers l'autoanomenat pacte de govern d'entesa (més conegut com tripartit) format per: PSC, ERC i ICV-EUiA.

L'1 de novembre de 2006 se celebren les eleccions al Parlament de Catalunya. Per segona vegada consecutiva Artur Mas encapçala la candidatura de CiU. La federació es presenta amb l'eslògan de campanya "Estimar Catalunya, governar bé!". Per aquestes eleccions, CiU va presentar l'anomenat «Contracte amb Catalunya», un conjunt de propostes electorals, la característica més destacada de les quals és que primer cop es presentà en la política catalana unes propostes electorals signades davant de notari que dóna testimoni de què havien estat fetes i que pensaven complir-les. La llei catalana no preveu cap sanció per al no compliment de les propostes electorals no complertes signades davant de notari de manera que tot quedà com un acte simbòlic. Entre altres propostes cap destacar que un dels punts marcava la negativa a fer cap pacte estable de govern amb el Partit Popular de Catalunya, punt que va ser molt criticat per la resta de partits de l'arc parlamentari per motius oposats. D'aquesta manera, CiU creia que podria obtenir vots tant dels votants catalanistes amb por de votar a la federació com vot útil del Partit Popular, ja que l'única manera de rendibilitzar-lo era actuar conjuntament amb ells mateixos.

La federació guanya les eleccions per vuitena vegada consecutiva, en vots i escons a les 4 demarcacions catalanes, i obté 48 diputats. La reedició del pacte tripartit, en obtenir un altre cop la majoria parlamentària necessària, impedeix que la federació torni a la Generalitat, però el 28 de novembre de 2010, a les eleccions al Parlament de Catalunya, obté una majoria relativa, doblant en escons al PSC (el segon partit del Parlament).[7]

A les eleccions generals espanyoles del 2008, Convergència i Unió obtingué un total de 10 escons al Congrés dels Diputats. Josep Antoni Duran i Lleida és el president del Grup Parlamentari Català i Xavier Trias és l'alcalde de Barcelona.

El 23 de desembre de 2010, el candidat a la Presidència de la Generalitat de Catalunya per la federació, Artur Mas, fou escollit President en segona volta gràcies a l'abstenció del PSC al segon debat d'investidura del Parlament de Catalunya.

Després d'aquestes eleccions, CiU comença una política d'aliança amb el PPC, com per exemple amb els primers pressupostos de la legislatura, que s'han caracteritzat per la seva austeritat i estalvi de la despesa pública, a causa de la delicada situació econòmica de la Generalitat.

A les Eleccions generals espanyoles de 2011 Convergència i Unió obtingué 16 diputats al Congrés dels Diputats aconseguint, per primer cop a la història, ésser la força catalana amb més diputats i amb més vots passant per davant al PSC que fins aleshores no havia perdut mai a les eleccions generals.

Arran de les eleccions al Parlament de Catalunya de 2012 CiU va patir una davallada considerable del nombre d'escons i només n'obtingué 50, la qual cosa suposà una pèrdua de 12 escons respecte a les eleccions anteriors. Aquest càstig electoral,[8] vulnerà aleshores la posició capdavantera del partit per a realitzar una consulta popular d'autodeterminació que havia assumit anteriorment el president Mas.

Separació

Després d'algunes desavinences i moments tensos entre els dirigents dels dos partits que formaven la federació, principalment per les eleccions del 27 de setembre de 2015 i quin havia de ser el full de ruta pel que fa a la independència, el moment més tens va arribar després dels resultats del referèndum que va celebrar Unió Democràtica el 14 de juny de 2015.

UDC va aprovar el seu propi full de ruta -que no incloïa la independència- amb un 50,5% dels vots[9], motiu pel qual CDC va donar un ultimàtum de tres dies als democratacristians perquè decidissin si seguien el full de ruta pactat entre els convergents, ERC i el President de la Generalitat[10].

Unió va respondre a Convergència el dimecres 17 de juny amb la sortida dels tres Consellers d'Unió (Joana Ortega, Ramon Espadaler i Josep Maria Pelegrí) del Govern. Pel que fa als càrrecs de segon nivell, els membres del sector independentista van negar-se a abandonar el seu lloc dins el govern i van acusar a la direcció democratacristiana de fer xantatge al President[11].

La crisi es va interpretar com la ruptura de la federació, però UDC va assegurar que això no suposava el trencament entre els dos partits, simplement havien sortit del Govern per "coherència política" i "dignitat" i garantien l'estabilitat del govern fins al final de la legislatura[12]. El propi conseller d'Interior, Ramon Espadaler, va negar en una entrevista a Catalunya Ràdio que això signifiqués el trencament de Convergència i Unió[13].

Convergència Democràtica de Catalunya no va interpretar de la mateixa forma el gest dels seus socis de coalició i el 18 de juny de 2015 el seu secretari general, Josep Rull, va anunciar la fi de la federació en roda de premsa. Rull va afirmar que esperava un trencament "sense dramatismes" i que era "un camí sense retorn"[14]. Artur Mas va subscriure les paraules de Rull al Parlament quan a la sessió de control del mateix dia va afirmar que esperava una "separació amistosa" i que la ruptura ve "d'un problema de molt de fons"[15].

Representació

Percentatges de suport a CiU a les eleccions catalanes del 2010. En vermell les zones de major suport i en blau les de menor suport.

A data de juny de 2015, CiU té la majoria d'alcaldies de Catalunya (435), incloent-hi Girona, Reus, Sant Cugat del Vallès, Manresa, Figueres, Vic, Vilafranca del Penedès, Igualada, Tortosa, Lloret de Mar, Premià de Mar, Gandesa, Martorell, Valls, Olot, Tàrrega, Cervera, Tremp i La Seu d'Urgell.

Convergència i Unió governa la Diputació de Tarragona, la Diputació de Lleida, la Diputació de Girona (aquesta amb majoria absoluta) i la Diputació de Barcelona.

Amb 50 diputats al Parlament de Catalunya, 16 diputats al Congrés dels Diputats, 13 senadors al Senat i 1 eurodiputat al Parlament Europeu, Convergència i Unió és la major força política de Catalunya.

Direcció

Líders destacats

Referències

  1. http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/nectar12/politica/noticias/4304457/10/12/CiU-inicia-una-campana-internacional-por-la-independencia-de-Cataluna.html
  2. http://ecodiario.eleconomista.es/interstitial/volver/acierto/politica/noticias/4304457/10/12/CiU-inicia-una-campana-internacional-por-la-independencia-de-Cataluna.html
  3. http://www.ara.cat/politica/CiU-programa-reactivacio-economica-construccio_0_800320130.html
  4. http://www.ara.cat/especials/eleccions25n/Programa-CiU_ARAFIL20121028_0005.pdf
  5. «CDC (Convergència Democràtica de Catalunya)» (en castellà). La Vanguardia. [Consulta: 3 abril 2015].
  6. «Paraira, Brugarolas i Salat repeteixen en la proposta d'UDC per a la llista de CiU». Cugat.cat. [Consulta: 16 abril 2015].
  7. Avui, CiU guanya les eleccions al Parlament de Catalunya 28/11/2010
  8. Article d'opinió de Vicent Partal a Vilaweb, el 25 de novembre de 2012
  9. «Duran gana por la mínima la consulta de Unió» (en castellà). El Periódico, 14 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].
  10. «Mas da tres días a Duran para que decida si apoya la independencia» (en castellà). El País, 15 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].
  11. «El sector independentista d'Unió no pensa abandonar el govern i acusen la direcció de fer "xantatge" a Mas» (en català). 3/24, 17 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].
  12. «Espadaler: 'Unió fa un pas enrera i surt del govern de la Generalitat'» (en català). Racó Català, 17 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].
  13. «Entrevista a Ramon Espadaler a "Els matins" de TV3 18/06/15» (en català). TV3, 18 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].
  14. «Convergència i els crítics d'Unió donen per trencada la federació nacionalista». 324.cat, 18 juny 2015 [Consulta: 18 juny 2015].
  15. «CDC y UDC irán por separado al 27-S tras una ruptura "sin retorno"» (en castellà). La Vanguardia, 19 de juny de 2015. [Consulta: 19 de jun de 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Convergència i Unió Modifica l'enllaç a Wikidata