Vés al contingut

Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 1989 (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Eleccions al Parlament Europeu de 1989
 ← 1987 Modifica el valor a WikidataEspanya Modifica el valor a Wikidata 1994 Modifica el valor a Wikidata  → 
Data15 juny 1989 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deeleccions al Parlament Europeu de 1989 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir60 diputat al Parlament Europeu ≈ III legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat29.283.982 Modifica el valor a Wikidata
15.988.326
   54.6٪
Punt percentual 14.07
Nombre de vots vàlids15.824.520    Nombre de vots en blanc 200.794   Nombre de vots nuls 163.806
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
<1
2>
 PSOE  — Fernando Morán López
6.275.552   39.66٪
 Punt percentual 0.62
Diputat 28 → 27 Nombre d'escons 1
<1
2>
 PP  — Marcelino Oreja Aguirre
Comparació amb: Aliança Popular
3.395.015   21.45٪
 Punt percentual 3.18
Diputat 17 → 15 Nombre d'escons 2
CDS  — José Ramón Caso García
1.133.429   7.16٪
 Punt percentual 3.11
Diputat 7 → 5 Nombre d'escons 2
<1
2>
 IU  — Fernando Pérez Royo
961.742   6.08٪
 Punt percentual 0.83
Diputat 3 → 4 Nombre d'escons 1
<1
2>
 CiU  — Carles Gasòliba i Böhm
666.602   4.21٪
 Punt percentual 0.21
Diputat 3 → 2 Nombre d'escons 1
<1
2>
 Ruiz Mateos  — José María Ruiz-Mateos
608.560   3.85٪
Diputat 2
Coalició Nacionalista  — Jon Gangoiti Llaguno
Comparació amb: Unió Europeista
303.038   1.91٪
 Punt percentual 0.74
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
<1
2>
 PA  — Pedro Pacheco Herrera
295.047   1.86٪
 Punt percentual 0.9
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
<1
2>
 Esquerra dels Pobles  — Juan María Bandrés Molet
290.286   1.83٪
 Punt percentual 0.48
Diputat 0 → 1 Nombre d'escons 1
HB  — Txema Montero Zabala
269.094   1.7٪
 Punt percentual 0.17
Diputat 1 → 1
<1
2>
 Coalició per l'Europa dels Pobles  — Carlos Garaikoetxea Urriza
238.909   1.51٪
 Punt percentual 0.18
Diputat 1 → 1
Modifica el valor a Wikidata

Les eleccions al Parlament Europeu de 1989 a Espanya van ser les eleccions celebrades el 15 de juny per a escollir als 60 eurodiputats espanyols per a la III legislatura del Parlament Europeu.[1] Amb un total de 32 llistes de candidats, la participació electoral va ser del 54,71%, 13,96 punts inferior a les eleccions de l'any 1987.[2]

Sistema electoral

[modifica]

D'acord amb el que disposa la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[3] va existir una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 33 candidatures. Com a curiositat, és important dir que aquestes van ser les últimes eleccions celebrades a Catalunya en dia laborable fins al 21 de desembre del 2017.

Resultats

[modifica]

La participació fou del 54,71%, gairebé catorze punts menys que a les eleccions de 1987, un fet que podria explicar-se per no haver coincidit, com el 1987, amb altres eleccions d'àmbit estatal. Aquesta participació va ser la menor fins al moment d'un procés electoral d'àmbit nacional.[4] Dels vots emesos, l'1,02% va ser nul. Dels vàlids, l'1,27% fou en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 15.657.676.

De les 32 candidatures presentades, onze van obtenir representació, sent la llista més votada la del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Els tres principals partits, PSOE, PP i CDS, van perdre representants, si bé el descens va ser més acusat, en representants i en percentatge en els dos últims. L'únic partit d'àmbit estatal que va augmentar els seus vots va ser Esquerra Unida.

El resultat més inesperat va ser el de l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos, que va aconseguir dos escons, entre ells un per al mateix expresident de Rumasa, José María Ruiz Mateos, el que li va atorgar immunitat penal, ja que fins al moment de la seva proclamació com a electe era un pròfug de la justícia espanyola. Herri Batasuna va perdre la meitat dels seus suports fora del País Basc i Navarra, encara que va assolir conservar el seu escó.

Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots van ser els següents:[2]

Candidatura Facció europea Sufragis Escons
Vots % Dip. Dif.
Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) UPSCE 6.275.552 39,66% 27 ▼1
Partit Popular (PP) [coalició amb UPN i CG] 3.395.015 21,45% 15 ▼2
Centre Democràtic i Social (CDS) LDRE 1.133.429 7,16% 5 ▼2
Esquerra Unida (IU) [coalició amb ICV] 961.742 6,08% 4 Es manté
Convergència i Unió (CiU) LDE/PPE
CDC/UDC		 666.602 4,21% 2 ▼1
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos 608.560 3,85% 2 ▲2
Coalició Nacionalista PPE
PNB		 303.038 1,91% 1 ▲1
Partit Andalusista (PA) 295.047 1,86% 1 ▲1
Coalició Esquerra dels Pobles 290.286 1,83% 1 ▲1
Herri Batasuna (HB) 269.094 1,70% 1 Es manté
Coalició per l'Europa dels Pobles (EA-ERC-PNG) ALE 238.909 1,51% 1 Es manté
Partit dels Treballadors - Unitat Comunista 197.095 1,25%
Els Verds - Llista Verda CEPV 164.557 1,04%
Els Verds Ecologistes 161.933 1,02%
Federació de Partits Regionals 151.835 0,96%
Partit Comunista dels Pobles d'Espanya - Partit dels Comunistes de Catalunya 79.970 0,51%
Front Nacional 60.675 0,38%
Partit Verd 58.697 0,37%
Coalició Socialdemòcrata 52.594 0,33%
Alternativa Verda 47.250 0,30%
Bloc Nacionalista Gallec 46.052 0,29%
Partit Socialista dels Treballadors-Partit dels Obrers Revolucionaris d'Espanya 38.690 0,24%
Europa per la Vida 30.256 0,19%
Falange Espanyola de les JONS (FE-JONS) 24.351 0,15%
Catalunya Lliure 19.774 0,12%
Partit Humanista (PH) 19.358 0,12%
Aliança per la República 17.194 0,11%
Unitat Nacionalista Asturiana 13.225 0,08%
Unitat Centrista-Partit Espanyol Demòcrata 10.392 0,07%
Alliberament Andalús 9.421 0,06%
Iniciativa per una Democràcia Europea 8.789 0,06%
Partit Carlista 8.477 0,05%
Vots a candidatures 15.623.726 98,70% 60
Vots en blanc 200.794 0,99% JEC
(correcció)
Vots nuls 163.806 1,30%
Vots emesos 15.988.326 54,60%
Cens total 29.283.982

Eurodiputats elegits

[modifica]
N.º Nom Llista
1Fernando Morán LópezPSOE
2Marcelino Oreja AguirrePP
3Enrique Carlos Barón CrespoPSOE
4Manuel Medina OrtegaPSOE
5Fernando Suárez GonzálezPP
6Josep Verde i AldeaPSOE (PSC)
7Luis Planas PuchadesPSOE
8José Ramón Caso GarcíaCDS
9Xerardo Fernández AlborPP
10Juan Colino SalamancaPSOE
11Fernando Pérez RoyoIU (PCE)
12Ana Clara Miranda de LagePSOE
13Carlos Robles PiquerPP
14Josep Enric Pons GrauPSOE
15Francisco Oliva GarcíaPSOE
16Pío Cabanillas GallasPP
17Carles Alfred Gasòliba i BohmCiU (CDC)
18Joan Colom i NavalPSOE (PSC)
19José María Ruiz-Mateos Jiménez de TejadaARM
20Ludivina García AriasPSOE
21Eduard Punset i CasalsCDS
22José María Gil-Robles Gil-DelgadoPP
23María Izquierdo RojoPSOE
24Miguel Arias CañetePP
25José Álvarez de PazPSOE
26Antoni Gutiérrez DíazIU (IC)
27José Vázquez FouzPSOE
28Antonio Navarro VelascoPP
29Carmen Díez de Rivera IcazaPSOE
30Juan José de la Cámara MartínezPSOE
31Raúl Morodo LeoncioCDS
32Carmen Llorca VilaplanaPP
33Bárbara Dührkop DührkopPSOE
34Enric Sapena GranellPSOE
35Leopoldo Ortiz ClimentPP
36Concepció Ferrer i CasalsCiU
37Mateo Sierra BardajíPSOE
38Alonso José Puerta GutiérrezIU (PASOC)
39Xavier Rubert de VentósPSOE (PSC)
40Manuel García AmigoPP
41Carlos Perreau de Pinninck DoménechARM
42Juan Antonio Gangoiti LlagunoCN
43Pedro Bofill AbeilhePSOE
44Pedro Pacheco HerreraPA
45Juan María Bandrés MoletEP
46Carlos María Bru PurónPSOE
47Rafael Calvo OrtegaCDS
48Joaquín Sisó CruellasPP
49Jesús Cabezón AlonsoPSOE
50José María Montero ZabalaHB
51Eusebio Cano PintoPSOE
52Domènec Romera AlcázarPP
53Juan de Dios Ramírez HerediaPSOE
54Arturo Juan Escuder CroftPP
55Víctor Manuel Arbeloa MuruPSOE
56Teresa Domingo SegarraIU (PCE)
57Carlos Garaikoetxea UrrizaPEP
58Javier Sanz FernándezPSOE
59Guadalupe Ruiz-Giménez AguilarCDS
60José Luis Valverde LópezPP

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Decissió 88/435» (en anglès). Consell de la Unió Europea, 26-07-1988. [Consulta: 6 abril 2025].
  2. 1 2 «Eleccions al Parlament Europeu: 15 de juny de 1989» (en castellà). Junta Electoral Central. [Consulta: 6 abril 2025].
  3. ↑ «Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General». Arxivat de l'original el 2008-12-15. [Consulta: 27 desembre 2009].
  4. ↑ «La abstención quita escaños a los grandes y se los da a los pequeños» (en castellà). El País, 16-06-1989. [Consulta: 6 abril 2025].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Eleccions_al_Parlament_Europeu_de_1989_(Espanya)&oldid=36214553»