Eleccions al Parlament Europeu de 2019 (Bèlgica)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Eleccions al Parlament Europeu de 2019
 ← 2014 Modifica el valor a WikidataBèlgica Modifica el valor a Wikidata 2024 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata  → 
Data26 maig 2019 Modifica el valor a Wikidata
Tipuseleccions al Parlament Europeu Modifica el valor a Wikidata
Part deEleccions al Parlament Europeu de 2019 i eleccions belgues de 2019 Modifica el valor a Wikidata
Càrrec a elegir21 diputat al Parlament Europeu ≈ IX legislatura del Parlament Europeu. Durada del mandat: 5 anys Modifica el valor a Wikidata
Participació
Electorat8.122.985 Modifica el valor a Wikidata
7.186.677
   88.47٪
Nombre de vots vàlids6.732.157    Nombre de vots en blanc  ?    Nombre de vots nuls  ? 
Resultat de la votació Modifica el valor a Wikidata
N-VA
954.048   14.17٪
Diputat 3
VB
811.169   12.05٪
Diputat 3
Open Vld
678.051   10.07٪
Diputat 2
PS
655.812   9.74٪
Diputat 2
CD&V
617.651   9.17٪
Diputat 2
PVDA-PTB
566.274   8.41٪
Diputat 1
Groen
525.908   7.81٪
Diputat 1
MR
470.654   6.99٪
Diputat 2
Ecolo
458.655   6.81٪
Diputat 2
Vooruit
434.002   6.45٪
Diputat 1
Centre Demòcrata Humanista
218.078   3.24٪
Diputat 1
CSP-DG
14.247   0.21٪
Diputat 1

Modifica el valor a Wikidata

Les Eleccions al Parlament Europeu de 2019 es van celebrar el 26 de maig a les tres circumscripcions per triar la delegació belga al Parlament Europeu.[1]

Sistema electoral[modifica]

Com que la redistribució després del Brexit no va afectar el nombre d'escons assignats a Bèlgica, es van seguir escollint 21 eurodiputats. Un d'ells està assignat per llei al col·legi electoral de parla alemanya i els restants s'assignen al col·legi electoral de parla neerlandesa i al col·legi electoral de parla francesa d'acord amb una fórmula de població, atorgant-los respectivament dotze i vuit escons, com en 2014.[2]

Els electors només podien votar a les llistes en funció de la zona lingüística on vivien. Això vol dir que al districte bilingüe de Brussel·les-Capital, els electors podien triar si votar pel col·legi de parla neerlandesa o pel francòfon. Hi havia una excepció a aquesta regla per als sis municipis amb equipaments lingüístics a la perifèria de Brussel·les, els habitants dels quals també podien optar per votar les llistes francòfones tot i estar a l'àrea de llengua neerlandesa.

Resultats[modifica]

Col·legi electoral flamenc[modifica]

Candidatura Vots % Escons
Nova Aliança Flamenca (N-VA) 954.048 22.44
3 / 12
Vlaams Belang (VB) 811.169 19.08
3 / 12
Liberals i Demòcrates Flamencs (Open VLD) 678.051 15.95
2 / 12
Cristià Democràtic i Flamenc (CD&V) 617.651 14.53
2 / 12
Verd (Groen) 525.908 12.37
1 / 12
Partit Socialista-Diferent (sp.a) 434.002 10.21
1 / 12
Partit dels Treballadors de Bèlgica (PVDA) 210.391 4.95
0 / 12
Volt (Volt) 20.385 0.48
0 / 12

Col·legi electoral francòfon[modifica]

Candidatura Vots % Escons
Partit Socialista (PS) 651.157 26.69
2 / 8
Ecolo (Ecolo) 458.655 19.91
2 / 8
Moviment Reformador (MR) 470.654 19.29
2 / 8
Partit dels Treballadors de Bèlgica (PVDA) 355.883 14.59
1 / 8
Centre Demòcrata Humanista (cdH) 218.078 8.94
1 / 8
Demòcrates Federalistes Independents (DéFI) 144.555 5.92
0 / 8
Partit Popular (PP) 113.793 4.66
0 / 8

Col·legi electoral alemany[modifica]

Candidatura Vots % Escons
Partit Social Cristià (CSP) 14.247 34.94
1 / 1
Ecolo (Ecolo) 6.675 16.37
0 / 1
Pro Deutschsprachige Gemeinschaft (ProDG) 5.360 13.14
0 / 1
PFF - Moviment Reformador 4.684 11.49
0 / 1
Partit Socialista (PS) 4.655 11.42
0 / 1
Vivant 4.550 11.16
0 / 1
DierAnimal (DierAnimal) 606 1.49
0 / 1

Referències[modifica]