Eleccions al Parlament Europeu de 1994 (Espanya)

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'esdevenimentEleccions al Parlament Europeu de 1994
Tipus eleccions al Parlament Europeu
Data 12 juny 1994
Estat Espanya
Part de eleccions al Parlament Europeu de 1994
Elegit Abel Matutes Juan, Fernando Morán López, Celia Villalobos Talero, Paquita Sauquillo, Alonso Puerta Gutiérrez, Mercedes de la Merced Monge, Enrique Barón Crespo, José María Gil-Robles y Gil-Delgado, Miguel Arias Cañete, Ludivina García Arias, Antoni Gutiérrez Díaz, María Teresa Estevan Bolea, Josep Verde i Aldea, José Manuel García-Margallo y Marfil, Ana Miranda de Lage, Carmen Fraga Estévez, Carles Gasòliba i Böhm, Laura González Álvarez, Luis Campoy Zueco, Pedro Aparicio Sánchez, Ana Palacio Vallelersundi, José María Mendiluce Pereiro, Carlos Robles Piquer, Manuel Medina Ortega, María Sornosa Martínez, Juan Manuel Fabra Vallés, Xerardo Fernández Albor, María Izquierdo Rojo, Fernando Fernández Martín, Josep Enric Pons Grau, Josu Jon Imaz, María Jesús Aramburu del Río, Jaime Valdivielso de Cué, Joan Colom i Naval, Encarnación Redondo Jiménez, Juan Luis Colino Salamanca, Iñigo Méndez de Vigo Montojo, Concepció Ferrer i Casals, Salvador Jové i Peres, Javier Areitio Toledo, Carmen Díez de Rivera Icaza, Joaquín Sisó Cruellas, Juan de Dios Izquierdo Collado, Laura Elena de Esteban Martín, Jesús Cabezón Alonso, Carlos Carnero González, Daniel Varela Suances-Carpegna, José Gerardo Galeote Quecedo, Bárbara Dührkop Dührkop, José Ignacio Salafranca Sánchez-Neyra, Antonio González Triviño, Ángela del Carmen Sierra González, José Antonio Escudero López, Francisco Javier Sanz Fernández, Francisca Bennàssar Tous, Joan Vallvé i Ribera, José Luis Valverde López, Manuela de Frutos Gama, Pedro Marset Campos, Salvador Garriga Polledo, Fernando Pérez Royo, Julio Añoveros Trias de Bes, Anna Terrón i Cusí i Isidoro Sánchez García
Modifica les dades a Wikidata

Les eleccions al Parlament Europeu de 1994 a Espanya van tenir lloc el 12 de juny d'aquest any[1][2] de forma simultània a les eleccions autonòmiques andaluses. Aquest dia es van celebrar també eleccions europees a Alemanya, Bèlgica, França, Grècia, Itàlia, Luxemburg, Portugal i Regne Unit. Respecte a les eleccions anteriors, la representació espanyola havia pujat a 64 eurodiputats (per a reflectir els efectes de la unificació d'Alemanya i preparar-se per a la futura ampliació, el Parlament Europeu havia suggerit, en l'informe De Gucht, d'octubre de 1992, augmentar el nombre d'escons; el Consell europeu d'Edimburg celebrat els dies 11 i 12 de desembre de 1992 ho va prendre en compte i segons una decisió del Consell d'1 de febrer de 1993 va augmentar, entre altres, el nombre d'escons corresponent a Espanya a 64).[3]

D'acord amb el disposat en la Llei Orgànica 5/1985, de 19 de juny, del Règim Electoral General (article 214),[4] existeix una única circumscripció electoral sense llindar electoral (percentatge mínim per a ser adjudicatari d'escons; en les generals espanyoles és del 3%). Es van presentar 35 candidatures.

Resultats[modifica]

La participació va ascendir al 59,14%, gairebé cinc punts més que a les eleccions de 1989. Dels vots emesos, el 0,46% va ser nul. Dels vàlids, l'1,15% foren en blanc. El nombre de vots a candidatures fou de 18.364.794. De les 35 candidatures presentades, només cinc van obtenir representació. La llista més votada va ser la del Partit Popular (PP), sent la primera vegada que el PSOE era derrotat en unes eleccions europees, perdent vuit punts respecte a les eleccions generals de l'any anterior. Era també la primera vegada que el PSOE perdia una elecció a nivell estatal des de 1982. Per contra, el PP havia guanyat més de cinc punts respecte a aquestes eleccions generals i fou la llista més votada en totes les comunitats autònomes espanyoles llevat a Catalunya, País Basc, Andalusia i Extremadura.

Un altre aspecte a destacar fou l'ascens d'Izquierda Unida, que va obtenir més del doble dels seus vots, i la dràstica reducció de partits representats (a pesar d'haver quatre escons més a repartir), passant d'onze a cinc. El bipartidisme s'accentua, al sumar PP i PSOE el 70,91% dels vots, enfront dels 60,98 de les anteriors eleccions europees. El partit que va quedar en tercer lloc a les eleccions anteriors, el CDS va perdre la seva representació, igual que Herri Batasuna o l'Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos. Els resultats de les candidatures que van obtenir més de l'1% dels vots o que van perdre representació obtinguda en anteriors eleccions van ser els següents:

Bandera d'Europa Eleccions al Parlament Europeu de 1994
Partit Cap de llista Vots % Escons +/-
Partit Populara Abel Matutes Juan 7.453.900 40,12 28 +13
PSOE Fernando Morán 5.719.707 30,79 22 -5
Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya Alonso Puerta Gutiérrez 2.497.671 13,44 9 +5
Convergència i Uniób Carles Gasòliba i Böhm 865.913 4,66 3 +1
Coalició Nacionalista Jon Gangoiti Llaguno 518.532 2,79 2 +1
Per l'Europa dels Pobles Carlos Garaikoetxea 239.339 1,20 0 -1
Foro-Centro Democrático y Social Eduard Punset i Casals 183.418 0,99 0 -5
Herri Batasuna Karmelo Landa 180.324 0,97 0 -1
Coalición Andalucista - Poder Andaluz 140.445 0,76 0 -1c
Agrupació Electoral José María Ruiz Mateos 82.410 0,44 0 -2

a Inclou Unió del Poble Navarrès.
b Inclou Unitat del Poble Valencià i Partit Socialista de Mallorca-Nacionalistes de Mallorca.
c Si considerems al Partit Andalusista.

Eurodiputats elegits[modifica]

Referències[modifica]

Enllaços externs[modifica]


Eleccions al Parlament Europeu (Espanya) Bandera d'Espanya Bandera de la Unió Europea
1987 · 1989 · 1994 · 1999 · 2004 · 2009 · 2014