Carlos Garaikoetxea Urriza

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Carlos Garaikoetxea)
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaCarlos Garaikoetxea
Carlos Garaikoetxea (2011).jpg
 3r Lehendakari d'Euskadi
Escudo del Pais Vasco.svg
30 d'abril de 1980 – 2 de maig de 1985
Jesús María de Leizaola
Com a Lehendakari el 1978
Ell mateix
Com a President del Consell General Basc
Vicepresident Mario Fernández Pelaz
 2n President del Consell General Basc
9 de juny de 1979 – 30 d'abril de 1980
Ell mateix
Com a Lehendakari
 Diputat al Parlament Europeu
Europarl logo.svg
6 de juliol de 1987 – 14 de març de 1991
Circumscripció Espanya Espanya
 Diputat al Parlament Basc
Escudo Parlamento Vasco.png
31 de març de 1980 – 24 de juliol de 1987

18 de desembre de 1990 – 20 de març de 2001
Circumscripció Guipúscoa
Dades biogràfiques
Naixement 2 de juny de 1938 (1938-06-02) (79 anys)
País Basc Pamplona (País Basc)
Nacionalitat Basca
Alma mater Universitat de Deusto
Activitat professional
Ocupació Economista
Altres dades
Partit polític Partit Nacionalista Basc (fins a 1986)
Eusko Alkartasuna
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Carlos Garaikoetxea Urriza[1] (Pamplona, 2 de juny de 1938) és un polític, advocat i economista navarrès d'ideologia nacionalista basca.[2]

Com a membre del Partit Nacionalista Basc, va ser el segon i últim president de l'òrgan preautonòmic del País Basc, el Consell General Basc, i el primer lehendakari del Govern Basc després de la promulgació de l'Estatut de Guernica (1980), càrrec que va ocupar fins a 1985. Va fundar i va presidir Eusko Alkartasuna després de la seva escissió del PNB en 1986.[3] En 1999 es va retirar de la política activa i resideix a Zarautz (País Basc).[4]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Formació i primers anys[modifica | modifica el codi]

Va néixer a Pamplona en 1938, en el si d'una família nombrosa, de tradició carlista, originària de la muntanya de Navarra. Va realitzar els seus primers estudis al col·legi dels Escolapis de Pamplona.[5] Es va llicenciar en Dret i Econòmiques en la Universitat de Deusto, viatjant posteriorment a Londres i a París amb la finalitat d'ampliar la seva formació. Garaikoetxea no era bascoparlant, però va aprendre basc amb l'escriptor i polític navarrès Patxi Zabaleta.[6]

Després del seu retorn a Espanya va treballar en el sector privat, arribant a presidir la Cambra de comerç i Indústria de Navarra (1962-1972). Com a representant d'aquesta institució, va formar part del Consell Foral de Navarra. Després del seu pas pel Consell Foral, va exercir l'advocacia fins a 1979, al mateix temps que ocupava càrrecs en el PNB, en el qual va ingressar en 1975. Entre aquest any i 1980 va ser dirigent del PNB a Navarra. En 1979 va abandonar l'advocacia per dedicar-se a temps complet a la labor política. Entre 1977 i 1980 va presidir el màxim òrgan del partit, l'Euzkadi Buru Batzar.

A les eleccions municipals i forals de 1979 Garaikoetxea va resultar escollit membre del Parlament Foral de Navarra. Al juny d'aquest mateix any va ser nomenat president del Consell General Basc, òrgan preautonòmic basc, substituint Ramón Rubial Cavia.

Lehendakari del Govern basc[modifica | modifica el codi]

Carlos Garaikoetxea en 1979.

Després de l'aprovació de l'Estatut de Gernika, Fou escollit president o lehendakari del Govern del País Basc després de les eleccions al Parlament Basc de 1980,[7] va ser reelegit en 1984 amb 34 escons i substituït per José Antonio Ardanza el 1985 per discrepàncies amb la direcció del seu partit.

El seu mandat es va caracteritzar per la construcció del govern i institucions autonòmiques basques. Així, va haver de desenvolupar l'Estatut d'Autonomia del País Basc de 1979. Entre les competències assumides es trobaven l'ordre públic, amb la consegüent creació d'un cos de policia autonòmica (l' Ertzaintza) en 1982, la creació del Servei Basc de Salut (Osakidetza) en 1981, o la creació de la radiotelevisió basca, EiTB, amb una primera emissió el 27 de desembre de 1982. Va ser una etapa que es va caracteritzar per l'austeritat en la despesa governamental, o la consecució del Concert Econòmic basc en 1981.

Durant el seu mandat també es va obrir la possibilitat de sindicació als funcionaris del Govern Basc, un assumpte que va ser molt polèmic en el seu moment. Així mateix, es van produir esdeveniments rellevants, com van ser la visita del papa Joan Pau II, les inundacions de 1983, model de gestió de crisi del llavors recentment estrenat sistema "SOS deiak", o accidents, com el de l'explosió a l'escola d'Ortuella en 1980, o el de la muntanya Oiz, en 1985, en el qual es va estavellar un avió de passatgers.

Sorgiment d'EA[modifica | modifica el codi]

En 1986, després de moltes desavinences amb la direcció del PNB per la "Llei de Territoris Històrics", que havia de delimitar les competències del Govern Basc i les de les Diputacions Forals dels tres territoris històrics, l'expulsió de tota l'organització navarresa o l'expulsió a Vitòria del que arribaria a ser primer president d'EA, Manuel Ibarrondo,[8] es va separar del PNB per fundar Eusko Alkartasuna el 17 de setembre, partit que va presidir fins a 1999 i pel qual va resultar escollit diputat del Parlament Basc en les eleccions autonòmiques de 1986, de 1990, de 1994 i 1998 (últimes eleccions a les quals va concórrer com a candidat). De 1987 a 1991 va ser diputat en el Parlament Europeu[9] (entre 1987 i 1989 com a cap de llista de la Coalició per l'Europa dels Pobles, amb Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i PNG;[10] des de 1989 a 1991 com a cap de llista de Per l'Europa dels Pobles, amb els mateixos socis, als quals va cedir l'escó per a la resta de legislatura, segons els acords electorals). Entre 1990 i 1991 va ser el president de l'Aliança Lliure Europea.

Va ser novament cap de llista de la coalició formada amb ERC per concórrer a les eleccions al Parlament Europeu de 1994. El fracàs electoral (la candidatura no va aconseguir cap escó, hagut de fonamentalment a la caiguda del vot a Navarra i el País Basc) va fer que Garaikoetxea presentés la dimissió com a president d'Eusko Alkartasuna,[11] que no va ser acceptada. Al novembre de 1999 es va retirar de la política activa.

El 21 de novembre de 2009 va participar en la presentació d'un document a favor de l'"acumulació" de forces abertzales juntament amb dirigents d'EA, a la qual també va acudir Tasio Erkizia, antic dirigent d'Herri Batasuna.

Creació de Bildu[modifica | modifica el codi]

Fruit d'aquest document, EA, Alternatiba i independents ideològicament afins a l'esquerra abertzale, van iniciar un nou escenari polític en el qual creen una coalició d'esquerres, sobiranista, independentista, progressista i amb els drets humans com a base.

En aquest nou escenari sorgiria Bildu, que es va presentar a les eleccions municipals, a les Juntes Generals i a les Parlament de Navarra de 2011. Garaikoetxea va participar en la campanya de la coalició, que va quedar com a segona força política en vots i primera en nombre de regidors en el País Basc i quarta força política en vots i tercera en nombre de regidors a Navarra.

Reconeixements[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Carlos Garaikoetxea Urriza Modifica l'enllaç a Wikidata



Càrrecs públics
Precedit per:
Jesús María de Leizaola
Com a Lehendakari el 1980
Ell mateix
Com a President del Consell General Basc
Lehendakari d'Euskadi
Escut del País Basc

19801985
Succeït per:
José Antonio Ardanza Garro
Precedit per:
Ramón Rubial Cavia
President del Consell General Basc
Escut del País Basc

19791980
Succeït per:
Ell mateix
Com a Lehendakari
Càrrecs en partits polítics
Precedit per:
Ignacio Unceta
President del PNB
19771980
Succeït per:
Xabier Arzalluz
Precedit per:
Manuel Ibarrondo
President d'EA
19861999
Succeït per:
Begoña Erratzi
Iñigo Urkullu Patxi López Juan José Ibarretxe Markuartu José Antonio Ardanza Garro Carlos Garaikoetxea Urriza Jesús María de Leizaola Sánchez José Antonio Aguirre i Lecube