Eusko Alkartasuna

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióEusko Alkartasuna
Eusko Alkartasuna (logo).jpg
Dades
TipusPartit polític basc
Ideologia políticaIndependentista basc i socialdemòcrata
Història
Separat dePartit Nacionalista Basc Modifica el valor a Wikidata
CreacióSetembre de 1986
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Secretari generalPello Urizar
Òrgan de premsaAlkartasuna
JoventutsGazte Abertzaleak
Organització LGBTBizigay
Afiliació nacionalEuskal Herria Bildu
Afiliació europeaAliança Lliure Europea
Representació4 diputat al Parlament basc (dins EH Bildu)
3 diputats al Parlament de Navarra (dins EH Bildu)
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.euskoalkartasuna.eus

Eusko Alkartasuna (EA) (Solidaritat Basca en català) és un partit polític basc fundat per Carlos Garaikoetxea[cal citació] el setembre de 1986,[1] com a escissió del Partit Nacionalista Basc. Actualment està separat ideològicament de l'anterior partit, ja que Eusko Alkartasuna es defineix com independentista, socialdemòcrata, pacifista i aconfessional. A Europa pertany des de l'inici a l'Aliança Lliure Europea (ALE), amb Esquerra Republicana de Catalunya, partit que engloba formacions independentistes i socialdemòcrates de diferents països.

Història[modifica]

La crisi en el PNB es va desfermar per la tramitació de la Llei de Territoris Històrics, doncs els crítics demanaven anteposar les institucions comunes basques enfront de la foralitat tradicional del partit, i que es va conèixer que els crítics amb el lehendakari Carlos Garaikoetxea van utilitzar l'Ertzaintza per espiar-lo mitjançant punxades telefòniques. El procés va ser tan traumàtic que alguns batzokis van passar a ser alkartetxes. Les Eleccions al Parlament Basc de 1986 del 30 de novembre foren la primera vegada que es va presentar a unes eleccions al País Basc), obtenint més de 180.000 vots.

En 2009, la plataforma 'Alkarbide se'n va escindir formant el partit Hamaikabat,[2] que es va integrar en el PNB.[3] Eusko Alkartasuna i membres de l'esquerra abertzale van formar en 2011 la coalició Bildu per presentar-se a les Eleccions municipals espanyoles de 2011. Bildu fou il·legalitzada pel Tribunal Suprem,[4] però legalitzada posteriorment pel Tribunal Constitucional. L'any següent Eusko Alkartasuna i altes partits de l'esquerra albertzale van fundar la coalició Euskal Herria Bildu (EH Bildu), de la que tenia una quota del 20% dels representants. Inicialment era coalició a l'ús, respectant quotes en les institucions però des de 2015 va desenvolupar ja estructures organitzatives pròpies, esdevenint més que una suma de partits.[3]

L'actual secretari general del partit és Pello Urizar Karetxe i la secretari general de les seves joventuts, Gazte Abertzaleak, és Maider Carrere.

EA també està present al País Basc del Nord i es va presentar a les eleccions europees de 2009 i a les regionals franceses de 2010 dins la coalició Europe Écologie juntament amb Els Verds.

Alkartetxes[modifica]

Els alkartetxes són les seus socials del partit, que solen ser locals que combinen oficines i dependències per la feina del partit[5] amb serveis de bar i restauració on solen fer-hi vida social militants i simpatitzants.

Arrel de la crisi en el PNB que va desembocar en la formació d'Eusko Alkartasuna, alguns batzokis van passar a ser alkartetxes.[3] En 2009, amb l'escissió de la plataforma Alkarbide (corrent crítica d'EA), constituïda en el partit Hamaikabat (H1!), s'han succeït fortes tensions per la titularitat de molts alkartetxes.[6] L'any 2010 EA tenia un total de 81 alkartetxes per tota la geografia basca: 3 a Àlaba, 29 a Biscaia, 40 a Guipúscoa, un a Iparralde i 8 a Navarra, i en 2021 havien baixat a 58 alkartetxes, 3 a Àlaba, 20 a Biscaia, 27 a Guipúscoa, un a Iparralde i 7 a Navarra.[7]

Referències[modifica]

  1. Pérez de Lama, Ernesto (dir.). Manual del Estado Español 1999. Madrid: LAMA, 1998, p. 651. ISBN 84-930048-0-4. 
  2. Registre de Partits Polítics del Ministeri de l'Interior
  3. 3,0 3,1 3,2 Rioja Andueza, Iker; Otazu, Amaia. «Guía para no perderse en la crisis de Eusko Alkartasuna, un partido dividido y que discute su papel en EH Bildu» (en castellà). El diario, 19-10-2019. [Consulta: 11 febrer 2021].
  4. «El Suprem barra el pas a Bildu per l'ajustada votació de 9 a 6». Avui, 02-05-2011. [Consulta: 1r maig 2011].
  5. Garin San Martin, Jaime; Otaño Linazasoro, Loli. «Crisis de EA» (en castellà). Noticias de Navarra, 20-09-2020. [Consulta: 11 febrer 2021].
  6. «EA inicia acciones políticas y judiciales contra los cargos electos de Hamaikabat». Diario Vasco, 26-11-2009 [Consulta: 10 gener 2016].
  7. «Alkartetxeak» (en basc). Eusko Alkartasuna. [Consulta: 11 febrer 2021].

Vegeu també[modifica]

Enllaços externs[modifica]