Plaid Cymru

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartit Gal·lès
(cy) Plaid Cymru
(en) Party of Wales Modifica el valor a Wikidata
lang=ca
Modifica el valor a Wikidata
Dades
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaNacionalisme gal·lès
Independentisme gal·lès
Socialisme democràtic
Alineació políticacentreesquerra a esquerra
Història
Creació5 d'agost de 1925 (1925-08-05)
FundadorSaunders Lewis Modifica el valor a Wikidata
Localització dels arxius
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu 
  • Tŷ Gwynfor, Marine chambers, Anson Court, Atlantic Wharf
    Cardiff, Gal·les
    CF10 4AL
PresidènciaJill Evans
Persona rellevantLeanne Wood AM
Afiliació internacionalAliança Lliure Europea
Diputats gal·lesos
3 / 40
Lords
1 / 780
Senedd
12 / 60
Locals
202 / 1.231
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webwww.plaidcymru.org
Twitter: Plaid_Cymru Flickr: plaidcymru Modifica el valor a Wikidata

El Plaid Cymru (Partit Gal·lès) és un partit polític nacionalista gal·lès fundat el 1925 com a Plaid Genedlaethol Cymru (Partit Nacionalista Gal·lès), dirigit entre altres per Leanne Wood (líder) i Jill Evans (presidenta). Inicialment només reclamava l'autonomia i el reconeixement de la llengua gal·lesa com a cooficial a Gal·les. Avui reclama la independència, així com el reconeixement del fet diferencial gal·lès a nivell internacional (representació separada a la Unió Europea) i un model econòmic i social de caràcter socialdemòcrata, similar al del Partit Nacional Escocès.

És força escampat pel país mercè la seva divisió efectiva en canghennau (seccions) i pwyllgorau etholaeth (comitès de circumscripció). Durant el període d'entreguerres es mostrà fortament pacifista i gaudeix d'un suport electoral gairebé incondicional al Nord i Oest del país.

Origen[modifica]

Es formà el 1925 com a Plaid Glendlathol Cymru de la convergència d'altres grups com Y Mudiad Cymraeg (Moviment Gal·lès) d'Ambrose Bebb, Saunders Lewis, E. T. John, la Cymdeithas Werin Cymraeg (Societat Nacional Gal·lesa) i el Welsh Autonomy Army de H.R. Jones. Els fundadors foren Lewis Valentine, H. R. Jones, Moses Gruffydd, D. E. Williams, Saunders Lewis i Fred Jones. D'antuvi només tenia sis membres, fou presidit per Lewis Valentine (1925-1926) amb J.E. Jones de secretari general, Saunders Lewis (1926-1939) i J. Daniel, i pretenia recollir la tradició del radicalisme no conformista amb el catolicisme; les seves principals reivindicacions foren obtenir un Parlament Autònom per al País de Gal·les, que els gal·lesos tinguessin representació a la Societat de Nacions i que el gal·lès fos llengua oficial al país.

Fins al 1932 la principal reivindicació fou la lingüística, però des d'aleshores reclamaren amb força l'autogovern dins l'Imperi i després dins la Commonwealth, així com la pertinença a la SDN (un primer europeisme). El 1929 es presentaren a eleccions pel comtat de Caernarfon, però només van obtenir 609 vots, cosa que demostrà la seva feblesa política.

Cap al 1929 el partit ja tenia 500 afiliats. D'antuvi, les seves activitats es limitaven a celebrar conferències anyals, crear una escola d'estiu i editar dos òrgans de premsa mensuals. Aquell mateix any van decidir presentar-se per primer cop a eleccions generals anunciant que si obtenien escó no l'ocuparien, igual com feia el Sinn Féin; les va guanyar el partit laborista (es van endur 25 dels 35 escons gal·lesos), dirigit pels gal·lesos James Griffiths i Aneurin Bevan. Lewis Valentine va obtenir l'1,1% a Caernarfon, i un 0,05% arreu de Gal·les. Després d'aquest fracàs, anunciaren que sí que ocuparien els escons si n'obtenien, cosa que els faria millorar els resultats, ja que a les eleccions del 1931 obtinguren el 0,3% a tot Gal·les, amb parcials del 2,2% a Caernarfon i el 17,9% al districte University of Wales.

Resultats electorals[modifica]

Cambra dels Comuns del Regne Unit[modifica]

Any Gal·les +/– Govern
Vots % Escons
1929 609 0.003
0 / 36
Nou N/A
1931 2,050 0.2
0 / 36
= N/A
1935 2,534 0.3
0 / 36
= N/A
1945 16,017 1.2
0 / 36
= N/A
1950 17,580 1.2
0 / 36
= N/A
1951 10,920 0.7
0 / 36
= N/A
1955 45,119 3.1
0 / 36
= N/A
1959 77,571 5.2
0 / 36
= N/A
1964 69,507 4.8
0 / 36
= N/A
1966 61,071 4.3
0 / 36
= N/A
1970 175,016 11.5
0 / 36
= N/A
Feb 1974 171,374 10.8
2 / 36
Augment 2 Oposició
Oct 1974 166,321 10.8
3 / 36
Augment 1 Oposició
1979 132,544 8.1
2 / 36
Disminució 1 Oposició
1983 125,309 7.8
2 / 38
= Oposició
1987 123,599 7.3
3 / 38
Augment 1 Oposició
1992 156,796 9.0
4 / 38
Augment 1 Oposició
1997 161,030 9.9
4 / 40
= Oposició
2001 195,893 14.3
4 / 40
= Oposició
2005 174,838 12.6
3 / 40
Disminució 1 Oposició
2010 165,394 11.3
3 / 40
= Oposició
2015 181,694 12.1
3 / 40
= Oposició
2017 164,466 10.4
4 / 40
Augment 1 Oposició
2019 153,265 9.9
4 / 40
= Oposició

Senedd[modifica]

Any Districtes Regional Escons totals +/– Govern
Vots % Escons Vots % Escons
1999 290,572 28.4
9 / 40
312,048 30.6
8 / 20
17 / 60
Nou Oposició
2003 180,185 21.2
5 / 40
167,653 19.7
7 / 20
12 / 60
Disminució 5 Oposició
2007 219,121 22.4
7 / 40
204,757 21.0
8 / 20
15 / 60
Augment 3 Coalició
2011 182,907 19.3
5 / 40
169,799 17.9
6 / 20
11 / 60
Disminució 4 Oposició
2016 209,376 20.5
6 / 40
211,548 20.8
6 / 20
12 / 60
Augment 1 Oposició
2021 225,376 20.3
5 / 40
230,161 20.7
8 / 20
13 / 60
Augment 1 Oposició

Consells locals[modifica]

Any Vots % Consells +/- Escons +/-
1995 115,900 12.5
1 / 8
Nou
202 / 1.272
Nou
1999 179,212 18.2
3 / 22
Augment 2
205 / 1.270
Augment 3
2004 149,352 16.4
1 / 22
Disminució 2
175 / 1.263
Disminució 30
2008[1] 159,847 16.8
0 / 22
Disminució 1
205 / 1.270
Augment 31
2012[2]* 133,961 15.8
0 / 22
=
158 / 1.235
Disminució 41
2017[3] 160,519 16.5
1 / 22
Augment 1
208 / 1.254
Augment 33
2022[4] tbc tbc
4 / 22
Augment 3
202 / 1.231
Disminució 6

*Les xifres del 2012 exclouen Anglesey, on la votació es va endarrerir fins al 2013. Les xifres de 2017, així, es basen en els canvis respecte a les eleccions de 2012 i 2013, d'aquí la lleugera discrepància en l'augment percentual.

Parlament Europeu[modifica]

Any Gal·les +/–
Vots % Escons
1979 83,399 11.7
0 / 4
Nou
1984 103,031 12.2
0 / 4
=
1989 115,062 12.9
0 / 4
=
1994 162,478 17.1
0 / 5
=
1999 185,235 29.6
2 / 5
Augment 2
2004 159,888 17.1
1 / 4
Disminució 1
2009 126,702 18.5
1 / 4
=
2014 111,695 15.3
1 / 4
=
2019 163,928 19.6
1 / 4
=

Referències[modifica]

  1. «Election 2008 – Councils A-Z». BBC News.
  2. «Vote 2012 – Welsh Council Results». BBC News.
  3. «Wales local elections 2017». BBC News. Arxivat de l'original el 17 July 2018. [Consulta: 21 juny 2018].
  4. «Wales local elections 2022». BBC News. Arxivat de l'original el 8 May 2022. [Consulta: 8 maig 2022].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Plaid Cymru