Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005
Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005 es van celebrar el 5 de maig de 2005 al Regne Unit. El Partit Laborista va assolir la seva tercera victòria consecutiva, però amb un marge de només 66 escons, comparat amb els 167 de les eleccions de 2001.
Antecedents
[modifica]La Llei d'Escòcia de 1998 va establir que, juntament amb la creació d'un Parlament Escocès a Edimburg, s'hauria de reduir la representació escocesa al Parlament del Regne Unit i les circumscripcions electorals escoceses van augmentar d'una mida mitjana de 40.000 votants a una semblant a l'anglesa on la mitjana és més propera als 60.000, resultant en una reducció de 72 a 59 escons que es va fer efectiva a les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005, passant dels 659 escons a les eleccions de 2001 a 646 a les de 2005.[1]
A les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2001 el Partit Laborista de Tony Blair va assolir la seva segona majoria absoluta consecutiva, una cosa que mai havia conegut el seu partit,[2] amb 166 diputats de diferència amb el Partit Conservador, només els Liberal demòcrates van guanyar sis escons. Per altra banda, el Sinn Féin assolí representació a Westminster.
El govern de Tony Blair va estar dominat per la política exterior, la participació a la Invasió de l'Iraq de 2003 impulsada pel primer ministre Tony Blair en aliança amb els Estats Units va provocar un important desgast polític del govern laborista[3][4][5] i importants reformes nacionals en serveis públics, una inversió massiva i reestructuració del Servei Nacional de Salut (NHS) per reduir les llistes d'espera, la introducció de quotes universitàries per a l'educació superior, que van generar divisió dins del mateix Partit Laborista i la consolidació de la descentralització (devolution) amb competències autonòmiques a Escòcia i Gal·les.
Sistema electoral
[modifica]Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari. Les eleccions generals de 1997 van ser les primeres que es van celebrar en un nou conjunt de circumscripcions, amb 659 escons en comparació amb els 651 de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1992.[6]
Enquestes
[modifica]Els pronòstics de les enquestes van ser molt exactes; una enquesta conduïda conjuntament per la BBC i ITV va pronosticar la reducció correcta en el nombre d'escons del Partit Laborista.
Resultats
[modifica]| ← Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2005 | ||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Líder | Vots | % | Escons | Govern | |||||
| Partit Laborista | Tony Blair | 9.552.436 | 35,2% | 355 / 646 |
majoria | |||||
| Partit Conservador | Michael Howard | 8,772,598 | 32,4% | 198 / 646 |
oposició | |||||
| Liberal Demòcrates | Charles Kennedy | 5,981,874 | 22,0% | 62 / 646 |
oposició | |||||
| Partit Nacional Escocès | Alex Salmond | 412,267 | 1,57% | 6 | +2 | |||||
| Plaid Cymru | Ieuan Wyn Jones | 174,838 | 0,64% | 3 | -1 | |||||
| Partit Unionista Democràtic | Ian Paisley | 241,856 | 0,89% | 9 | +4 | |||||
| Sinn Féin | Gerry Adams | 174,530 | 0,64% | 5 | +1 | |||||
| Partit Socialdemòcrata i Laborista | Mark Durkan | 125,626 | 0,5% | 3 | 0 | |||||
| Partit Unionista de l'Ulster | David Trimble | 127,414 | 0,5% | 1 | -5 | |||||
| Partit del Respecte | Linda Smith | 68,094 | 0,3% | 1 | +1 | |||||
| Health Concern | Richard Taylor | 18,739 | 0,1% | 1 | 0 | |||||
| Membres independents | 122,000 | 0,5% | 1 | 0 | ||||||
| UK Independence | Roger Knapman | 605.973 | 2,2% | - | 0 | |||||
| Verds | Keith Taylor/Caroline Lucas | 257.758 | 1,0% | - | 0 | |||||
| Partit Nacional Britànic | Nick Griffin | 192.746 | 0,7% | - | 0 | |||||
| Partit Socialista Escocès | Colin Fox | 43.514 | 0,2% | - | 0 | |||||
| Mebyon Kernow | Dick Cole | 3.552 | 0,0% | - | 0 | |||||
| Vots vàlids | 650 | |||||||||
| Vots en blanc i Vots nuls | Participació:
| |||||||||
| Votants | 100% | |||||||||
| Cens | ||||||||||

Conseqüències
[modifica]Tony Blair continuà en el poder, i va anunciar el seu nou Gabinet el 9 de maig de 2005. El nou parlament es va reunir l'11 de maig. Michael Howard, líder del Partit Conservador, va anunciar les seves intencions a dimitir com líder el 6 de maig. L'elecció del líder es va convocar l'octubre, i va guanyar David Cameron.[7]
Referències
[modifica]- ↑ Linklater, Magnus. «Scotland: when the music stops election becomes a party game» (en anglès). The Times, 6 abril 2005. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ White, Michael. «Blair cruises to victory» (en anglès). The Guardian, 8 juny 2001. [Consulta: 25 gener 2026].
- ↑ «Chilcot Inquiry and Parliamentary Accountability». House of Commons Library. [Consulta: 19 octubre 2026].
- ↑ Gaskarth, Jamie «How the Iraq War led to a legacy of public mistrust in intelligence». The British Academy, 24-02-2020.
- ↑ Travis, Alan «Blow to Blair as majority say war not justified». The Guardian, 23-09-2003.
- ↑ Morgan, Bryn. «GENERAL ELECTION RESULTS, 1 MAY 1997» (en anglès). House of Commons, 1998. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «David Cameron és escollit nou líder del Partit Conservador britànic». 324, 6 desembre 2005. [Consulta: 9 agost 2024].
Enllaços externs
[modifica]- BBC Eleccions 2005
- Channel 4 - Eleccions 2005 Arxivat 2005-04-08 a Wayback Machine.