Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2001
Les eleccions al Parlament del Regne Unit de 2001 es van celebrar el 7 de juny de 2001 al Regne Unit.
Antecedents
[modifica]El Partit Laborista de Tony Blair va derrotar el llavors cap de govern, el conservador i líder del Partit Conservador John Major, per una majoria de vots aclaparadora, permetent als laboristes governar amb majoria absoluta.[1]
Després de divuit anys de governs conservadors, Tony Blair va tirar endavant noves reformes legislatives per a rebaixar la importància a la Cambra dels Lords. El Partit Laborista havia donat suport durant anys a l'abolició de la Cambra dels Lords però des del 1992 va canviar-ho per proposar la seva reforma de la Cambra en lloc d'un canvi constitucional tan dràstic,[2] i la Llei de la Cambra dels Lords de 1999 va establir que els Lords no serien hereditaris, sinó triats entre els aristòcrates.[3]
Sistema electoral
[modifica]Les eleccions generals al Regne Unit s'organitzen mitjançant escrutini uninominal majoritari. Les eleccions generals de 1997 van ser les primeres que es van celebrar en un nou conjunt de circumscripcions, amb 659 escons en comparació amb els 651 de les eleccions al Parlament del Regne Unit de 1992.[4]
Enquestes d'opinió
[modifica]Resultats
[modifica]| ← Eleccions al Parlament del Regne Unit de 2001 | |||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Partit | Líder | Vots | % | Escons | Govern | ||||||||||
| Partit Laborista | Tony Blair | 10,724,953 | 40,7% | 413 | majoria absoluta | ||||||||||
| Partit Conservador | William Hague | 8,357,615 | 25,5% | 166 | oposició | ||||||||||
| Liberal Demòcrates | Charles Kennedy | 4,814,321 | 7,9% | 52 | oposició | ||||||||||
| Partit Nacional Escocès | Alex Salmond | 464,314 | 0,8% | 5 | oposició | ||||||||||
| Partit Unionista de l'Ulster | David Trimble | 216,839 | 0,8% | 6 | oposició | ||||||||||
| Plaid Cymru | Ieuan Wyn Jones | 195,893 | 0,7% | 4 | = | oposició | |||||||||
| Partit Unionista Democràtic | Ian Paisley | 181,999 | 0,7% | 5 | oposició | ||||||||||
| Sinn Féin | Gerry Adams | 175,933 | 0,7% | 2 | oposició | ||||||||||
| Partit Socialdemòcrata i Laborista | John Hume | 169,865 | 0,6% | 3 | = | oposició | |||||||||
| Health Concern | Richard Taylor | 28.487 | 0,1% | 1 | = | oposició | |||||||||
| UK Independence | Jeffrey Titford | 390,563 | 1,2% | - | = | Extraparlamentari | |||||||||
| Verds | Mike Woodin/Margaret Wright | 166,477 | 0,6% | - | = | Extraparlamentari | |||||||||
| Partit Nacional Britànic | Nick Griffin | 47,129 | 0,2% | - | = | Extraparlamentari | |||||||||
| Partit Socialista Escocès | Tommy Sheridan | 72,516 | 0,3% | - | = | Extraparlamentari | |||||||||
| Mebyon Kernow | Dick Cole | 3.199 | 0,0% | - | = | Extraparlamentari | |||||||||
| Vots vàlids | 26.367.383 | 659 | |||||||||||||
| Cens | 44.403.238 | Participació:
| |||||||||||||
Conseqüències
[modifica]El Partit Laborista de Tony Blair va assolir la seva segona majoria absoluta consecutiva, una cosa que mai havia conegut el seu partit,[5] amb 166 diputats de diferència amb el Partit Conservador, només els Liberal demòcrates van guanyar sis escons. Per altra banda, el Sinn Féin assolí representació a Westminster.
Referències
[modifica]- ↑ Jiménez, Victorià «Nou laborisme, nou perill». El Temps, 8 juny 2004, p. 26 [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ «It's time to get Britain working again» (en anglès). Labour Party Manifesto 1992, 1992. Arxivat de l'original el 23 d’agost 2000. [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ «House of Commons Hansard» (en anglès). 149, 337, 11-11-1999, p. Col 1306 [Consulta: 29 octubre 2025].
- ↑ Morgan, Bryn. «GENERAL ELECTION RESULTS, 1 MAY 1997» (en anglès). House of Commons, 1998. [Consulta: 27 desembre 2025].
- ↑ White, Michael. «Blair cruises to victory» (en anglès). The Guardian, 8 juny 2001. [Consulta: 25 gener 2026].