Ian Paisley

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Ian Paisley
DrIanPaisley.jpg
2n Primer Ministre d'Irlanda del Nord
8 de maig de 2007 (2007-05-08) – 5 de juny del 2008
Cap del Partit Democràtic Unionista
30 de setembre de 1971 – 31 de maig del 2008
← Càrrec nou
Dades biogràfiques
Naixement 6 d'abril de 1924
Armagh, Irlanda del Nord
Mort 12 de setembre de 2014(2014-09-12) (als 90 anys)
Belfast (Irlanda del Nord)
Nacionalitat britànic
Religió protestantisme Free Presbyterian Church of Ulster
Ocupació polític
Partit polític Partit Democràtic Unionista
Cònjuge Eileen Paisley
IMDB Fitxa personal a IMDb
Modifica dades a Wikidata

El reverend Ian Richard Kyle Paisley (Armagh, 6 d'abril de 1945 - Belfast, 12 de setembre de 2014)[1] fou un polític i un home d'Església britànic, actiu a Irlanda del Nord.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Als anys cinquanta, va ser un dels fundadors de la Free Presbyterian Church, a Irlanda del Nord, de la qual es féu el mediador. Fundà el seu propi diari, el Protestant Telegraph i llavors, a finals dels anys seixanta, el Partit Democràtic Unionista (DUP), del qual n'esdevevingué el líder incontestat i que convertí en el principal partit nord-irlandès, violentament oposat a qualsevol acord amb els catòlics i a la posada en marxa de l'Acord del Divendres Sant. El 1986, fundà, amb Peter Robinson, el grup paramilitar lleialista Ulster Resistance.[2]

Escollit al Parlament Europeu, sense interrupcions, de 1979 a 1999, renuncià a presentar-se el 2004, basant-se en la seva edat i el seu estat de salut, però es presentà i fou fàcilment escollit a les eleccions britàniques de maig de 2005 (25.156 vots, 54,8% +4,9). Després de la victòria del DUP i del Sinn Féin a les Eleccions generals d'Irlanda del Nord de 2007, acceptà, sota la pressió britànica, reunir-se amb el cap del partit nacionalista, Gerry Adams, i negocià la formació d'un govern d'unitat amb els seus antics enemics mortals.

Segons els termes de l'acord, el 8 de maig, va ser nomenat Primer Ministre d'Irlanda del Nord, amb el membre del Sinn Féin Martin McGuinness de viceprimer ministre. El 4 d'abril, es va reunir amb el Primer Ministre d'Irlanda, Bertie Ahern i va discutir futures relacions entre els seus governs respectius.

Ian Paisley fou conegut amb el pseudònim de Doctor No, en referència a la seva negativa a parlamentar amb els partits catòlics. El dimarts 4 març del 2008, Ian Paisley dimití del càrrec de president del DUP, així com del càrrec de primer ministre d'Irlanda del Nord.

Citacions cèlebres[modifica | modifica el codi]

  • "Mataré tots els que es posaran en el meu camí.", va cridar als periodistes després d'una manifestació dels lleialistes el 1968.
  • Quan Terence O'Neill va tenir una trobada amb Sean Lemass (el Primer Ministre irlandès), Paisley va dir "No mass! No Lemass"!
  • Després d'una manifestació lleialista/ unionista el 1968, Ian Paisely va justificar les seves violentes crides anti-catòliques dient "Les cases catòliques s'han incendiat perquè eren plenes de còctels Molotov; Les esglésies catòliques han estat atacades i han estat cremades perquè eren arsenals i els sacerdots distribuïen metralletes als parroquians"; també va atribuir la discriminació massiva en el treball i la crisi de l'allotjament dels catòlics al fet que "es reprodueixen com conills i es multipliquen com la vermina"
  • En referència al candidat jueu del partit unionista, Harold Smith, diu : "El partit Unionista està orgullós que ell (Harold Smith) sigui un jueu. En tant que jueu, rebutja nostre Senyor Jesucrist, el Nou Testament, els principis Protestants, la Gloriosa Reforma i el caràcter consagrat del dia del Senyor. El tron protestant i la constitució protestant no signifiquen res per a ell."
  • El 1968, en un debat animat amb la temible Republicana Bernadette Devlin, reacciona a les seves acusacions sobre les seves suposicions injustes dient que ell preferia "ser britànic que ser just."
  • Durant una visita del Papa, Ian Paisley va cridar "Us denuncio. Anti-Crist" diverses vegades al Parlament Europeu.
  • "Nosaltres no estem pas preparats per continuar estant asseguts sense fer res i ser assassinats als nostres llits."

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Ian Paisley has died».
  2. CAIN. «Abstracts on Organisations - 'U'». [Consulta: 14 agost del 2010].

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Steve Bruce, God save Ulster! The religion and politics of Paisleyism. Oxford: Clarendon Press. 1986.
  • Dennis Cooke, Persecuting Zeal: a portrait of Ian Paisley, Brandon Books, 1996.
  • Martha Abele Mac Iver, "Ian Paisley and the Reformed Tradition," Political Studies, September 1987.
  • Ed Moloney & Andy Pollak, Paisley, Poolbeg Press, 1986.
  • Clifford Smyth, Ian Paisley: Voice of Protestant Ulster. Edinburgh: Scottish Academic, 1987.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ian Paisley Modifica l'enllaç a Wikidata