Atemptat de Manchester de 1996

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula esdevenimentAtemptat de Manchester de 1996
Imatge
Map
 53° 29′ N, 2° 14′ O / 53.48°N,2.24°O / 53.48; -2.24
Tipusatemptat amb bomba Modifica el valor a Wikidata
Data1996 Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióManchester (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
EstatRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Participant
Morts0 Modifica el valor a Wikidata
Ferits212 Modifica el valor a Wikidata

L'atemptat de Manchester de 1996 fou una acció armada de l'IRA Provisional duta a terme en 15 de juny del 1996 a Manchester.

Antecedents[modifica]

Després de trobades secretes, endegades al gener del 1991, entre l'IRA Provisional i el govern britànic,[1] l'organització declara un alto el foc el 31 d'agost de 1994 a la mitjanit, on reconeix el potencial de la situació actual i a fi i efecte de reforçar el procés de pau democràtic començat per la Downing Street Declaration, i fa una crida a les negociacions.[2] Nogensmenys, sota el nom de Direct Action Against Drugs, el PIRA abat diversos traficants de droga en 1995.[3] En els anys 1990, duu a terme diverses operacions d'aquest estil, i amenaça així molts traficants el 4 i 5 d'octubre del 1991[4] i executa Martin Cahill.[5]

L'IRA Provisional, poc satisfet per l'absència d'avenços en el procés de pau declara que reprèn les seves operacions militars el 9 de febrer del 1996 a les 17:30 hores «a contra cor», provocant una explosió, que va sacsejar tot el moll sud a l'àrea dels Docklands del sud de Londres a les 19:01.[6] causant dues víctimes mortals, un centenar de ferits,[7] i danys materials per valor de 150 milions de lliures.[8]

L'atemptat[modifica]

El 15 de juny tingué lloc l'atemptat de Manchester, amb el triple d'explosius que el de Londres.[9]

Conseqüències[modifica]

Una bústia va resistir l'explosió ho recorda amb una placa

El maig del 1997, el Partit Laborista guanya les eleccions i Tony Blair esdevé Primer Ministre del Regne Unit. Declara la seva voluntat de mantenir negociacions amb els republicans si l'IRA Provisional acorda un nou alto el foc: Volem una pau permanent i per tant, estem preparats per millorar la recerca d'acords de pau democràtica a través de negociacions reals i inclusives[10] Al mes d'octubre, en la convenció general de l'exèrcit reunida al Comtat de Donegal a Irlanda, el Quartermaster General, la branca responsable de l'aprovisionament, demana la fi d'aquest alto el foc.[11] En oposició amb la línia general de l'IRA Provisional, els seus membres funden a la tardor una organització paramilitar dissident, el Real Irish Republican Army.[12]

El 10 d'abril del 1998, amb el suport dels principals partits polítics nord-irlandesos, entre els quals el Sinn Féin, els Primers Ministres irlandès i britànic, Bertie Ahern i Tony Blair, signen l'Acord de Divendres Sant. En aquest acord se senten les bases per a un nou sistema de govern a Irlanda del Nord.[13] L'acord, acceptat àmpliament per les poblacions del Nord i del Sud,[14] preveu l'alliberament dels presoners paramilitars i demana als partits «que facin servir tota la seva influència per arribar al decomís de totes les armes paramilitars en un període de deu anys.» 20 dies després de la signatura de l'acord, l'IRA Provisional anuncia que la decisió de desarmar-se és un afer exclusiu de la seva competència, i refusa de deposar les armes.[15]

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • English, Richard. Armed Struggle: The History of the IRA (en anglès). Pan Books, 2003. ISBN 0330493884. 
  • Faligot, Roger. Terre de Brume. La résistance irlandaise (1916-2000) (en francès), 1999. ISBN 2843620406. 
  • McKittrick, David; McVea, David. Making sense of the Troubles (en anglès). Penguin Books, 2001. ISBN 0141003057. 
  • Taylor, Peter. Provos: The IRA & the Sinn Féin (en anglès). Londres: Bloomsbury Publishing, 1997. ISBN 0-7475-3818-2.