Sinn Féin Republicà

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióRepublican Sinn Féin
Sinn Féin Phoblachtach
Rsflogosml.png
Dades
Nom curt RSF
Tipus Partit polític irlandès
Ideologia política Nacionalisme irlandès, Socialisme, Éire Nua
Alineació política esquerra
Forma jurídica
Creació 1986
Organització i govern
Seu 
Presidència Ruairí Ó Brádaigh

Lloc web http://www.rsf.ie/
Modifica les dades a Wikidata

Sinn Féin Republicà (irlandès Sinn Féin Phoblachtach) és un partit polític d'Irlanda sorgit com a escissió del Sinn Féin després de l'ardfheis de 1986, quan aquest decidí donar per acabada la política abstencionista i ocupar els escons al Dáil Éireann. Consideren que el Dáil és il·legítim perquè no representa els 32 comtats, i que l'única autoritat que representa tot és el Consell Militar de l'IRA.

El fundaren en una reunió clandestina en un hotel als afores de Dublín Ruairí Ó Brádaigh i Dáithí Ó Conaill juntament amb Des Long, Joe O'Neill, Frank Glynn i altres homes clau de l'IRA Provisional. Entre ells, membres del primer Consell Militar de l'IRA: O Bradaigh (Longford), O Conaill (Cork/Dublín), Leo Martin (Belfast) i Paddy Mulcahy (Limerick). També hi eren presents a la fundació Billy McKee, cap de la Brigada Belfast, i Sean Tracey, que després els deixà. Hi ha via 9 dels 20 primers membres del Sinn Féin Provisional.

Organització[modifica]

O Conaill fou escollit portaveu i O Bradaigh president, qui ja ho havia estat del Sinn Féin el 1970-1983; els vicepresidents foren Des Dalton i Cathleen Knowles McGuirk, els tresorers Joe O'Neill i John O'Connor i les secretàries Líta Ní Chathmhaoil i Josephine Hayden. Els militants principalment són irlandesos del sud contraris a Gerry Adams. Forma part del Moviment Republicà i manté relacions amb l'IRA de la Continuïtat, Cumann na mBan, Fianna Éireann, Cabhair, Comitè de Commemoració Nacional i Grup d'Acció de Presoners republicans. Tot i que rebutja ser l'ala política del CIRA, el Departament d'Estat dels EUA l'ha posat a la llista d'organitzacions terroristes el 1994.

Estratègia[modifica]

Políticament defensa l'abstencionisme tant a Dublín com a Belfast o Londres. De fet, no es presenta a Westminster ni a Dáil Éireann, però sí a Stormont, tot i que no ha aconseguit obtenir cap representant. Sí que ha presentat candidats a eleccions locals i a les generals d'Irlanda del Nord de 2007. Rebutja la validesa de l'Acord de Divendres Sant perquè el referèndum no oferia a la població la possibilitat de viure en una Irlanda unificada, i creu que la nova assemblea d'Irlanda del Nord estreny els llaços amb el Regne Unit, i que tots aquells nacionalistes que seguin al Stormont són uns traïdors.

Planejà presentar-se a les eleccions locals d'Irlanda del Nord de 1989, però no hi pogué perquè les autoritats britàniques imposaren als candidats un compromís escrit de rebuig a la lluita armada. A les eleccions locals de 1999 va obtenir un regidor, Séan Lynch a Drumlish (comtat de Longford), però el 2004 va perdre el seu càrrec i ara no en tenen cap. A les eleccions d'Irlanda del Nord de 2007 va enviar sis candidats amb 2.522 vots (0,38%)

Seu del RSF a Dublín

Ha establit la plataforma Éire Nua (Nova Irlanda) basada en l'establiment de la justícia social basada en la proclamació de la república d'Irlanda de 1916 i l'establiment d'una república Independent dels 32 comtats independent del Regne Unit i com a federació de les 4 províncies irlandeses.

Enllaços externs[modifica]