Emboscada de Warrenpoint

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'esdevenimentEmboscada de Warrenpoint
Narrow Water Tower - geograph.org.uk - 494487.jpg
 54° 06′ 41″ N, 6° 16′ 44″ O / 54.1115°N,6.27878°O / 54.1115; -6.27878
Tipus emboscada
Part de conflicte nord-irlandès
Data 27 agost 1979
Lloc Narrow Water Castle Tradueix
Estat Regne Unit
Participants
Morts 19
Ferits 7
Modifica les dades a Wikidata

L'emboscada de Warrenpoint va ser un atac de l'IRA Provisional a l'exèrcit britànic a Warrenpoint el 27 d'agost de 1979,[1] el mateix dia que va ser assassinat Lluís Mountbatten, un membre afí a la casa reial anglesa.

Esdeveniments[modifica]

L'exèrcit britànic transportava tropes des d'un castell anomenat Narrow Water Castle al riu Newry, que fa de frontera natural entre Irlanda del Nord i la resta de l'illa. El comboi va passar per la carretera local i a les 16:40 del dia 27 d'agost de 1979 va esclatar una bomba col·locada en un camió a la via. Quan els supervivents del comboi intentaven escapar, van rebre trets de membres de l'IRA amagats al bosc que estava al costat de la carretera. Es van desencadenar ràfegues de foc creuat que van matar més soldats i un civil que passava per la zona en aquell moment.

Els britànics van enviar reforços i unitats mèdiques i l'IRA va fer esclatar un segon explosiu al segon pas, ja que la South Armagh Brigade havia comprovat com funcionava el protocol d'emergències en accions anteriors i preveia els moviments de les tropes.

Es va desencadenar una polèmica per l'actuació del reporter de premsa Peter Molloy, qui va arribar al lloc dels fets després de la primera explosió i va començar a treure fotos. Un soldat el volia disparar després d'increpar-lo per ocupar-se de les imatges en comptes d'ajudar els ferits, però els companys van intervenir i van aturar l'incident.

Conseqüències[modifica]

Els atacs van provocar diversos morts. La primera bomba, un explosiu ANFO de 227 kg, va matar de manera instantània sis soldats britànics que viatjaven en un camió, membres del segon batalló de paracaigudistes, després de ser accionada per control remot. Dos ocupants més del vehicle van resultar seriosament ferits. Els trets i la segona bomba van provocar dotze morts d'ells i cinc ferits de diversa consideració. Es considera l'emboscada més mortal per als britànics en el marc del conflicte nord-irlandès, amb setze baixes. Segons Sir James Glover, un oficial britànic, és també un dels atacs millor organitzats des del punt de vista militar de l'organització armada.

L'emboscada va vendre's com un triomf de l'IRA, que ho va vendre com a represàlia pel diumenge sagnant, on van ser justament membres del cos de paracaigudistes els qui van matar els manifestants. L'acció va fer pujar la seva popularitat i va suposar un canvi en l'estratègia de l'exèrcit britànic a la regió. La policia irlandesa, la Garda Síochána, va detenir dos sospitosos de l'atemptat però els va haver d'alliberar per manca de proves.[2]

En els dies posteriors a l'emboscada, els membres unionistes de l'Ulster Volunteer Force van dur a termes diversos actes violents de represàlia, entre ells l'assassinat d'un catòlic a qui van confondre amb un membre de l'IRA. Les autoritats locals van demanar més efectius i es va augmentar la presència de la Royal Ulster Constabulary en mil membres més. A mitjà termini, va suposar que els grups armats protestants prenguessin més volada.

Referències[modifica]

  1. Taylor, Peter (1997). Behind the mask:The IRA and Sinn Féin. TV books. ISBN 1-57500-061-X
  2. Harnden, Toby (1999). Bandit Country. Hodder & Stoughton. p. 198. ISBN 0-340-71736-X