I legislatura del Parlament Europeu
.svg)  | |||
| Tipus | legislatura de Parlament Europeu | ||
|---|---|---|---|
| Interval de temps | 17 juliol 1979 - 23 juliol 1984 | ||
| Estat | Comunitat Econòmica Europea | ||
| Causa | Eleccions al Parlament Europeu de 1979 | ||
| I Legislatura | |
| Líders | |
|---|---|
| Simone Veil, LD des del dia 17 de juliol de 1979 | |
| Piet Dankert, SOC des del dia 19 de gener de 1982 | |
| Estructura | |
| Membres | 410 (fins al 31 de desembre de 1980) 434 (a partir de l'1 de gener de 1981) |
 | |
| Grups polítics (a la constitució) | SOC: 113 PPE: 107 DE: 64 COM: 44 LD: 40 DEP: 22 CDI: 11 NI: 9 |
| Grups polítics (a la dissolució) | SOC: 124 PPE: 117 DE: 63 COM: 48 LD: 38 DEP: 22 CDI: 12 NI: 10 |
| Lloc de reunió | |
 | |
| Palau d'Europa, Estrasburg (França) | |
| Lloc web | |
| https://www.europarl.europa.eu/ | |
La I legislatura del Parlament Europeu va ser un cicle parlamentari que va començar el 17 de juliol de 1979, després de les eleccions europees celebrades entre el 7 i el 10 de juny, i va durar fins al 23 de juliol de 1984. Els diputats del Parlament Europeu es van agrupar en grups polítics segons la seva afinitat ideològica, i seguint la tradició de l'Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer.[1][2]
Si bé el Parlament Europeu ja existia com a tal des de 1962, els seus membres eren designats pels parlaments dels estats membres de la Comunitat Econòmica Europea. És per això que a aquest període se'l coneix com a primera legislatura.[3]
Principals esdeveniments[modifica]
7-10 de juny de 1979
17 de juliol de 1979
- Sessió constitutiva del 1r Parlament Europeu.
- Sessió presidida per Louise Weiss, com a persona amb més edat.
- Grups constituïts: SOC (113), PPE (107), DE (64), COM (44), LD (40), DEP (22), CDI (11), NI (9).
- Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la primera meitat de la legislatura.
- Simone Veil (LD) de França, es elegida presidenta.
1 de gener de 1981
- Entrada de Grècia a les Comunitats Europees.
- El Parlament Europeu augmenta el seu número de diputats a 410, per donar entrada als 24 representants de Grècia.
19 de gener de 1982
- Elecció de la presidència del Parlament Europeu per a la segona meitat de la legislatura.
- Piet Dankert (SOC) de Països Baixos, es elegit president.
23 de juliol de 1984
- Es dissol el Parlament Europeu, desprès de les eleccions al Parlament Europeu de 1984.
- Grups a la dissolució: SOC (124), PPE (117), DE (63), COM (48), LD (38), DEP (22), CDI (12), NI (10).
Entrada de Grècia a les Comunitats Europees[modifica]
En 1961 Grècia va signar l'acord d'associació amb les Comunitats Europees (en vigor a partir de 1962), en el qual es preveia la futura adhesió. Malgrat això, la dictadura dels Coronels (1967-1974) va retardar les negociacions per a consumar tal adhesió.[4] Finalment, és en 1981 quan Grècia s'uneix a la CE malgrat ser un país relativament pobre (en 2015 es descobriria, a més, que unes certes dades econòmiques es van falsejar per a permetre la seva posterior adhesió a l'euro), perquè es veia en ell un gran potencial estratègic i simbòlic a causa de la seva posició geogràfica i la seva condició de "bressol de la democràcia".[5]
Referències[modifica]
- ↑ Cepova-Fourtoy, Andrea «Cronologia de la integració europea 1945-2006». Cronologia de la integració europea 1945-2006. Documentation-Publications-Research Service, 2006. Arxivat de l'original el 20-07-2011 [Consulta: 16 març 2024].
- ↑ «Resolució de l'Assemblea Comuna inserint en el Reglament una disposició relativa a la constitució dels grups polítics» (en francès). Assemblea Comuna de la Comunitat Europea del Carbó i de l'Acer, 16-06-1953. [Consulta: 15 març 2024].
- ↑ Muñoz, Susana. «El Parlament Europeu» (en anglès). Université du Luxembourg, 9 juliol 2016. [Consulta: 17 març 2024].
- ↑ Scott, Peter Dale. El camí a l'11 de setembre: riquesa, Imperi i futur d'Amèrica (en anglès). University of California Press, 2007, p. 181-182. ISBN 0520929942.
- ↑ Burgos, Pedro «Comentaris a l'acta d'adhesió». L'adhesió de Grècia a les comunitats europees.