Partit Sard d'Acció

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióPartidu Sardu
Partito Sardo d'Azione
Dades
Nom curtPSd'Az Modifica el valor a Wikidata
TipusPartit polític italià
Ideologia políticaIndependentisme, Sardisme
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació17 d'abril de 1921
FundadorEmilio Lussu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deAliança Lliure Europea (–2020) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaGiacomo Sanna
Secretari generalEfisio Trinca
Afiliació europeaALE
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webhttp://www.psdaz.net/
Facebook: PartiduSardu Modifica el valor a Wikidata

El Partit Sard d'Acció (en sard: Partidu Sardu, en italià: Partito Sardo d'Azione) és un partit polític independentista[1] sard, fundat el 1920 per Davide Cova, Emilio Lussu i altres veterans de la Brigada Sàsser. A nivell de la política italiana, col·labora amb les forces de centreesquerra, i a nivell europeu s'adherí a l'Aliança Lliure Europea. Des del 2006 col·labora amb la Lliga Nord i el Moviment per l'Autonomia en la creació del projecte Pacte per l'Autonomia’, que vol aplegar els principals moviments autonomistes d'arreu d'Itàlia.

Història[modifica]

A començaments del segle XX un grup de joves sardistes de Càller, particularment Attilio Deffenu i Davide Cova, consideraren que Sardenya havia d'obtenir l'autonomia per a sortir de la pobresa i fundaren el diari Sardegna, des d'on denunciaren la política contrària al desenvolupament, inspiració mazziniana i basat en l'educació, l'acció, descobriment de les arrels i conquesta dels drets humans.

Durant la Primera Guerra Mundial Davide Cova fundà el diari Il Popolo Sardo i el 1919 Il Solco, òrgan del nou partit fundat oficialment l'abril de 1921 a Oristany, amb Emilio Lussu i altres antics brigadistes. El 1923, però, molts sardistes confluïren en el Partit Nacional Feixista, i el PSAZ fou suspès. Il Solco continuà imprimint-se clandestinament.

Durant els anys 40, a la caiguda del feixisme, Lussu va celebrar el primer congrés del partit al Cinema Arborea d'Oristany el 1944, però ell es va dissociar immediatament del moviment autonomista. Per Cova, mort alguns anys després, fou un error que el maig de 1947 provocà l'escissió del partit. Durant un temps la Lega Sarda de Bastià Pirisi intentà atraure el PSAZ al seu projecte independentista, però Lussu el rebutjà per considerar-lo filofeixista. EL 1948 es va escindir per fundar el Partit Sard d'Acció Socialista, que posteriorment es va integrar en el Partit Socialista Italià.

Durant la postguerra va obtenir un cert ressò electoral (vora el 10% dels vots) i entrà al Consell Regional de Sardenya en aliança amb la Democràcia Cristiana Italiana, que dominava la política local. Durant els anys 70, però, canvià l'aliança amb el Partit Comunista Italià.

En el Congrés de Porto Torres de 1981 es varià l'article 1 de l'estatut del partit, afegint que l'objectiu del partit a llarg termini era la independència de Sardenya. Això i les noves onades independentistes i autonomistes que recorrien l'illa li donaren un nou èxit electoral. Van obtenir 13% a les eleccions regionals de Sardenya de 1984, dels quals el 20% a Oristany i el 30% a Càller (el més votat). L'exponent més prestigiós del partit, l'advocat d'Oliena, Mario Melis fou diputat i president de la Junta regional de Sardenya, i es va mantenir fins al 1989 amb aliança amb el PSDI, PRI, PCI i PSI.

A les eleccions regionals de Sardenya de 1989 el PSDAZ va perdre vots i caigué al voltant del 10%. Des d'aleshores ha perdut gradualment vots i ha esdevingut una força minoritària, tot i que sovint decisiva. Així participà en el govern de centreesquerra amb 4consellers regionals, que va aprovar entre 1994 i 1996 les lleis sobre la tutela i protecció de la llengua sarda, sobre la bandera sarda, com a element d'unió del poble sard, gràcies als secretaris nacionals del període, Cecilia Contu (fins a 1995) i Lorenzo Palermo (fins al 1997). Mercè a un pacte entre Romano Prodi i Palermo, a les eleccions legislatives italianes de 1996 el president del partit, Franco Meloni, fou escollit senador.

La crisi del govern de centreesquerra ha provocat una forta agitació interna en el partit, resolta en el Congrés de Sàsser de 2000, que va escollir Lorenzo Palermo president i Giacomo Sanna secretari. Tanmateix, restà exclòs un temps del joc polític degut a la seva aliança amb el centredreta a les eleccions regionals de Sardenya de 1999, a les estatals de 2001 i a les regionals de 2004, que donaren força a Renato Soru, president de Tiscali i cap del centresesquerra. Darrerament, un apropament de Soru a les tesis originàries del partit els ha fet entrar novament al joc polític. A les eleccions provincials de 2005, després de la nova divisió en 8 províncies, després d'un acord exclusivament electoral amb L'Ulivo, van obtenir 47.000 vots (5,5%), principalment a Oristany i Nuoro.

A les eleccions legislatives de 2006 es van presentar amb la Lliga Nord i MPA sota el Pacte per l'Autonomia, però al senat es presentaren en solitari. En el darrer congrés nacional fou elegit president Giacomo Sanna i secretari Efisio Trincas.

Congressos[modifica]

  • I Congrés Nacional - Oristany, 16-17 abril de 1921
  • II Congrés Nacional -
  • III Congrés Nacional -
  • IV Congrés Nacional -
  • V Congrés Nacional -
  • VI Congrés Nacional -
  • VII Congrés Nacional - 1945
  • VIII Congrés Nacional -
  • IX Congrés Nacional - Càller, 3-4 juliol de 1948
  • X Congrés Nacional - Càller, 12 març de 1949
  • XI Congrés Nacional -
  • XII Congrés Nacional -
  • XIII Congrés Nacional -
  • XIV Congrés Nacional -
  • XV Congrés Nacional -
  • XVI Congrés Nacional -
  • XVII Congrés Nacional -
  • XVIII Congrés Nacional -
  • XIX Congrés Nacional – Oristany,2-3 feb. 1979
  • XX Congrés Nacional - Porto Torres, 5-6 desembre 1981
  • XXI Congrés Nacional - Carbonia, 5-6 maig 1984
  • XXII Congrés Nacional - Càller, 28 febrer-2 març 1986
  • XXIII Congrés Nacional - Villasimus, 8-9 desembre 1989
  • XXIV Congrés Nacional - Nuoro, 8 desembre 1992
  • XXV Congrés Nacional - Càller, 18 desembre 1993
  • XXVI Congrés Nacional -
  • XXVII Congrés Nacional - L'Asinara (SS), 6-7 juny de 1997
  • XXVIII Congrés Nacional - juny 2000
  • XXIX Congrés Nacional - Arborea (OR), 13-14 de novembre 2004

Secretari[modifica]

  • Michele Columbu
  • Carlo Sanna 2/2/79- 13/07/90
  • Efisio Pilleri 14/07/90-28/06/91
  • Giorgio Ladu 29/06/91-5/06/92
  • Italo Ortu 6/06/92-15/04/94
  • Giancarlo Acciaro 16/04/94-27/04/94
  • Cecilia Contu 28/04/94-16/12/95
  • Lorenzo Palermo 16/12/95-13/07/97
  • Antonio Delitala 13/07/97-07/02/99
  • Franco Meloni 7/02/99- juliol 2000
  • Giacomo Sanna, juliol 2000
  • Efisio Trincas

Resultats electorals[modifica]

Vots % Escons
Legislatives 1946 Assemblea Constituent 78.554 0,34 2
Legislatives 1948 Cambra 61.928 0,24 1
Senat 65.743 0,29 1
Legislatives 1953 Cambra 27.231 0,10 0
Legislatives 1958 (lista PSDI-PSdA) Senat 45.952 0,18 0
Legislatives 1963 Senat 34.954 0,13 0
Legislatives 1968 Cambra 27.228 0,09 0
Senat 26.391 0,09 0
Legislatives 1972 (llista PCI-PSIUP-PSdA) Senat 189.534 0,63 3[2]
Legislatives 1979 Cambra 17.673 0,05 0
Senat 15.766 0,05 0
Legislatives 1983 Cambra 91.293 0,25 1
Senat 76.797 0,25 1
Europee 1984 (llista UV-PsdA) 193.430 0,55 1
Legislatives 1987 Cambra 169.978 0,44 2
Senat 124.266 0,38 1
Europees 1989 (llista Federalisme) 207.739 0,60 1
Legislatives 1992 (lista FPUV) Cambra 154.987 0,39 1
Senat 174.713 0,52 1
Legislatives 1994 Cambra 82.258 0,21 0
Senat 88.225 0,27 0
Legislatives 1996 (coalizione L'Ulivo-PSdA) Cambra 269.047 0,72 4[2]
Senat 421.331 1,29 5[2]
Europees 1999 (Llista LDR-PSdA-Consumatori) 61.185 0,20 0
Legislatives 2001 (Llista PSdA-Sardigna Natzione) Cambra 34.412 0,09 0
Senat 32.822 0,10 0
Legislatives 2006 Cambra amb LN i MpA - 0
Senat 16.733 0,05 0
Legislatives 2008 Cambra 14.856 0,04 0
Senat 15.292 0,05 0

Notes[modifica]

  1. Estatut: Art.1: Il “Partidu Sardu – Partito Sardo d'Azione” è la libera associazione di coloro che si propongono, attraverso l'azione politica, di affermare la sovranità del popolo sardo sul proprio territorio, e di condurre la Nazione Sarda all'indipendenza.
  2. 2,0 2,1 2,2 Electes per la coalició sencera

Enllaços externs[modifica]