Poble de la Llibertat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Popolo della Libertà (PdL)
Poble de la Llibertat
Dades base
Tipus entitat Partit polític italià
Ideologia Democràcia cristiana, Conservadorisme
Història
Fundació 18 de novembre de 2007
Fundadors Silvio Berlusconi i Gianfranco Fini
Dissolució 16 novembre 2013
Organització i govern
Seu central 
  • Encara no decidida
  • Roma
Presidència Silvio Berlusconi
Secretariat Angelino Alfano
Publicació Il Giornale della Libertà
Representació 272 diputats i 156 senadors

Web http://www.ilpopolodellaliberta.it/
Modifica dades a Wikidata

Poble de la Llibertat és una coalició política italiana de centredreta, amb referents democratacristians i liberals, constituïda oficialment el 28 de febrer de 2007 arran d'un discurs de Silvio Berlusconi a la Piazza San Babila de Milà el 18 de novembre 2007, i amb la que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008. És formada per Forza Italia i Alleanza Nazionale, coaligats amb Lliga Nord i Moviment per l'Autonomia. La idea és una continuació del Pol de les Llibertats, amb el que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2001, i de la Casa de les Llibertats, amb el que es presentà a les de 2006. La idea és la de formar un gran partit unitari de centredreta, per al que havia arribat a un acord amb AN, però no amb UDC i Lliga Nord. El nom de la coalició recull el projecte  de Michela Vittoria Brambilla de crera el Partit de la Llibertat.

Formació[modifica | modifica el codi]

El 18de novembre de 2007 Forza Italia va dur una campanya per a convocar eleccions anticipades anomenada ‘’rivoluzione del predellino’’, i s'integra en un nou moviment, anomenat Poble de la Llibertat. El 27 de març de 2008 fa assemblea constituent, on s'aprova el programa ‘’Rialza Italia’’, i anuncia el propòsit de portar una llista única de centredreta per a les eleccions legislatives italianes de 2008. FI es dissol i s'hi integra i s'hi adhereixen el febrer de 2008 AN, Acció Social i Populars Liberals de Carlo Giovanardi, acord Berlusconi-Fini. Lliga Nord i MPA li exigeixen mantenir la respectiva identitat del partit. UDC i la Destra decideixen presentar-se en solitari. Les eleccions foren molt mediatitzades pels mitjans televisius, però no s'arribà a l'esperat duel televisiu Berlusconi-Veltroni, cap de la Sinistra-l'Arcobaleno.

La coalició va guanyar les eleccions del 2008, amb el 46,8 1% de vots a la Cambra dels Diputats i el 47,32% al Senat per a la coalició centredreta, d'ells 37,39% i 38,17% per a PdL, qui amb la Lliga Nord i el MPA formaria la nova majoria a la cambra. El president de la Cambra és Gianfranco Fini i el del Senat Renato Schifani, i presidents del grup parlamentari Fabrizio Cicchitto i Maurizio Gasparri. Del nou govern, 17 són PdL (21). L’11 de maig de 2008 Fini deixa la presiència d'AN a Ignazio la Russa per tal de guiar a confluència el PdL a començaments de 2009.

Els portaveus del Poble de la Llibertat a les Cambres del Parlament Italià

A nivell europeu, mantenen Forza Italia en el Partit Popular Europeu, AN a Unió per l'Europa de les Nacions i el Partit dels Pensionistes als Demòcrates Europeus.

Partits adherits[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Poble de la Llibertat
Vots % Escons
Legislatives 2008 Cambra 13.642.742 37,4 276
Senat 12.678.790 38,2 146

Grups parlamentaris del PdL[modifica | modifica el codi]

Cambra dels Diputats[modifica | modifica el codi]

XVI legislatura
276 diputats

Senat d'Itàlia[modifica | modifica el codi]

XVI legislatura
146 senadors

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Silvio Berlusconi. Verso il Partito della Libertà: l'identità, i valori, il progetto.Milano, Mondadori, 2006. ISBN 88-04-55839-3.
  • (català)Gustau Navarro i Barba Bagasses, lladres i ministres al país de Berlusconi Edicions dels A.L.I.LL, Mataró, 2009. ISBN 978-84-613-6192-2

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Poble de la Llibertat Modifica l'enllaç a Wikidata