Federació dels Verds

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Federazione dei Verdi
Secretari general Grazia Francescato
Fundació 9 de desembre de 1990
Seu Via Salandra, 6 ,00187
Roma
Publicació oficial Notizie Verdi
Ideologia Ecologisme, Pacifisme,
Afiliació europea Partit Verd Europeu
www.verdi.it

Federació dels Verds (italià Federazione dei Verdi) o simplement Verdi és un partit polític italià d'ideologia ecologista i pacifista. També defensen els drets dels animals, el reformisme laic i l'activisme social, tot i que han participat en diversos governs amb alguns ministres.

Orígens[modifica | modifica el codi]

Fou fundat el 6 de novembre de 1986 a Finale Ligure agrupant en un sol partit totes les Llistes Verdes d'arreu d'Itàlia, dotant-se així d'una organització nacional, uns estatuts, una executiva nacional i adoptaren com a símbol el Sol que Riu, que ja havien presentat a les regionals de 1985 a 8 regions.

Es presentaren a les regionals de 1985 com a Llista Verda, i com a federació per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1987, i van obtenir el 2,5 % dels vots a la Cambra dels Diputats (13 diputats) i 2 % al Senat (1 senador). El líder antinuclear Gianni Mattioli serà el portaveu. A les eleccions europees de 1989 es presentaren com a Llista Verda-Verds Europa, i obtenen 3,8 % i tres parlamentaris (Alexander Langer, Gianfranco Amendola i Enrico Falqui, mentre que un altre grup, Verdi Arcobaleno, va obtenir el 2,4 % i dos parlamentaris (Adelaide Aglietta i Virginio Bettini).

Fundació[modifica | modifica el codi]

La Federació dels Verds com és coneguda actualment es creà el 9 de desembre de 1990 en l'Assemblea de Castrocaro de la unificació de la Federació de Llistes Verdes i els Verdi Arcobaleno. El símbol serà el sol que riu. Elegí una executiva d'11 persones i el juny de 1991 edità el setmanari Notizie Verdi (quinzenal des de 1993). Es presentà per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1992, on obtingué el 2,8 % a la Cambra i el 3,1 % al Senat (16 diputats i 4 senadors). El març de 1993 fou escollit portaveu nacional Carlo Ripa di Meana.

A les eleccions legislatives italianes de 1994 es va introduir un nou sistema majoritari, raó per la qual formaren part de l'Aliança dels Progressistes amb PDS i Refundazione Comunista, La Rete i Aliança Democràtica. Va treure el 2,7 %, amb 11 diputats i 7 senadors. A les europees següents van obtenir 3 escons i 3,2 %, confirmant Ripa di Meana, Adelaide Aglietta i Alexander Langer.

El 1995 celebra Assemblea de Forte dei Marmi, on és confirmat Ripa di Meana. A les eleccions legislatives italianes de 1996 es presenten dins l'Ulivo de Romano Prodi, i obtenen 2,5 %, 14 diputats i 14 senadors. Per primer cop, entren a formar part del govern: Edoardo Ronchi és nomenat ministre de medi ambient, i obtenen 4 subsecretaris. Carlo Ripa di Meana és substituït com a portaveu per Luigi Manconi. A les eleccions europees de 1999, però, baixen a l'1,8 % i obtenen dos eurodiputats (Reinhold Messner i l'etòleg Giorgio Celli).

Manconi dimiteix i es convoca l'Assemblea extraordinària a Roma el 23-24 de juliol de 1999 de renovació, és elegit un comité promotor dirigit per Grazia Francescato, portaveu de WWF Internacional, que serà escollida presidenta de la federació el 21-23 gener 2000 (Assemblea de Chianciano Terme). L'abril de 2000 Alfonso Pecoraro Scanio és nomenat per Amato ministre de política agrícola, i Gianni Francesco Mattioli ministre de política comunitària, així com dos subsecretaris.

A les eleccions legislatives italianes de 2001 es presentaren en l'aliança de centreesquerra de Francesco Rutelli, obtenint el 2,2 % (8 diputats i 9 senadors). La coalició perdé les eleccions i guanyà la coalició de Silvio Berlusconi.

L'era Pecoraro Scanio[modifica | modifica el codi]

Això provocà nova assemblea nacional a Chianciano Terme el 30 de novembre-2 de desembre de 2001, on és escollit president Alfonso Pecoraro Scanio. Es pretén un retorn a la política lligada a la defensa del medi ambient, de la salut dels ciutadans, del dret i la pau: Fan campanyes contra els aliments transgènics, canvien el símbol del partit (adopten la inscripció per la pau i l'arc de San Martí) i fan manifestacions contra la guerra d'Irak. Això provocà l'abandó del partit dels moderats que s'adscrivieren a la Margherita o als Demòcrates d'Esquerres (Manconi).

Així, a les eleccions europees de 2004 van obtenir el 2,5 % i dos europarlamentaris (Monica Frassoni i Sepp Kusstatscher). El 23 de juliol instituïren el sector d'iniciativa Giovani Verdi i a les eleccions regionals italianes de 2005 es presentaren a les 14 regions dins la coalició l'Unione de Romano Prodi, obtenint una mitjana del 2,8 % dels vots.

A les eleccions legislatives italianes de 2006 canvià la llei electoral tornant al sistema proporcional amb premi de majoria. S'hi presentaren en coalició centresquerra l'Unione, aplegant a la Cambra 783.000 vots (2,1 %) i 16 diputats, i al Senat, la llista amb el partit dels Comunistes Italians i Consumidors Units, obté 1.400.000 vots (4,2 %) i 11 senadors (d'ells 6 verds). Angelo Bonelli en serà portaveu i Pecoraro serà ministre de Medi Ambient, Paolo Cento sotsecretari d'economia i Stefano Boco de política agrícola. Però el novembre de 2006 pateixen escissió dels ‘'Ecologisti per l'Ulivo, que s'integrarà finalment en el Partit Democràtic.

Fora del parlament[modifica | modifica el codi]

El 2007 es van adherir a la nova coalició la Sinistra-l'Arcobaleno, que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008 i aplegava tots els que eren a l'esquerra del Partit Democràtic (Refundazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democràtica), però només obtenen el 3 % i es queden sense representació. Això provoca la dimissió de Pecoraro Ascanio i el congrés de juliol de 2008 a Chianciano Terme, on és nomenada portaveu Grazia Francescato sobre Marco Boato, partidari d'aliar-se amb el PD. L'octubre de 2008 participaren en les manifestacions ‘'Salva l'Italia amb el PD de Walter Veltroni i contra el govern Berlusconi. El 3 de desembre de 2008 es convocaren els Estats Generals de l'Ecologisme, on hi participaren dirigits per Angelo Bonelli i on hi participà Grazia Francescato.

Resultats electorals[modifica | modifica el codi]

Federació dels Verds – Verdi a les Eleccions legislatives
Eleccions Parlament Vots % Escons
1992


1994


1996


2001 (llista Girasole)


2006


2008
Cambra
Senat

Cambra
Senat

Cambra
Senat

Cambra
Senat

Cambra°
Senat°°

Cambra°°°
Senat°°°
1.093.995
1.022.558

1.047.268
-

938.665
-

805.340
-

783.944
1.423.226

1.124.298
1.053.154
2,8
3,0

2,7
-

2,5
-

2,2
-

2,1
4,2

3,0
3,2
16
4

11
7

14
14

8
10

16
11

0
0

°Els elegits a la Cambra del 2006 eren 15, però després se'ls va unir un de l'Unione elegit per l'extrerior.
°°lista Insieme con l'Unione (amb Comunistes Italians i Consumidors Units)
°°°lista la Sinistra-l'Arcobaleno (amb Rifondazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democràtica)

Federació dels Verds – Verdi a les Eleccions europees
Eleccions Parlament Vots % Escons
1994

1999

2004
Parl. Europeo

Parl. Europeu

Parl. Europeu
1.047.681

548.987

802.502
3,1

1,8

2,5
3

2

2

Presidents (1999 - 2008)[modifica | modifica el codi]

Portaveus al Senat de la República[modifica | modifica el codi]

Portaveus a la Cambra dels Diputats[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]