Federació dels Verds

Federazione dei Verdi

Dades
Nom curt	FdV
Tipus	Partit polític italià
Ideologia	Ecologisme, Pacifisme,
Història
Creació	9 de desembre de 1990
Data de dissolució o abolició	10 juliol 2021
Reemplaçat per	Europa Verda
Localització dels arxius	La contemporaine [ F delta 0929]
Activitat
Membre de	Partit Verd Europeu Global Greens
Membres	31.000 (2004)
Governança corporativa
Seu	Roma
Presidència	Angelo Bonelli (2009–)
Secretari general	Grazia Francescato
Òrgan de premsa	Notizie Verdi
Format per	Terra (it) Giovani Verdi (it)
Afiliació europea	Partit Verd Europeu
B30	due per mille
Lloc web	www.verdi.it

Federació dels Verds (en italià Federazione dei Verdi, FdV) o simplement Verdi és un partit polític italià d'ideologia ecologista i pacifista. També defensen els drets dels animals, el reformisme laic i l'activisme social, tot i que han participat en diversos governs amb alguns ministres.

Orígens

Fou fundat el 6 de novembre de 1986 a Finale Ligure agrupant en un sol partit totes les Llistes Verdes d'arreu d'Itàlia, dotant-se així d'una organització nacional, uns estatuts, una executiva nacional i adoptaren com a símbol el Sol que Riu, que ja havien presentat a les regionals de 1985 a 8 regions.

Es presentaren a les regionals de 1985 com a Llista Verda, i com a federació per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1987, i van obtenir el 2,5% dels vots a la Cambra dels Diputats (13 diputats) i 2% al Senat (1 senador). El líder antinuclear Gianni Mattioli serà el portaveu. A les eleccions europees de 1989 es presentaren com a Llista Verda-Verds Europa, i obtenen 3,8% i tres parlamentaris (Alexander Langer, Gianfranco Amendola i Enrico Falqui, mentre que un altre grup, Verdi Arcobaleno, va obtenir el 2,4% i dos parlamentaris (Adelaide Aglietta i Virginio Bettini).

Fundació

La Federació dels Verds com és coneguda actualment es creà el 9 de desembre de 1990 en l'Assemblea de Castrocaro de la unificació de la Federació de Llistes Verdes i els Verdi Arcobaleno. El símbol serà el sol que riu. Elegí una executiva d'11 persones i el juny de 1991 edità el setmanari Notizie Verdi (quinzenal des de 1993). Es presentà per primer cop a les eleccions legislatives italianes de 1992, on obtingué el 2,8% a la Cambra i el 3,1% al Senat (16 diputats i 4 senadors). El març de 1993 fou escollit portaveu nacional Carlo Ripa di Meana.

A les eleccions legislatives italianes de 1994 es va introduir un nou sistema majoritari, raó per la qual formaren part de l'Aliança dels Progressistes amb PDS i Refundazione Comunista, La Rete i Aliança Democràtica. Va treure el 2,7%, amb 11 diputats i 7 senadors. A les europees següents van obtenir 3 escons i 3,2%, confirmant Ripa di Meana, Adelaide Aglietta i Alexander Langer.

El 1995 celebra Assemblea de Forte dei Marmi, on és confirmat Ripa di Meana. A les eleccions legislatives italianes de 1996 es presenten dins l'Ulivo de Romano Prodi, i obtenen 2,5%, 14 diputats i 14 senadors. Per primer cop, entren a formar part del govern: Edoardo Ronchi és nomenat ministre de medi ambient, i obtenen 4 subsecretaris. Carlo Ripa di Meana és substituït com a portaveu per Luigi Manconi. A les eleccions europees de 1999, però, baixen a l'1,8% i obtenen dos eurodiputats (Reinhold Messner i l'etòleg Giorgio Celli).

Manconi dimiteix i es convoca l'Assemblea extraordinària a Roma el 23-24 de juliol de 1999 de renovació, és elegit un comitè promotor dirigit per Grazia Francescato, portaveu de WWF Internacional, que serà elegida presidenta de la federació el 21-23 gener 2000 (Assemblea de Chianciano Terme). L'abril de 2000 Alfonso Pecoraro Scanio és nomenat per Amato ministre de política agrícola, i Gianni Francesco Mattioli ministre de política comunitària, així com dos subsecretaris.

A les eleccions legislatives italianes de 2001 es presentaren en l'aliança de centreesquerra de Francesco Rutelli, obtenint el 2,2% (8 diputats i 9 senadors). La coalició perdé les eleccions i guanyà la coalició de Silvio Berlusconi.

L'era Pecoraro Scanio

Això provocà nova assemblea nacional a Chianciano Terme el 30 de novembre-2 de desembre de 2001, on és elegit president Alfonso Pecoraro Scanio. Es pretén un retorn a la política lligada a la defensa del medi ambient, de la salut dels ciutadans, del dret i la pau: Fan campanyes contra els aliments transgènics, canvien el símbol del partit (adopten la inscripció per la pau i l'arc de San Martí) i fan manifestacions contra la guerra d'Irak. Això provocà l'abandó del partit dels moderats que s'adscriviren a la Margherita o als Demòcrates d'Esquerres (Manconi).

Així, a les eleccions europees de 2004 van obtenir el 2,5% i dos europarlamentaris (Monica Frassoni i Sepp Kusstatscher). El 23 de juliol instituïren el sector d'iniciativa Giovani Verdi i a les eleccions regionals italianes de 2005 es presentaren a les 14 regions dins la coalició l'Unione de Romano Prodi, obtenint una mitjana del 2,8% dels vots.

A les eleccions legislatives italianes de 2006 canvià la llei electoral tornant al sistema proporcional amb premi de majoria. S'hi presentaren en coalició centresquerra l'Unione, aplegant a la Cambra 783.000 vots (2,1%) i 16 diputats, i al Senat, la llista amb el partit dels Comunistes Italians i Consumidors Units, obté 1.400.000 vots (4,2%) i 11 senadors (d'ells 6 verds). Angelo Bonelli en serà portaveu i Pecoraro serà ministre de Medi Ambient, Paolo Cento sotsecretari d'economia i Stefano Boco de política agrícola. Però el novembre de 2006 pateixen escissió dels ‘'Ecologisti per l'Ulivo, que s'integrarà finalment en el Partit Democràtic.

Fora del parlament

El 2007 es van adherir a la nova coalició la Sinistra-l'Arcobaleno, que es presentà a les eleccions legislatives italianes de 2008 i aplegava tots els que eren a l'esquerra del Partit Democràtic (Refundazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democràtica), però només obtenen el 3% i es queden sense representació. Això provoca la dimissió de Pecoraro Ascanio i el congrés de juliol de 2008 a Chianciano Terme, on és nomenada portaveu Grazia Francescato sobre Marco Boato, partidari d'aliar-se amb el PD. L'octubre de 2008 participaren en les manifestacions ‘'Salva l'Italia amb el PD de Walter Veltroni i contra el govern Berlusconi. El 3 de desembre de 2008 es convocaren els Estats Generals de l'Ecologisme, on hi participaren dirigits per Angelo Bonelli i on hi participà Grazia Francescato.

Resultats electorals

– Verdi a les Eleccions legislatives
Eleccions	Parlament	Vots	%	Escons
1992 1994 1996 2001 (llista Girasole) 2006 2008	Cambra Senat Cambra Senat Cambra Senat Cambra Senat Cambra° Senat°° Cambra°°° Senat°°°	1.093.995 1.022.558 1.047.268 - 938.665 - 805.340 - 783.944 1.423.226 1.124.298 1.053.154	2,8 3,0 2,7 - 2,5 - 2,2 - 2,1 4,2 3,0 3,2	16 4 11 7 14 14 8 10 16 11 0 0

°Els elegits a la Cambra del 2006 eren 15, però després se'ls va unir un de l'Unione elegit per l'extrerior.
°°lista Insieme con l'Unione (amb Comunistes Italians i Consumidors Units)
°°°lista la Sinistra-l'Arcobaleno (amb Rifondazione Comunista, Comunistes Italians i Esquerra Democràtica)

– Verdi a les Eleccions europees
Eleccions	Parlament	Vots	%	Escons
1994 1999 2004	Parl. Europeo Parl. Europeu Parl. Europeu	1.047.681 548.987 802.502	3,1 1,8 2,5	3 2 2

Presidents (1993 - 2008)

• Franco Corleone, 25 d'abril 1993-11 de gener 1997
• Massimo Scalia, 11 de gener 1997-25 de juliol 1999
• Grazia Francescato, 25 juliol 1999 - 1 de desembre 2001
• Alfonso Pecoraro Scanio, 1 de desembre 2001 - 19 de juliol 2008

Portaveus al Senat de la República (1987 - 2008)

• Marco Boato (1987-1992)
• Carla Rocchi (1992-1994)
• Edo Ronchi (1994-1996)
• Maurizio Pieroni (1996-2001)
• Stefano Boco (2001-2006)
• Natale Ripamonti [vice de Manuela Palermi] (2006-2008)

Portaveus a la Cambra dels Diputats (1987 - 1993) (1996 - 2008)

• Gianni Mattioli (1987-1991, 1993-1996)
• Massimo Scalia (1991-1992)
• Francesco Rutelli (1992-1993)
• Mauro Paissan (1996-2001)
• Annamaria Procacci [vice de Siegfried Brugger] (2001-2006)
• Angelo Bonelli (2006-2008)

Portaveus al Parlament Europeu (1989 - 2009)

• Alexander Langer (1989-1994)
• Gianni Tamino (1994-1999)
• Giorgio Celli (1999-2004)
• Monica Frassoni (2004-2009)

Enllaços externs

• Portal de la Federació dels Verds Arxivat 2008-12-18 a Wayback Machine.
• Història del Moviment Verd a Itàlia di Wilko Graf von Hardenberg
• Enregistraments de vídeo dels Verdi al web Radio Radicale