Pacifisme

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Pacifistes a Berlín, 1921

El pacifisme és un moviment que promou la condemna i desaparició de la guerra en totes les seves manifestacions i s'esforça per a mantenir la pau entre els diferents pobles. Cal subratllar que el pacifisme no nega ni rebutja el conflicte, sino la violència.[1][2]

Els seus inicis daten de l'any 1815, amb l'aparició de la Societat Nova York per la Pau, i a partir d'aquest any d'altres societats similars arreu d'Europa. A la segona meitat del segle XIX el pacifisme va rebre una forta revitalització en passar a formar part de l'ideari dels partits socialistes de l'època. Després de la Segona Guerra Mundial, va ser el moviment pacifista el que va crear l'ONU. Al llarg del segle XX el pacifisme s'ha anat ampliant i definint, i actualment és més habitual referir-se a la no-violència.[1][2]

En general rebutgen totes les teories de guerra justa. Es pot basar en principis filosòfics, ètics, morals (una visió deontològica) o en el pragmatisme (una visió conseqüencialista). El pacifisme de principis sosté que, en qualsevol circumstància, des de la guerra fins a la violència física interpersonal, la violència és moralment incorrecta. El pacifisme pragmàtic sosté que els costos de la guerra i de la violència interpersonal són tan importants que és millor trobar altres maneres de resoldre els conflictes que la violència.

Història[modifica | modifica el codi]

Congrés Universal per la Pau de 1910

Orígens[modifica | modifica el codi]

El pacifisme és una doctrina que pretén mantenir la pau entre nacions i fer desaparèixer els conflictes internacionals. La pau és una postura que, encara que resulti indemostrable, convé suposar-la perquè existeixi la moral. L'aparició del pacifisme es remunta al moment en què els primers cristians es negaren a prendre les armes i exercir la violència, per a la qual cosa empraren una frase del sermó de la muntanya: "No resistiu el mal amb la força".

El pacifisme modern[modifica | modifica el codi]

Els impulsos al pacifisme més forts i importants foren els d'alguns dels seus defensors al segle XX, com ara Mahatma Gandhi, Emma Goldman, Martin Luther King, Teresa de Calcuta i Rigoberta Menchú.

També foren importants les protestes contra la Guerra del Vietnam als Estats Units d'Amèrica, i els moviments a favor del desarmament nuclear durant la guerra freda.

Context actual[modifica | modifica el codi]

Grafit amb una arma trencada, símbol antimilitarista, i una A dins d'un cercle, de l'anarquisme.
Articles principals: Acció directa i No-violència

Molts han pres el terme pacifista per denominar-se a si mateixos, tant persones que viuen en la inèrcia política i es neguen a ser part activa dels conflictes i l'empren com a justificatiu, així com grups de pacifisme reformista que intenten ignorar les contradiccions socials i que prediquen la pau entre tots sobre totes les coses d'una manera molt poc crítica. Aquí s'ubiquen els grups anomenats ecopacifistes, mobilitzacions pel civisme, etc.

Per un altre cantó, molts pacifistes que creuen en l'acció no violenta per realitzar canvis radicals (i fins i tot revolucions) i per afrontar els conflictes han pres els termes activista no violent, pacifista militant, etc., per subratllar la necessitat de l'acció, la realitat dels conflictes socials i la postura d'enfrontament contra estructures autoritàries d'una manera radical, duent a terme accions que poden incloure el boicot i el sabotatge, però no pas l'agressió a persones, i menys encara de manera mortal. Entre aquestos, s'ubiquen els antimilitaristes i els anarcopacifistes, per exemple.

Mitjans[modifica | modifica el codi]

Un vaixell pacifista desafia les fronteres per portar ajuda (menjar, medecines, roba) a Líbia i donar visibilitat a la guerra.

Alguns dels mitjans de que es val el pacifisme a la recerca de les seves finalitats són la resistència no violenta, la diplomàcia, la desobediència civil, el boicot a entitats, l'objecció de consciència al servei militar, les campanyes de divulgació i l'educació per a la pau.

Moviments relacionats[modifica | modifica el codi]

Un dels lemes més coneguts del moviment hippy dels anys 60 era "fes l'amor i no la guerra".

Alguns moviments que es poden considerar pacifistes o relacionats amb el pacifisme són:

Pacifistes[modifica | modifica el codi]

La pacifista Bertha von Suttner
Categoria principal: Pacifistes

Aquesta és una llista d'algunes persones que per algun motiu han estat considerades pacifistes per alguna societat o cultura.

Entitats internacionals[modifica | modifica el codi]

Oficina Internacional de la Pau

A continuació, exposem una llista d'institucions a les quals se'ls ha atorgat un Premi Nobel de la Pau:

A Espanya i els països catalanoparlants[modifica | modifica el codi]

Mural a Altpatró
  • L'Institut Català Internacional per la Pau va ser creat en 2007 pel Parlament de Catalunya, com a desplegament del previst a la Llei de Foment de la Pau, per a promoure la cultura de la pau i la resolució pacífica a Catalunya i al món. Es dedica a la recerca, formació i difusió de temes relacionats amb la pau.[6]
  • Justícia i Pau és una associació de dret canònic de l'arxidiòcesi de Barcelona, que actua a Catalunya des de l'any 1968, i que té per finalitat la promoció i defensa dels drets humans de les persones i els pobles, la justícia social, la pau i el desarmament, la solidaritat i la protecció del medi ambient. Es dedica a editar informes, materials pedagògics i exposicions, a impartir conferències i a participar en els mitjans de comunicació.[3][7]
  • Fundació per la Pau és una associació amb seu a Barcelona que té realitza campanyes de sensibilització social i edita publicacions de divulgació sobre temes d'educació amb el fi de promoure la pau i la no-violència, així com la desaparició progressiva de la violència estructural.[8]
  • La Universitat de Barcelona convoca anualment un Premi de Recerca per a la Pau.[9]

Algunes entitats van existir al segle XX però no actualment, sovint perque han evolucionat en altres objectius o perque han perdut sentit. Per exemple, Gest per la Pau va ser una organització que, de 1985 fins a 2013, va treballar en l'àmbit de la pau i del respecte dels drets humans a l'àmbit específic de la violència generada a Euskal Herria. En 1995 va guanyar el premi per la pau deles Nacions Unides Espanya. A Catalunya, als anys 70 va ser força important el Moviment d'Objecció de Consciència, MOC. El GANVA-GAMBA (Grup d'Acció directa No Violenta Anti-otan, més tard Grup d'Acció directa No Violenta Antimilitarista; i Grup Anti-Militarista de BArcelona) va fer accions oposant-se a les bases militars estatunidenques i a l'ingrés d'Espanya a l'OTAN desde 1978. El Mili KK era un grup pacifista que es va centrar especialment a abolir el servei militar obligatori a l'Estat Espanyol. Les Dones Antimilitaristes, DOAN, és un exemple de les nombroses organitzacions feministes i pacifistes que van tenir gran influència social a l'Espanya dels anys 80.[2][10]

Cultura pacifista[modifica | modifica el codi]

Mural pacifista a Lisboa, 2011

Hi ha artistes i moviments artístics que han volgut utilitzar la seva obra per a promoure el pacifisme. L'art d'acció, que va néixer amb els nous moviments socials, n'està ple d'exemples. A Catalunya, per exemple, la revista pacifista i antimilitarista La puça i el general, publicada per GANVA, va ser molt influent als anys 80 del segle XX. La cançó Al vent (1959) de Raimon es considerada pacifista.[3][11]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Conrad Vilanou Torrano,Jordi Planella Ribera, Una història de l'educació social, editorial UOC, 2010. ISBN 9788497888806 (català)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Enric Prat, El moviment per la pau a Catalunya, edicions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 2007. ISBN 9788449024832 (català)
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Enric Prat, Els moviments socials a la Catalunya contemporània, Edicions Universitat de Barcelona, 2004. ISBN 9788447527908 (català)
  4. «El esperanto y la noviolencia» (en castellà i esperanto). [Consulta: 14 setembre 2014].
  5. «Els esperantistes catalans. Un col·lectiu pacifista en un món global» (en català i anglès). Institut International Català per la Pau, 2012. [Consulta: 14 setembre 2014].
  6. ICIP (català)
  7. Justícia i Pau (català)(castellà)
  8. Fundació per la pau (català)(castellà)(anglès)
  9. La UB convoca el XII premi de recerca per a la pau 2017 (català)
  10. Gest per la pau (castellà)(basc)
  11. Mayayo, Andreu «L'himne de la nova cançó». Sàpiens [Barcelona], núm. 82, agost 2009, p. 51. ISSN: 1695-2014.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pacifisme Modifica l'enllaç a Wikidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]