Daodejing

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Daodejing (xinès tradicional 道德經, xinès simplificat 道德经, pinyin Dàodéjīng, Wade-Giles Tao Te Ching, {{{2}}} {{{2}}} (pàg.)), també anomenat Laozi (xinès 老子, pinyin Lǎozǐ), és un text clàssic xinès atribuït al savi llegendari Laozi. El seu origen és incert i és un tema d'investigació de la sinologia. Sense comptar altres traduccions, 道 "dào" significa "camí, "riu", "pincipi" i "sentit" i 德 "dé", "força, "vida i carisma", "virtut", "bondat". 經 "jīng" denomina una guia, un recull de textos clàssic. Els dos conceptes que li donen nom són considerats coses inefables, el veritable significat de les quals es vol indicar en el llibre, motiu pel qual moltes vegades no es tradueixen. L'obra és considerada la base del daoisme (taoisme) i, tot i que que aquest abasti diferents corrents que es poden diferenciar enormement del Daodejing, els seguidors de totes les escoles daoistes el consideren un text canònic i sant.

Transcripció[modifica | modifica el codi]

En l'escriptura xinesa hi ha dues ortografies possibles per la paraula, a causa de la reforma en l'escriptura. Per la transcripció a l'alfabet llatí també hi ha diverses variants, que s'han desenvolupat amb el pas del temps. Actualment, es fa servir cada cop més el sistema de transcripció del pinyin

Caràcters xinesos pinyin Wade-Giles
tradicional 道 simplificat 道 dào tao
tradicional 德 simplificat 德 te
tradicional 經 simplificat 经 jīng ching

també possible:

Autoria[modifica | modifica el codi]

Article principal: Laozi

Lǎozǐ significa literalment el vell mestre i designa l'autor del Dàodéjīng i, ocasionalment, el mateix llibre. Fora d'això, només existeix una petita llegenda i algunes mencions d'historiadors posteriors (Sīmǎ Qiān), així com unes quantes converses fictícies (escrites per alumnes de Confuci i de Zhuangzi), per la qual cosa és un autor més llegendari que històric. Per això avui encara es dubta molt si el "funcionari" Li Er, amb nom de cortesia Be Yang (Compte Sol) i amb nom pòstum Lao Dan (Vell Professor) realment va existir. "Tot i això, des de l'aforisme existent, se'ns dirigeix una personalitat original i inimitable, en la nostra opinió la millor prova per la seva historicitat" (R. Wilhelm)

Segons la tradició xinesa, Laozi hauria viscut en el segle VI aC, segle caracteritzat pels disturbis i les guerres, durant els annals de primavera i tardor. Va ser un temps daurat per a la filosofia xinesa, perquè molts erudits reflexionaven sobre la manera d'aconseguir la pau i l'estabilitat. Segons la llegenda, Lǎozǐ va ser un arxiver i bibliotecari imperial. Sembla que el Confuci el va anar a visitar per aprendre'n.[1] Per tal de fugir de la confusió d'aquell temps, Laozi va retirar-se a la solitud de les muntanyes. No obstant això, el vigilant del port de muntanya li va demanar que no privés al món de la seva saviesa, per la qual cosa Lǎozǐ va escriure el Dàodéjīng i el va entregar al vigilant. Aquesta història, així com les altres parts de la biografia del "Vell Mestre", és considerada una llegenda per la majoria.

Característiques del text[modifica | modifica el codi]

Temps[modifica | modifica el codi]

Les opinions dels investigadors sobre el moment exacte de la creació del Dàodejīn difereixen molt: les suposicions van del 800 al 200 aC; segons els coneixements actuals (lingüístics, cites, etc.) el text va sorgir el 400 aC. Encara que es trobin cites del Dàodéjīng in molts altres transmissions d'aquest període, no es pot saber amb seguretat qui cita a qui. Conté un grapat de cites explícites, però no el nom dels autors, ni cap mena de referència històrica: d'aquesta manera, la fixació temporal del text no sembla tan significativa pel seu contingut "intemporal".

Forma[modifica | modifica el codi]

El títol Dàodéjīng no va ser posar fins a l'emperador Jing de la Dinastia Han (157-141 aC) i la divisió actual en 81 apartats tampoc no va ser feta fins al segle III. Es suposa que el text és una versió escrita d'un text més antic transmès oralment i que va agafar i integrar altres transmissions orals. La forma que s'ha transmès del text no és l'única que ha existit. En una tomba a Mǎwángduī, el 1973 es van trobar dues versions paral·leles (aprox. 206 aC i 179 aC) que sorprenentment difereixen molt poc pel que fa al contingut, en general només es diferencien gramaticalment del text transmès. Una cosa semblant també passa amb l'anomenat text Guodian (aprox. 300-280 aC), que no es va descobrir fins a principis dels anys noranta, del qual més o menys terç del text (32 capítols completament o parcialment) s'aproxima en aprox. 100 anys a l'original. Ambdós descobriments van ser analitzats a occident caràcter per caràcter pel sinòleg americà Robert G. Henricks i presentats en comparació amb el text transmès.[2]

Fonts[modifica | modifica el codi]

  1. Zhuangzi, Llibre XIII, 7; Llibre XIV, 5, 6 i 8
  2. Lao-Tzu Te-Tao Ching: A New Translation Based on the Recently Discovered Ma-wang-tui Texts. New York: Ballantine Books. 1989; Lao Tzu’s Tao Te Ching: A Translation of the Startling New Documents Found at Guodian; Columbia University Press, New York, 2000


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Daodejing