Vés al contingut

Cinc processos (Wuxing)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Wuxing)
Esquema de la interacció entre els cinc processos: el cicle de creació (amb forma de pentàgon creat per les línies negres) i el cicle de domini (l'estrella formada per les línies blanques)

Wuxing (en xinès: 五行; en pinyin: wǔxíng, "cinc processos", "cinc etapes", "cinc moviments") és una noció provinent del pensament xinès antic que descriu la interacció entre les cinc energies bàsiques que es considera que componen tots els fenòmens. Es tracta d'una aplicació del principi del Yin i Yang[1] segons el qual tota cosa està formada per dues facetes dinàmiques que s'engendren i es destrueixen mútuament.

El concepte de wuxing s'expressa sovint com la "teoria dels cinc elements (xinesos)", tot i que aquesta definició resulta una mica limitada, ja que la noció d'"element" té una connotació de rigidesa contradictòria amb la noció de transformació permanent d'aquesta concepció. De fet, els cinc elements xinesos simbolitzen més aviat un tipus d'"energia" o "funció" que es manifesta de manera representativa en cadascun d'aquests anomenats "elements".

Els cinc processos i llurs relacions

[modifica]

Els cinc processos són:

  • Foc (火, huǒ)
  • Aigua (水, shuǐ)
  • Fusta (木, mù)
  • Metall (金, jīn)
  • Terra (土, tǔ)

Aquests cinc processos es relacionen segons dos cicles d'interaccions, un dit de generació (生, xeng), segons el qual cada element o força evoluciona fins a esdevenir la següent, i un de domini o d'inhibició (克/剋, ), en el qual cada força predomina no sobre la següent, sinó l'altra. Per això el primer cicle s'anomena també "mare-fill" i el segon "avi-nét".

Aquests dos cicles s'acostumen a enunciar a través de certes frases que constitueixen una ajuda mnemotècnica per a recordar-ne l'ordre:

Cicle de generació

[modifica]
  • la Fusta alimenta el Foc;
  • el Foc es converteix en Terra (o en cendra, és a dir pols-terra);
  • la Terra forma el Metall;
  • el Metall esdevé Aigua (es torna líquid);
  • l'Aigua nodreix la Fusta.

Cicle de domini

[modifica]
  • la Fusta reté la Terra;
  • la Terra aguanta l'Aigua;
  • l'Aigua apaga el Foc;
  • el Foc fon el Metall;
  • el Metall trenca o talla la Fusta.

Correspondències

[modifica]

Pels volts del 200 aC, va aparèixer una escola de pensament anomenada Yinyangjia, o l'escola del Yin-Yang, de caràcter naturalista i la fundació de la qual s'atribueix al mestre Zou Yan (305 aC - 240 aC). En el seu intent d'explicar el món referint-se només a les causes mecàniques naturals, aquesta escola va sistematitzar un sistema de correspondències entre els conceptes del Yin i el Yang, els cinc processos i els signes del Yi Jing.

Aquestes correspondències, en primer lloc una explicació cosmològica, van ser molt utilitzades a partir d'aleshores en totes les disciplines pràctiques, com l'alimentació, la medicina, l'astrologia/astronomia, el feng xui, les arts marcials, la música, etc.

  • Correspondències segons els vuit trigrames del Yi Jing:
Processos Metall Terra Fusta Fusta Aigua Foc Terra Metall
Trigrames ☰ 乾 qián ☷ 坤 kūn ☳ 震 zhèn ☴ 巽 xùn ☵ 坎 kǎn ☲ 離 lí ☶ 艮 gèn ☱ 兌 duì
Yi Jing Cel Terra Tro Vent Aigua Foc Muntanya Llac
  • Taula dels cinc processos (no exhaustiva)[2]
Fusta Foc Terra Metall Aigua
Color cian[3] (de blau a verd) vermell groc blanc negre
Animal simbòlic Drac atzur Ocell vermell Unicorn groc Tigre blanc Tortuga negra
Mes lunar 1r, 2n, 3r 4t, 5è, 6è (cap) 7è, 8è, 9è 10è, 11è, 12è
Punt cardinal Est Sud Centre Oest Nord
Estació Primavera Estiu
(els dos primers mesos)
Canvi d'estació
(cada tres mesos)
Tardor Hivern
Planeta Júpiter Mart Saturn Venus Mercuri
Nota de música xinesa
(sistema pentatònic)
mi júe sol zhǐ do gōng re shāng la
Desequilibri fisiològic aire fēng escalfor humitat shī fred hán excés zào
Òrgan "ple" fetge cor melsa pulmó ronyó
Òrgan "buit" vesícula biliar intestí prim estómac intestí gros bufeta
Dits índex mitger polze anular auricular
Òrgan dels sentits ull llengua boca nas orella
Sentits vista paraula gust olfacte audició
Secrecions llàgrimes bava saliva secrecions nasals suor
Sabors agre/àcid amarg dolç picant salat
Localització dels sabors
(en medicina xinesa)
lligaments, nervis venes i artèries muscle pell os i moll
Sentiment còlera alegria /euforia obsessió tristesa por
Virtut confuciana fraternitat 仁 rén correcció 禮 paraula 信 xìn deure 義 saviesa 智 zhì
Comportament continença observació pensament paraula escolta
Animal domèstic aviram xai, cabra bou gos, cavall porc
Fruit pera pruna caqui préssec castanya
Gra sèsam blat arròs mill mongeta

Notes

[modifica]
  1. Rodríguez Santidrián, Pedro. «Cinco elementos». A: Diccionario de las religiones. Madrid: Alianza, 1994, p. 107. ISBN 84-7838-400-6. 
  2. Font: traducció a la Viquipèdia francesa de la taula de la Viquipèdia xinesa.
  3. El terme xinès designa la gamma de colors entre el blau i el verd, i se l'associa al cian

Vegeu també

[modifica]