Li Si

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaLi Si
Li Si.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(zh) 李斯 Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement280 aC Modifica el valor a Wikidata
Shangcai County (Estat de Chu) Modifica el valor a Wikidata
Mort208 aC Modifica el valor a Wikidata (71/72 anys)
Xianyang (dinastia Qin) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortPena de mort Modifica el valor a Wikidata (Waist chop (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata)
Activitat
Camp de treballFilosofia Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, filòsof, escriptor, ministre Modifica el valor a Wikidata
OcupadorQin Shi Huangdi
Qin Er Shi Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsXunzi Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsLý Do (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata

Li Si o Li Ssu (280 aC., Chu - 208 aC., Shaanxi) , originari del país de Chu, situat en gran part de l'actual Hubei.

Va entrar a la cort imperial el 247 gràcies a Lü Buwei a qui va succeir com a Gran Conseller de Qin Shi Huang, primer emperador de la dinastia Qin de la Xina, que va utilitzar les idees de Han Fei per fer de Qin el primer imperi xinès centralitzat.[1]

Li va proposar un nou model d'organització administrativa de l'Estat Qin. Va dividir el país en trenta-sis regions administratives -jun- (郡) , dividies en districtes -xian- . El govern de cada regió estava format per un triumvirat: el governador civil -taishou-( 太守), un agent policial - tawei- (太尉) i un inspector imperial -jianyu shi- ( 监狱 史). En matèria de defensa va abolir les antigues fortificacions entre els diferents regnes, va conservar part de les fortificacions del nord, que unides van formar la que es pot considerar la primera "Gran Muralla".[2]

Seguidor de les idees legistes de Han Fei i de Shan Yang va ser un acèrrim enemic tant del tradicionalisme confucianista com de l'evolucionisme taoista, la seva ordre de crema de tots els llibres històrics de l'imperi l'any 213 aC el va fer receptor de l'oprobi de les futures generacions d'erudits confucians. L'episodi de l'execució de 460 savis enterrats vius va representar el rebuig de la classe dels lletrats per part del primer emperador del regne i en conjunt de la repressió es representa per una frase en quatre caràcters " fen shu, keng ru" 焚書坑儒 (crema de llibres i enterrament d'intel·lectuals).[2]

Va morir executat, acusat de traïció, enterrat juntament amb milers de tauletes que contenien les lleis de Qin, moltes de les quals ell mateix va promulgar

Cultura popular[modifica]

Referències[modifica]

  1. Kamenarovic, Ivan P.. La Chine classique. París: Belles lettres, 1999. ISBN 2-251-41011-2. 
  2. 2,0 2,1 Pirazzoli-t'Serstevens, Michèle. Les dynasties Qin et Han : histoire générale de la Chine (221 av. J.-C.-220 apr. J.-C.). París: Les Belles lettres, 2017. ISBN 978-2-251-44638-7. 

Biografia[modifica]

  • Levi, Jean (1993). "Han fei tzu (韓非子)". In Loewe, Michael (ed., 1993). Early Chinese Texts: A Bibliographical Guide, pp. 115–116. (Early China Special Monograph Series No. 2), Society for the Study of Early China, and the Institute of East Asian Studies, University of California, Berkeley, ISBN 978-1-55729-043-4.
  • Michael, Franz (1986). China through the Ages: History of a Civilization. pp. 53–67. Westview Press; SMC Publishing, Inc. Taipéi. ISBN 978-0-86531-725-3; 957-638-190-8 (ppbk).
  • Nivison, David S. (1999). "The Classical Philosophical Writings", pp. 745–812. In Loewe, Michael & Shaughnessy, Edward L. The Cambridge History of Ancient China: From the Origins of Civilization to 221 BC. Cambridge University Press.
  • Yap, Joseph P. (2009). Wars With The Xiongnu, A Translation from Zizhi tongjian. AuthorHouse, Bloomington, Indiana, U.S.A. ISBN 978-1-4490-0604-4. Chapter 1.