Cinc Clàssics

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Un exemplar del Li ji

Wu jing (en xinès 五经) o els Cinc Clàssics, és el corpus de llibres que el confucianisme utilitzava per als seus ensenyaments i que tota persona cultivada havia de conèixer. Amb la creació dels exàmens imperials seria obligatòria la seva memorització per accedir als càrrecs administratius.

Aquestes obres són:[1]

  • Yi jing (Llibre de les mutacions o canvis). És un manual d'endevinació probablement recopilat abans del segle XI aC; el seu aspecte filosòfic complementari, contingut en una sèrie d'apèndixs, va poder haver estat compost més tard per Confuci i els seus deixebles.
  • Shu jing (Llibre de la història o dels documents), és una col·lecció de documents històrics antics.
  • Li ji (Registre del ritu)
  • Shi jing (Llibre de la poesia o de les odes), una antologia de poemes antics.
  • Chun qiu (Primaveres i tardors, igualment anomenat Lin jing),és una crònica d'esdeveniments històrics esdevinguts a la Xina feudal des del segle VIII aC fins a la mort de Confuci, a principis del segle V aC.

També s'hi inclou a vegades el Yue jing, anomenat "el Sisè Clàssic", llibre desaparegut a l'època de la dinastia Han (202 aC - 220 dC). El que queda de l'obra forma part del "Registre del ritu".

Més endavant, aquest corpus s'amplià amb els anomenats Quatre Llibres i altres Clàssics, constituint l'anomenat cànon confucià.

Referències[modifica]

  1. [Enciclopèdia Catalana on line [Consulta:20 juny 2011]

Vegeu també[modifica]