Neoconfucianisme

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca

El neoconfucianisme (en xinès: daoxuejia, 道學; en pinyin: dàoxué, 'escola de l'estudi del Tao') o Lixue (理學, Lǐxué, 'escola de Li'), designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279) i que encara continua vigent avui dia.

El neoconfucianisme era essencialment una resposta dels confucianistes al domini dels taoistes i delsbudistes. Els neoconfucianistes com Zhu Xi reconeixien que el sistema confucianista no incloïa un veritable sistema metafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista, però un sistema global acaba emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'ésser humà amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.

A banda de la Xina, on va dominar fins a inicis del segle xx, aquest corrent va influir de manera molt important tot el pensament de l'Àsia oriental, especialment a Corea, al Japó i al Vietnam.

Escoles neoconfucianes[modifica]

Corrents fundacionals[modifica]

Encara que el neoconfucianisme s'iniciï realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen de vegades com a precursors dues personalitats de la dinastia Tang, Han Yu (768-824) i Li Ao (772-841).

Branques principals (s. XII)[modifica]

  • Escola dels principis formals (Lixue) Lixue o Escola dels principis formals (en xinès 理學, pinyin Lǐxué) va ser una de les dues escoles principals del neoconfucianisme que van prendre forma a partir del segle XII. Iniciada per Cheng Yi, defensava la idea que el txi (energia, matèria) i el li (principi formal) es combinen per a donar forma a totes les coses, inclosa la ment i les relacions socials. Aquesta la unitat de tot, inclòs el món social i la vida pública, permetrien trobar el camí d'il·luminació de l'individu sense deixar de participar en aquests dos darrers àmbits. Això els diferenciava de les concepcions taoistes i budistes, que també predicaven la unitat de tot però veien en el món social i la vida pública impediments per a aquesta il·luminació individual.[1]
  • Escola de la ment (Xinxue)

Escoles tardanes[modifica]

  • Yangmingxue (vers 1500)
  • Hanxue (vers 1700)
  • Xin Lixue (1895)

Principals pensadors[modifica]

Xinesos[modifica]

Japonesos[modifica]

Coreans[modifica]

Vietnamites[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. París, Éditions du Cerf, 2005.
  • Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.

Enllaços externs[modifica]

Referències[modifica]

  1. Séan Golden, Apunts, introducció al pensament xinès, UAB