Vés al contingut

Neoconfucianisme

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Escola dels principis formals)

El neoconfucianisme o daoxuejia (en xinès: 道學, en pinyin: dàoxué, '[escola de] l'estudi del Tao') designa un corrent del pensament xinès que es va desenvolupar principalment durant la dinastia Song (960-1279) i que encara continua vigent avui dia. Més tard se l'anomenà igualment Sòng-Míng lǐxué (en xinès 宋明理學, que vol dir 'idealisme racionalista de les dinasties Song-Ming').

Aquest corrent va ser essencialment una resposta dels confucianistes al domini creixent del daoisme i del budisme. Filòsofs com Zhu Xi reconeixien que el pensament confucià no incloïa cap veritable sistema metafísic i el varen crear. Nombroses visions coexistien al si de la comunitat neoconfucianista, però un sistema global va acabar emergint, assemblant-se a la vegada al budisme i al daoisme. El neoconfucianisme ensenya que un principi universal presideix totes les coses de l'univers i afirma que el seu coneixement uneix l'ésser humà amb l'univers i el guia en les seves relacions personals, socials i polítiques.

A banda de la Xina, on va dominar fins a inicis del segle xx, aquest corrent ha influït de manera molt important tot el pensament de l'Àsia oriental, especialment a Corea, al Japó i al Vietnam.

Escoles neoconfucianes

[modifica]

Corrents fundacionals

[modifica]

Encara que el neoconfucianisme s'iniciï realment sota els Song per convertir-se en un corrent important gràcies a Zhu Xi, els seus filòsofs citen de vegades com a precursors dues personalitats de la dinastia Tang, Han Yu (768-824) i Li Ao (772-841).

Branques principals (s. XII)

[modifica]
  • Escola dels principis formals (Lixue) (en xinès 理學, pinyin Lǐxué) va ser una de les dues escoles principals del neoconfucianisme que van prendre forma a partir del segle xii. Iniciada per Cheng Yi, defensava la idea que el txi (energia, matèria) i el li (principi formal) es combinen per a donar forma a totes les coses, inclosa la ment i les relacions socials. Aquesta la unitat de tot, inclòs el món social i la vida pública, permetrien trobar el camí d'il·luminació de l'individu sense deixar de participar en aquests dos darrers àmbits. Això els diferenciava de les concepcions taoistes i budistes, que també predicaven la unitat de tot però veien en el món social i la vida pública impediments per a aquesta il·luminació individual.[1]
  • Escola de la ment (Xinxue) va ser un corrent idealista important del que Cheng Hao n'és considerat el fundador. Els principals representants van ser-ne Lu Jiuyuan i Wang Yangming.

Escoles tardanes

[modifica]

Principals pensadors

[modifica]

Xinesos

[modifica]

Japonesos

[modifica]

Coreans

[modifica]

Vietnamites

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Yi Hwang, Etudes de la sagesse en dix diagramme, trad. i presentat per Tcho Hye-young amb el concurs de Jean Golfin. París, Éditions du Cerf, 2005.
  • Sasoon Yun, trad. Michael C. Kalton, Critical Issues in Neo-Confucian Thought: The Philosophy of Yi T'Oegye, Korea Univ Press, 1992.

Enllaços externs

[modifica]
  • Escritos de la escuela ortodoxa (castellà) (xinès).

Referències

[modifica]
  1. Séan Golden, Apunts, introducció al pensament xinès, UAB