Txi

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
El caràcter Qi en escriptura xinesa

El qi o txi (en xinès tradicional 氣, en xinès simplificat 气, en pinyin , en Wade-Giles ch'i, en japonès ki, en coreà gi, en vietnamita khi, literalment «buf, alè») és un dels conceptes fonamentals del pensament xinès antic, sovint traduït per «força vital».[1] La paraula es troba en mots com aikido, txikung o reiki.

Es tracta d'una mena d'energia que seria en tot l'univers i que constituiria el principi de formació de la realitat, ja sigui física o metafísica. Així, segons aquest concepte, existeix una continuïtat entre l'espiritual i el físic; tots dos són una creació d'aquest alè vital que va de l'invisible fins a la materialització.[1]

Per exemple, l'home és considerat com a una simple configuració de txi el qual, en la seva manifestació més subtil, constitueix la seva energia moral. El pensament xinès considera que el txi de l'home es pot modificar i totes les disciplines mèdiques tenen com a últim objectiu l'harmonització d'aquesta energia interna i consideren que és això el que restableix la salut.[1] Segons la medicina tradicional xinesa, el txi és una energia que flueix contínuament per la natura, i la interrupció del seu lliure flux en el cos és la base dels trastorns físics i psicològics.[2]

Tals conceptes vitalistes són populars en moltes cultures com a prana en la cultura índia tradicional, orgone de Wilhelm Reich, élan vital d'Henri Bergson,[3] pneuma en la medicina occidental fins al segle XIX i molts altres.[4] La teoria de l'acupuntura es fonamenta en el concepte de les pautes d'energia txi necessàries per mantenir la salut i que s'han de restaurar en cas de malaltia.[5] La utilització del concepte d'energia vital amb la seva definició força vaga -que el fa difícil de mesurar- en texts de New Age i medicina alternativa, és subjecte de crítica pels escèptics. La paraula 'energia' té una definició precisa en física; el seu ús metafòric fora de context pot insinuar una cientificitat que en realitat no té pas.[6]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 Confucius, Lao-Tseu, Tchouang-Tseu: les textes fondateurs de la pensée chinoise (en francès). - Histoire et philosophie des sciences n° 13 (Hors-série), mars-abril 2007 (Le Point). 
  2. Skopalik, C.; Marmori, F.: Curso de Medicina Tradicional China. Tomo 1. Pàg. 95. 1993. ISBN 84-88597-01-0. Edita: Fundación Europea de Medicina Tradicional China
  3. Todd Carroll, Robert (traductor); Boel, Herman. «chi (ch'i of qi)». A: Het Woordenboek van de Skepticus (en neerlandès) [Consulta: 29 novembre 2017]. 
  4. Kavoussi, Ben «The Golden State of Pseudo-Science» (en anglès). Science-Based Medicine, 10-09-2009.
  5. Vlett, George A. «Acupuncture». A: The Skeptic encyclopedia of pseudoscience (en anglès). volum 1. Santa Barbara, Calif.: ABC-CLIO, 2002, p. 283 ss.. ISBN 9781576076538. 
  6. Dunning, Brian. «Your Body's Alleged Energy Fields» (en anglès). Skeptoid: critical analysis of pop phenomena, 22-04-2014. [Consulta: 29 novembre 2017].

Enllaços externs[modifica]