Objectiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Objectiu d'una càmera.
1:2,8/50 Macro - 1:4-5.6/70-300 - 1:4-5.6/10-20

Un objectiu és un conjunt de lents convergents i divergents que formen part de l'òptica d'una càmera tant fotogràfica com de vídeo. La seva funció és rebre els feixos de llum procedents de l'objecte i modificar la seva direcció fins a crear la imatge òptica, rèplica lluminosa de l'objecte. Aquesta imatge es llançarà contra el suport sensible: Sensor d'imatge en el cas d'una càmera digital, i pel·lícula sensible en la fotografia química.[1]

No hi ha una diferència significativa entre un objectiu utilitzat per una càmera fixa, una càmera de vídeo, un telescopi, un microscopi, o un altre aparell, però el disseny detallat i la construcció són diferents. Un objectiu es pot fixar permanentment a la càmera o pot ser intercanviable amb objectius de diferents longituds focals, obertures, i altres propietats.

Història[modifica | modifica el codi]

La càmera obscura és l'antecedent directe de les càmeres actuals, de manera que l'objectiu fotogràfic es pot relacionar amb el forat d'aquest aparell. La càmera obscura consisteix en un espai tancat i a les fosques on només accedeix la llum a través d'un forat molt petit, mitjançant el qual es crea una projecció dels objectes situats a l'exterior.

Aquesta projecció és possible perquè la llum que prové de l'exterior es concentra en un punt molt reduït i permet projectar una imatge nítida en una emulsió fotogràfica. No obstant això, per a mantenir aquesta nitidesa, el forat ha de ser tan petit que la llum que entra no és suficient per a realitzar una fotografia en un temps reduït, creant la necessitat d'allargar el temps d'exposició.

D'altra banda, quan s'augmenta l'orifici pel qual entra la llum amb la finalitat de reduir el temps d'exposició, es perd nitidesa. Això és degut al fet que la imatge projectada prové de diferents angles i crea una superposició d'imatges. És a dir, cada punt concret de l'objecte representat passa a ser projectat en més d'un punt de l'emulsió fotogràfica, en comptes de reproduir-se en un únic punt. A causa d'això apareix el cercle de confusió, que redueix la nitidesa a mesura que augmenta la seva mida.

Per a donar una solució a aquesta limitació, s'introdueix una lent convergent en el procés. Si fem passar un feix de llum a través d'una lent convergent, veurem que els raigs tenen tendència a ajuntar-se. Tots els raigs que provenen d'un mateix origen convergeixen en un mateix punt a l'altre costat de la lent: aquest punt és la imatge del seu origen. Si considerem que una escena està constituïda per infinits punts, en captar la llum emesa per ella amb una lent convergent obtindrem una imatge nítida.[2] Per tant, quan es disposa una lent convergent, el forat pel qual entra la llum a la càmera no necessita ser tan petit, ja que la lent concentra els raigs.

D'altra banda, una lent simple, formada per una única peça de vidre, compta amb un seguit d'aberracions, en major o menor grau. En aquesta lent, les aberracions cromàtica, esfèrica, color lateral, coma, astigmatisme i curvatura del camp es combinen donant una definició pobra, mentre que la distorsió dóna lloc a imatges distorsionades. Així, encara que les aberracions poden ser controlades en més o menys grau, la millor lent simple que puguem produir estarà limitada no només pel que fa a la qualitat, sinó també a la seva obertura relativa, és a dir, rapidesa i camp abastat. En els inicis de la fotografia, prest es va comprovar que per aprofitar millor el procés fotogràfic era necessari millorar aquestes qualitats, especialment la rapidesa, a causa de la poca sensibilitat de les pel·lícules en aquell moment.[3][cal citació]

El següent pas va consistir a incloure les lents compostes. El motiu pel qual el rendiment d'una lent simple no pot ser millorat més enllà de cert extrem està en el nombre limitat de variables sobre les quals és possible intervenir. En canvi, únicament utilitzant dues peces de vidre —dos elements— en lloc d'una, el nombre de possibilitats augmenta. A més de disposar de quatre superfícies de vidre per a desviar la llum, s'hi pot utilitzar diferents vidres per a les dues lents i variar també la seva separació. Aquesta llibertat del disseny d'una lent composta augmenta encara més quan s'augmenta el número d'elements.[3][cal citació]

D'aquesta manera, mitjançant dos o més elements s'intenta compensar entre si les aberracions. Amb tot, no sol ser possible eliminar-les totalment, sinó reduir-les a un nivell acceptable. Sovint, la correcció d'una aberració accentua una altra, sent necessari acceptar un terme mitjà, especialment en objectius d'ús general. L'alta definició, la gran obertura i el gran angle de camp solen ser requisits oposats entre si; millorar un d'ells implica sacrificar parcialment els altres dos.[3][cal citació]

Amb la finalitat de perfeccionar l'objectiu fotogràfic, s'han realitzat milers de dissenys. Es podrien agrupar els objectius en diferents categories, basades en els progressos dels dissenyadors del segle XIX, els quals eren plenament conscients de les limitacions dels seus paràmetres. En canvi, a partir del segle XX, els objectius, encara que de modesta obertura i angle de camp, estaven ja corregits de les set aberracions primàries. Des de llavors, el progrés en el disseny s'ha d'atribuir a la millora dels materials òptics, a les tècniques de redescobriment, a l'ajuda d'ordinadors, als nous mètodes de producció i a les noves tècniques d'avaluació [3]

Característiques [cal citació][modifica | modifica el codi]

Lluminositat[modifica | modifica el codi]

La lluminositat, obertura relativa o número f d'un objectiu és la màxima intensitat de llum que pot transmetre; està representada per la màxima obertura de la seva escala. Així, per exemple, un objectiu amb obertura màxima de f1,4, és el doble de lluminós que un f2 i quatre vegades més lluminós que un f2,8. L'obertura de l'objectiu és un control molt important per enfosquir o aclarir les imatges -que ajuda a compensar les condicions de claror o foscor del subjecte. però encara exerceix major influència sobre els resultats visuals quan es fotografien escenes amb objectes que es troben a diferents distàncies de l'objectiu. [4]

La lluminositat expressa la relació entre la longitud focal de l'objectiu i el diàmetre (en mil·límetres) de la màxima obertura de diafragma. Per això, un objectiu de major lluminositat i igual longitud focal que un altre tindrà forçosament un diàmetre major. Precisament aquest major diàmetre és el que permet captar i fer arribar a la pel·lícula una major intensitat de llum.[2]

La lluminositat d'un objectiu està determinada doncs per:

  • La distància entre l'objectiu i la imatge projectada, la qual cosa és funció de la distància focal.
  • El diàmetre del feix de llum que penetra per l'objectiu, la qual cosa depèn del disseny i construcció del mateix objectiu. El valor màxim d'aquest diàmetre (amb màxima obertura del diafragma) és conegut com a obertura efectiva.

Profunditat de camp[modifica | modifica el codi]

La profunditat de camp és la distància compresa entre el punt més pròxim i el més llunyà del subjecte que està sent enfocat, els detalls del qual poden ser reproduïts nítidament ajustant l'enfocament de l'objectiu. L'obertura més àmplia (el número f més petit) ofereix una profunditat de camp mínima, mentre que l'obertura més petita (el número f més gran) ofereix la màxima. Existeixen dos efectes més que són molt significatius. Per un costat, la profunditat de camp és més petita quan es fotografien primers plans que quan el subjecte principal es troba molt allunyat. Per altre costat, com més gran sigui la distància focal de l'objectiu, més petita serà la profunditat de camp, fins i tot quan l'obertura i la distància del subjecte són les mateixes.[4]

Distància focal[modifica | modifica el codi]

Indica la distància en mil·límetres des del centre òptic de l'objectiu al plànol focal i defineix la potència o poder de desviació d'una lent o objectiu. La distància focal d'un objectiu està determinada per:

  • Angle d'incidència de la llum sobre la lent o, a efectes pràctics, curvatura de la lent (a major ràdio de curvatura menor distància focal).
  • Índex de refracció de la lent, el qual vindrà determinat per la composició química del vidre d'aquesta.
  • Longitud d'ona de la llum incident, això és, color de la llum; si bé actualment la major part dels objectius estan formats per grups de lents convergents i divergents que compensen les possibles aberracions cromàtiques derivades d'aquest aspecte.

Tipus d'objectius [cal citació][modifica | modifica el codi]

Existeixen diferents tipus d'objectius segons la distància focal de la lent utilitzada:

Objectius gran angulars[modifica | modifica el codi]

Objectiu l'angle de visió del qual és major al de l'objectiu normal (generalment entre 60 i 180°). És l'objectiu que cobreix les focals inferiors a la estandar. En particular a partir de 35 mm cap avall, encara que perquè es digui realment gran angular necessitarà 28mm o menys. N'hi ha tant fixos com amb zoom, sent aquests molt interessants sobretot en el rang 16-28 mm que podríem anomenar super gran angular, que no és normal cobrir amb cap altre tipus d'objectiu.Com més angular sigui un objectiu és normal que resulti més car, donada la complexitat de la seva construcció.

S'utilitzaran per als plànols generals on ens sigui necessari abastar un gran angle de visió. Així, el gran angular ens permet abastar paisatges grandiosos, interiors amplis o grups de gent (o fotografiar llocs petits que un objectiu estàndard no agafa). A més amb els més extrems s'aconsegueixen efectes molt espectaculars amb gairebé tot l'enquadrament en focus, ja que tenen molta profunditat de camp. [5] Solen distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

Objectiu normal[modifica | modifica el codi]

Habitualment, les càmeres solen anar equipades amb un objectiu normal. En 35 mm, les longituds focals que ens donen un angle de visió similar al de la vista nítida de l'ull van de 40 a 55 mm (típicament, 50 mm). Això implica que els objectes ocupen en la imatge un espai angular igual al que ocupen en el nostre camp de visió; la representació de les tres dimensions de l'espai (perspectiva), també és similar. Si mirem pel visor d'una reflex amb un objectiu normal, i al mateix temps obrim l'altre ull, la impressió que ens dóna la imatge del visor és com si miréssim per una finestra, per una obertura rectangular que ens delimita una porció del nostre camp visual total. Dins d'aquest camp, els objectes apareixen de la mateixa mida que a simple vista.

L'objectiu normal ens ofereix una versió de l'escena tal com ens apareixia realment, amb una perspectiva natural i sense que els objectes apareguin reduïts o ampliats. Es tracta d'un objectiu gairebé imprescindible, fàcil d'utilitzar, el més barat i gairebé sempre disponible en diverses lluminositats i preus. Per aquestes raons és l'objectiu més utilitzat.[2]

Amb un angle d'entre 40 i 65°, la seva utilitat se centra en la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. La seva profunditat de camp és moderada. No sol presentar-se distorsió de la imatge com en els angulars, conservant-se la perspectiva original. A més, aquests objectius solen tenir una gran lluminositat.

Teleobjectius[modifica | modifica el codi]

L'angle de visió és menor que el de l'objectiu normal (generalment menor de 30º). Per tant amb una focal de 70 mm ja seria teleobjectiu, encara que pròpiament es diuen així als de 100 mm o més de focal. Excepte rares excepcions els "super teleobjectius" a partir de 300mm són de focal fixa. Els zoom més habituals són de 70-300mm, tot i que hi ha excel·lents teleobjectius de focal variable i obertura constant en el rang 70-200mm. 

També els teleobjectius són més cars com més s'allunyin de la focal estàndard, principalment pel cost de les lents necessàries.Així aconsegueixen augmentar la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Els teleobjectius són els indicats per a fotografia esportiva o d'animals.[5]

Les característiques d'un teleobjectiu són les següents:

  • "Aplana" la perspectiva: els objectes llunyans i els propers semblen més pròxims els uns dels altres.
  • Té menys profunditat de camp que un objectiu normal, i molta menys que un gran angular: amb un teleobjectiu s'ha d'enfocar amb molta cura, o la imatge queda desenfocada.
  • Sol ser menys lluminós que un objectiu normal o un gran angular del mateix preu. Els teleobjectius més lluminosos són molt voluminosos i cars.
  • Els teleobjectius curts (amb pel·lícula de 24 x 36mm, objectius de 80 a 110mm de distància focal, aproximadament) són els millors per a retrat. Els teleobjectius llargs (a partir d'uns 400mm, aproximadament) són els més indicats per a fotografiar animals.[6]

Objectius zoom[modifica | modifica el codi]

El zoom és un objectiu de distància focal variable amb un sistema d'ajust continu que ens ofereixen la possibilitat de triar qualsevol valor intermedi. Incorporen dos controls, un per seleccionar la distància focal desitjada i un altre per enfocar la imatge. En el cas dels objectius autofocus només tenen un control.

Destaquen per la seva comoditat, ja que eviten el canvi d'objectius de distàncies focals fixes (angulars, normals i teleobjetius) i constitueixen una alternativa econòmica a un joc de diversos objectius de longitud focal fixa. A més, alguns d'aquests zooms ofereixen la possibilitat de realitzar macro en algunes de les seves distàncies focals més curtes. D'altra banda, el treball resulta més ràpid i l'enquadrament més precís, sense necessitat d'acostar-se o allunyar-se del motiu. Només amb dos objectius d'aquest tipus, un teleobjectiu i un altre d'estàndard, ja disposem d'un bon equip per fotografiar qualsevol tema.

Com contrapartida, a causa de la seva construcció, solen ser menys lluminosos que els objectius equivalents de focal fixa.Les distàncies focals llargues tenen poca profunditat de camp i són sensibles a les vibracions que puguem produir en subjectar-ho. Generalment aquestes òptiques pesen més i són més grans que les convencionals, a causa del nombre més gran de lents que conté el seu interior. [7]

Objectius macro[modifica | modifica el codi]

El macro és aquell objectiu que permet fotografiar allò més diminut per poder-ho ampliar de tal manera que es pot apreciar un gra de sorra a la fotografia. Permeten, per tant, l'enfocament a molt curta distància És, precisament, característic de la fotografia d’insectes, naturalesa d’aprop i de tot allò que es vol veure al més petit detall. Té poca profunditat de camp però el gran avantatge és que permet disparar fins i tot a 1cm de distància, quan amb el normal no deixa disparar. Les fotografies amb aquest objectiu tenen molta llum.[8]

En general, són objectius dissenyats específicament per a tal fi, gairebé sempre amb longitud focal compresa entre normal i teleobjectiu. Estan minuciosament corregits per treballar a curtes distàncies, el que els fa en general costosos. [9]

Objectiu ull de peix[modifica | modifica el codi]

Es tracta d'un angular extremadament ampli, arribant fins als 180°. Proporcionen una profunditat de camp extrema, i les imatges es veuen corbes com si estiguessin reflectides en una esfera. L'ull de peix és un artifici òptic i no té res a veure amb la seva focal, ja que un objectiu real mai podria arribar a aquest angle. La imatge que genera un ull de peix surt molt distorsionada i es pot aprofitar per a efectes sorprenents. Solen ser de focal fixa.

Les focals considerades ull de peix van des dels 8 mm fins als 15 mm. Generalment els lents entre 8 i 10 mm produeixen imatges circulars en càmeres full frame, i els que es troben a prop dels 15 mm poden cobrir tot el sensor.[10]

Altres objectius especials[modifica | modifica el codi]

  • Objectius flou (o objectius d'efecte flou), són objectius amb un grau d'aberració esfèrica que produeix que les imatges tinguin un cert grau de difusió, el nom d'aquest efecte prové de la paraula francesa "flou", que significa "difuminar". Van ser molt emprats durant les primeres pel·lícules en blanc i negre, i en l'inici de la fotografia de moda, ja que els tons de pell emetien un petit halo que tapava imperfeccions. Aquests objectius, avui dia, han caigut en desús, precisament per la utilització de maquillatge i dels efectes de post-processat. És amb les tècniques de processat (relativament) modernes, on evoluciona aquest efecte fins a aconseguir l'anomenat efecte Orton.[11]
  • Objectius submarins, que estan dissenyats per a refractar la llum de forma òptima sota aigua.
  • Objectius medical, que són bàsicament objectius macro amb un flaix anular automàtic incorporat per a evitar ombres. Solen ser d'una alta qualitat i el seu ús principal, com el seu nom indica, és la fotografia mèdica.
  • Objectius shift, en els quals es pot desplaçar l'eix òptic, controlant així la perspectiva de la càmera. S'usen molt en arquitectura, per exemple per a corregir la fugida de línies que es produeix al fer un contrapicat d'un edifici.
  • Objectius UV, que posseeixen lents de quars o fluorur de quars per a poder fotografiar en la regió de llum ultraviolada.
  • Objectius anamòrfics, usats habitualment en el cinema (per exemple en Cinemascope) per a estrènyer les imatges sobre la pel·lícula i comprimir així vistes panoràmiques. Òbviament, després s'utilitzen també objectius d'aquest tipus en el projector per a reconstruir les relacions originals.

Filtres[modifica | modifica el codi]

  • Skylight. Milloren la nitidesa de l'exterior (sobretot en els blaus).
  • ND. Afecten al diafragma, i per tant, a la profunditat de camp. Hi ha diversos: ND2 50% de la llum, ND4 25% de la llum, ND8 12,5% de la llum.
  • Polaritzador. Evita la reflecció, així com que la llum entri directament per la lent de l'objectiu i apareguin els anells de Newton.
  • Soft. Suavitza els detalla de la imatge; els fa menys precisos. S'utilitza sobretot en rostres.
  • Cross. Converteix un punt lluminós en una estrella de varies puntes.

Identificació dels objectius [cal citació][modifica | modifica el codi]

Per a facilitar l'ús tots els objectius posseeixen una sèrie de dades identificadores en la seva carcassa. Aquesta informació serveix per a decidir quin objectiu s'utilitzarà segons el tipus d'enquadrament requerit o la quantitat de llum present en l'escena:

  • Distància focal: expressada en mil·límetres. En els objectius zoom s'expressa un rang de valors indicant la mínima i màxima distància focal.
  • Lluminositat: indica el major i menor valor d'obertura del diafragma. S'expressa a través del número f. En el cas dels objectius zoom s'expressen també dos valors distints indicant la lluminositat per a la mínima i màxima distàncies focals.
  • Diàmetre de filtre: A través del símbol (Ø) el fabricant indica el diàmetre del filtre que es pot acoblar.
  • Tractament superficial de les Lents: indica el tractament òptic de la superfície de les lents a través de les paraules "coated" o "multicoated".
  • Correcció d'aberracions òptiques: Mitjançant les expressions "aspheric" i "apochromatic" el fabricant fa saber si ha aplicat un especial grau de correcció als objectius.
  • Nombre de sèrie de fabricació: Important conèixer aquesta dada per a cas de robatori o pèrdua.

Qualitat dels objectius [cal citació][modifica | modifica el codi]

Existeixen múltiples paràmetres amb els quals poder atribuir major o menor qualitat a un objectiu; alguns poden ser:

  • Muntura metàl·lica, més resistent i duradora.
  • Major pes, que encara que sense relació aparent sol indicar la utilització de materials de major qualitat en la seva construcció.
  • Amb mecanismes de correcció de certes aberracions òptiques (per exemple, objectius aspheric).
  • Definició, és a dir, la nitidesa amb la qual poden reproduir les imatges.
  • Contrast, és a dir, que reflecteixin fidelment els contrastos d'intensitat de llum del motiu retratat sense apagar els tons.
  • Fabricant, ja que alguns fabricants són referències clau en qualitat.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Diccionario de Arte II (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.126. DL M-50.522-2002. ISBN 84-8332-391-5 [Consulta: 5 desembre 2014]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Pradera, Alejandro. El libro de la fotografia. Primera (en espanyol). Madrid: Alianza Editorial, 1990. ISBN 84-206-0446-1. 
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 Jacobson, Ralph E. Manual de fotografía. Primera (en espanyol). Barcelona: Omega, 1993, p. 113-127. ISBN 84-282-0626-0. 
  4. 4,0 4,1 Langford, Michael. Fotografía básica (en espanyol). Barcelona: Ediciones Omega, 1986. ISBN 84-282-0900-6. 
  5. 5,0 5,1 «Tipos de objetivos fotográficos: Guía teórica y práctica | DeCamaras». www.decamaras.com. [Consulta: 21 novembre 2016].
  6. «Teleobjectiu» (en català). [Consulta: 21 novembre 2016].
  7. «Els objectius "zoom"» (en català). Isabel Casellas i Pla. [Consulta: 16 novembre 2021].
  8. «Objectius de la càmera reflex (II)» (en ca-es). Foto Llum, 19-08-2015.
  9. «Macrofotografia» (en català). [Consulta: 16 novembre 2021].
  10. «Guía de los distintos tipos de objetivos fotográficos» (en es-es). Hipertextual, 11-03-2010.
  11. Svn. «Fotografía para Dummies: La cámara: El objetivo ( II: tipos y clases de objetivos)». Fotografía para Dummies, 16-10-2010. [Consulta: 21 novembre 2016].
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Objectiu Modifica l'enllaç a Wikidata