Cinemascope

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esquema del funcionament del cinemascope

El CinemaScope és un sistema de filmació que utilitza una sèrie de lents anamòrfiques per rodar pel·lícules amb un format de pantalla ampli i projeccions a pantalla panoràmica. Va ser creat al 1953 pel president de la 20th Century Fox, Spyros P. Skouras, i va significar l'inici del format anamòrfic per la projecció de pel·lícules.[1] Aquesta tècnica de la pantalla panoràmica va ser, però, successora de l'Anamorphoscope, un procés creador d'una pantalla àmplia que utilitzava els sistema de lents Hypergonar inventat per Henri Chrétien.[2]

La filmació en aquest format consistia en comprimir una imatge normal dins del quadre estàndard de 35 mm i després descomprimir-les durant la projecció a través d'unes lents anamòrfiques especials (lents Hypergonar) que s'instal·laven a les càmeres i màquines de projecció.[3]

Es tracta de, bàsicament, agafar una imatge en un format angular (amb una lent convergent) per comprimir-la en un format per emetre-la en un format panoràmic equivalent als 35mm reals en analògic.

Aquestes lents anamòrfiques van permetre que el resultat final fos d'imatges on l'aspecte ràtio arribava al 2,66:1, és a dir, quasi el doble d'ampli que la proporció de 1,37:1 (pròpia del format de 35mm frame film). A més, aquestes lents tenien una concavitat que permetia eliminar certes distorsions pròpies del sistema primitiu.

Tot i que aquest sistema de lents va ser substituït pels nous desenvolupaments tecnològics, com ara el Panavision, el format de CinemaScope encara és vigent avui en dia. Aquesta tècnica s'utilitza per referir-se a qualsevol presentació d'aspecte ràtio de 2.35:1, 2.39:1 o 2.40:1.

Història[modifica | modifica el codi]

El CinemaScope va néixer a partir de l'Anamorphoscope, creat pel francès Henri Jacques Chrétien qui va guanyar un Oscar per la seva aportació. Però va ser l'any 1953 quan es van reunir a Niça, Spyrous Skouras (director dels Estudis Fox) i Henri Chrétien.[4] En aquesta reunió Skouras va obtenir un prototip que donaria el naixement al CinemaScope. I va ser aquell mateix any quan Twentieth Century Fox va estrenar la pel·lícula The Robe (Henry Koster), la primera pel·lícula sota el sistema Cinemascope, encara que en realitat la primera pel·lícula rodada en Cinemascope fou How to Marry a Millionaire (Jean Negulesco - 1953 ), estrenada uns mesos després que The Robe.[5]

Tot i que el  creador reconegut d'aquesta tècnica va ser Henri Jacques Chrétien, l'efecte anamòrfic ja s'havia observat durant centenars d'anys. Per exemple, alguns elements metàl·lics durant l'època de l'Antiga Roma ja van produir aquest fenomen. Tot i això, s'atribueix el descobriment de “la teoria de l'anamorfosi” a Sir David Brewster, qui ho va estar utilitzant per la fotografia des de 1862 i a qui se li va concedir la primera patent.[6]

Referent a les primeres pel·lícules anamòrfiques, aquesta tècnica ja es va utilitzar de manera molt bàsica al 1898 a mans del professor Ernst Abbe i la seva companyia Zeiss a Alemanya. Aquest sistema va ser anomenat Anamorphot. També en trobem exemples a França durant la dècada del 1920. Claude Autant-Lara va fer una pel·lícula de pantalla ample anomenada The Origin of Fire del 1929 i utilitzant el sistema òptic anamòrfic. Més tard, en l'Exposició Internacional de París del 1937, una pel·lícula de pantalla ampla anamòrfica es va projectar sobre una pantalla gegant a la part frontal del Palau de Lumière.

Un altre sistema de rodatge també amb lents anamòrfiques va sorgir als Estats Units de la mà del Dr. H. Sidney Newcomer, qui va intentar promoure el seu sistema de lents anomenat “Anamorphosa”. Als Estats Units però, la idea d'alterar els formats estàndards i imposar un de 35 mm no va deixar desenvolupar la idea de Newcomer.

Però el vertader creador d'aquest sistema va ser el professor Henri Chrétien, qui va començar a promocionar-lo internacionalment. El va presentar als Estats Units formalment els anys 1931 i 1935, i aleshores va ser quan Paramount Pictures va adquirir la seva lent per a experimentar amb ella. Tot i això, va decidir no comprar-la.[7]

La lent de Chrétien va ser posada en exhibició un últim cop, i va ser llavors quan un dels Major Studios va respondre a ell. El 18 de desempre de 1952, Twentieth Century-Fox va comprar els drets de les lents Hypergonar. Aquesta compra va comportar la desaprovació de molts professionals de l'estudi però Darryl F. Zanuck i molts alts càrrecs de la companyia Fox, es van adonar que amb aquest sistema hi havia una ràpida i econòmica forma d'aconseguir una impressionant presentació de pantalla panoràmica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Formatos del cine: Historia y evolución». Antonio Quintana Carrandi.
  2. Diccionario de Arte I. Barcelona: Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.116. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 27 novembre 2014]. 
  3. «CinemaScope: Selected Documents from the Spyros P. Skouras Archive | ILIAS CHRISSOCHOIDIS». Academia.edu, 01-01-1970. [Consulta: 1 setembre 2016].
  4. «CinemaScope, a concise History». Peter Gray.
  5. «The CinemaScope». The American WideScreen Museum.
  6. Chrissochoidis, Ilias CinemaScope, Selected Documents from the Spyros P. Skouras Archive.
  7. «The Modern Miracle You See Without Glasses, CinemaScope».
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cinemascope Modifica l'enllaç a Wikidata