Victor Mature

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Victor Mature
Victor Mature a Kiss of Death (1947)
Victor Mature a Kiss of Death (1947)
Nom real: Vittore Maturi
Naixença: 29 de gener de 1913
Louisville, Kentucky (EUA)
Defunció: 4 d'agost de 1999 (als 86 anys)
Rancho Santa Fe, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Frances Charles (1938-1940)
Martha Stephenson Kemp (1941-1943)
Dorothy Standford Berry (1948-1955)
Adrienne Joy Urwick (1959-1969)
Loretta G. Sebena (1974-1999)

Pàgina sobre Victor Mature a IMDb

Victor Mature (Louisville, Kentucky, 29 de gener de 1913 - Rancho Santa Fe, San Diego, Califòrnia, 4 d'agost de 1999) fou un actor cinematogràfic estatunidenc.

Un dels actors més populars els anys quaranta i cinquanta, interpretà pel·lículas com My Darling Clementine (1946), de John Ford, i, sobretot, grans superproduccions històriques, com Samson and Delilah (1949), de Cecil B. DeMille, La túnica sagrada (1953), d'Henry Koster, i Demetri i els gladiadors (1954), de Delmer Daves. També actuà en destacades pel·lículas policíacs com Kiss of Death (1947), de Henry Hathaway.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla de mare suïssa-americana, Clara Ackley, i de pare italià,, Marcello Maturi, Victor deixà l'escola als quinze anys i es passà l'adolescència treballant pel seu pare i venent tot tipus de tisores, ganivets i instruments tallants per a carnissers, quan no venia caramels o desenvolupava qualsevol altra ocupació que li servis per a mantenir-se. Quatre anys després aprofità la primera oportunitat per seguir la seva inclinació per la interpretació i començar a estudiar art dramàtic matriculant-se en la Pasadena Playhouse de Califòrnia, el que entre altres coses li va permetre fer una prova per a un dels papers secundaris de Allò que el vent s'endugué que finalment interpretà un dels seus companys d'escola, George Reeves, més tard reconegut com a Superman, un paper que Victor podria haver interpretat sense despentinar-se, donades les seves condicions físiques, 1.89 metres de estatura que l'ajudaren a destacar entre la resta dels seus companys d'ofici des del primer moment en que es posà davant les càmeres i començà a treure-li suc a la seva corpulència.

En la Pasadena Playhouse tingué l'oportunitat de formar-se i foguejar-se com a actor sobre les taules, apareguen en més de 60 muntatges teatrals, abans de saltar al cinema el 1939, primer interpretant un petit paper a The Housekeeper's Daughter, guanyant-se l'interes de Hollywood en un grau suficient peqruè el seu següent treball, a l'èpica prehistòrica One Million B.C., fos més substanciós, guanyant protagonisme a base de musculatura i presència física. A partir d'aquest moment el cinema l'utilitzà en tot tipus de gèneres, com si estigués probant les seves qualitats en cadascun d'ells etiquetar-lo convenientment en algun de concret.

No era fàcil. Mature era un tot terreny que podia adaptar-se a tot tipus de personatges i entorns, inclús sense estar dotat d'un talent interpretatiu versàtil. No ho necessitava. El seu físic s'imposava en quasi totes les ocasions com la millor defensa contra les crítiques a les limitacions interpretatives. Inclús s'acoblà als musicals, el que dona bona mostra del controlada que tenia la seva relació amb la càmera. A més, podien emparellar-lo amb tot tipus d'actrius del moment, el que era un altra avantatja per mantenir-lo ocupat en una variada selecció de papers que no tardaren gaire li guanyaren una legió de seguidores incondicionals, especialment després d'interpretar una de les seves pel·lícules més destacades i recomanables dels seus primers temps en el cinema, The Shanghai Gesture, on interpretà un rol de galà al límit del que permetia la censura hollywoodiana en aquest moment en referència a l'erotisme i seducció.

Repàs a la filmografia[modifica | modifica el codi]

Caratula del film El plor de la ciutat

A l'hora de repassar la seva filmografia a Trenta anys del cinema americà, el director francès Bertrand Tavernier el qualificà com pitecantrop convertit per error en símbol de la virilitat, però el cert és que Mature demostrà esser molt més que una casualitat sense talent en el paisatge de Hollywood. Només s'ha de recordar la seva interpretació com a maleït i renegat Wyatt Earp a My Darling Clementine, a les ordes de John Ford i sense perdre manxada ni més ni menys que davant d'Henry Fonda per entendre que Mature demostrà que era molt més que uns pectorals posats al servei de l'èpica.

Lamentablement molts crítics, sobretot a Europa, donaren en considerar exclusivament el seu posterior desenvolupament, dit sigui de passada amb notable eficàcia, en pel·lícules que foren el preludi del pèplum italià de finals dels cinquanta i anys seixanta, com Samson and Delilah, la fantasia bíblica sobre el forçut primordial, pròleg als super-herois moderns, teixida per Cecil B. DeMille, o el seu rol com a guardaespatlles i després gladiador cristià perseguit pels romans a La túnica sagrada i Demetri i els gladiadors, que el convertí en la baula perduda entre el Maciste encarnat Bartolomeo Pagano en el Kolossal italià mut en films com Cabiria, i el cinema de pèplum o d'espasa i sandàlia produït a Itàlia en els cinquanta i seixanta, on Mature també i trobà un lloc com estrella, donant vida, ni més ni menys que al gran enemic de la República romana, el general cartaginès Aníbal, en una producció de 1959.

A La túnica sagrada, Mature havia exercit de protector de l'heroïna com Pagano ho feu a Cabiria, i per a completar el seu cicle de personatges mítics, també donà vida al faraó de Sinuhé l'egipci, un projecte que nasqué ja llastrat per la deserció del mateix Marlon Brando, que hauria hagut de replicar-li en el paper de metge ficat en conspiracions en l'Antic Egipte. Hauria estat un enfrontament curiós entre dues formes d'interpretar, sobre tot perquè Mature se les hauria d'haver vist amb un Brando que podia explotar el físic com ell, però a més aportava totes totes les claus dels actors del mètode amb notable talent.

Lamentablement, aquest enfrontament de titans no arribà a produir-se, però no obstant Mature es mereix ser reconegut a més per aquests espectacles èpics que el convertiren en el rei de les reconstruccions de l'Antiguitat, superat només per Charlton Heston, que comptava al seu favor amb títols com Els deu manaments, Ben Hur o El Cid, i més tard li garantiren la supervivència com a ídol juvenil de les sessions cinematogràfiques matinals dels dissabtes i diumenges mercès a pel·lícules com Safari, The Sharkfighters Zarak o El bandit de Zhobe.

Per exemple, en la filmografia de Mature hi ha almenys dues joies del cinema negra que s'han d'afegir al seu treball exemplar a les ordres de Ford a My Darling Clementine, Kiss of Death i El plor de la ciutat. Dues joies del gènere policíac que posaren a la vista del públic la seva capacitat per donar vida davant les càmeres a quelcom més que forçuts de l'Antiguitat.

Cinc matrimonis[modifica | modifica el codi]

La seva vida privada fou tant escarrassada com les aventures dels seus herois de ficció. La fama com a galà li facilitava les conquistes però també el convertia en víctima propiciatòria d'algunes dones entossudides a pujar dintre la indústria, el que donà com a resultat un curiós puzzle sentimental de matrimonis, encontres i relacions diferents. Es casà en cinc ocasions. La primera boda tingué lloc amb l'actriu Frances Charles, que després de breus aparicions cinematogràfiques sense acreditar interpretà alguns rols menors en sèries de televisió. Estigueren casats entre el 30 de gener de 1838 i 1940, però el matrimoni fou anul·lat. Mature continuà la seva carrera matrimonial amb Martha Stephenson Kemp, amb la que es casà el 1941 i de la que se'n divorcià el 1943. La seguí Dorothy Stanford Berry, de 1948 a 1955, després Adrienne Joy Unwick, de 1959 a 1969, i finalment Loretta G. Sebena, que fou la seva companya de 1974 fins a la mort de l'actor el 1999, convertint-se en la més llarga relació de l'actor i donant-li la seva única descendència, una filla, Victòria, nascuda el 1975.

A aquesta col·lecció d'esposes s'ha d'afegir romances com el que comentà en la seva pròpia autobiografia Esther Williams, afirmant que havia mantingut amb Mature una apassionada relació sentimental durant el rodatge de Million Dollar Mermaid , a les que s'ha d'afegir relacions amb altres companyes de treball com, Bella Darvi, Phyllips Brooks, Veronica Lake, Alice Faye, June Haver, Betty Grable, Anne Shirley, Rita Hayworth, Carole Landis, Debra Paget, Karen Sharpe, Karen Steele i Mari Blanchard.

Caratula del film My Darling Clementine

Premis[modifica | modifica el codi]

Referent a premis, sembla que els encarregats de concedir guardons es posaren d'acord amb els crítics per no donar-li cap reconeixement que no fos posar-li una estrella en el passeig de la fama de Hollywood Boulevard, quelcom que assolí el 1960. Poca collita de reconeixements per una tant llarga carrera en la que com s'ha dit hi ha diversos moments memorables, i en la que per altra banda crida l'atenció com es donen molts punts en comú en els atacs contra l'actor als que ha rebut durant tota la seva vida professional Sylvester Stallone, al qual s'ha comparat en més d'una ocasió amb Mature.

Segona guerra mundial[modifica | modifica el codi]

En la seva filmografia hi ha un forat entre 1942 i 1946 que correspon a la seva participació en la Segona Guerra Mundial, en la que prestà servei exercint de guardacostes en l'Atlàntic Nord, Normandia, el Mediterrani, el Carib i algunes illes del Sud de Pacific, com Okinawa.

Aficions[modifica | modifica el codi]

La seva passió era el golf, al que es dedicà intensivament després de jubilar-se, i que donà lloc a un de les anècdotes més disteses de la seva biografia: quan li prohibiren donar-se d'alta a Los Àngeles Country Club pretextant que no admetien actors, Mature, coneixedor de les crítiques que se li feien replicà:

« <¡No soc actor i tinc 64 pel·lícules per probarho!'> »

Republicà i amb dificultats per diferenciar els colors, es retirà del cinema als 46 anys per a dedicar-se als seus hobbies, apareguen a partir d'aquest moment només esporàdicament davant les càmeres i en ocasions molt concretes, com quan retien homenatage a la seva imatge com a icona cinematogràfica.

Morí víctima de càncer.(¹)

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • (¹)Revista de Cinema Acción de setembre de 2011 (ISNN-2172-0517))

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Victor Mature Modifica l'enllaç a Wikidata