Partit Republicà dels Estats Units

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióPartit Republicà dels Estats Units
(en) Republican Party Modifica el valor a Wikidata
GOP logo.svg

Símbol oficialelefant Modifica el valor a Wikidata
Mascotaelefant republicà Modifica el valor a Wikidata
Dades
Nom curtGOP, Rep i R Modifica el valor a Wikidata
Tipuspartit polític Modifica el valor a Wikidata
Ideologia políticaconservadorisme, federalisme als Estats Units, expecionalisme estatunidenc, liberalisme econòmic i conservadorisme social Modifica el valor a Wikidata
Alineació políticadreta Modifica el valor a Wikidata
Història
ReemplaçaPartit Unió Incondicional Modifica el valor a Wikidata
Creació20 març 1854 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deUnió Internacional Demòcrata Modifica el valor a Wikidata
Membres68.049.840 (2017) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
PresidènciaRonna Romney McDaniel (2017–) Modifica el valor a Wikidata
Senat dels Estats Units (2021)
52 / 100
Cambra de Representants dels Estats Units (2021)
211 / 435 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Color     Modifica el valor a Wikidata

Lloc webgop.com Modifica el valor a Wikidata
Facebook: GOP Twitter: GOP Instagram: gop Modifica el valor a Wikidata
Ubicació geogràfica

El Partit Republicà (en anglès, Republican Party), també anomenat sovint Grand Old Party (GOP), és un dels dos principals partits polítics contemporanis dels Estats Units, juntament amb el Partit Demòcrata, el seu principal rival. El partit va ser creat el 1854 pels contraris a la Llei de Kansas-Nebraska, que permetia l'expansió potencial de l'esclavitud als nous territoris occidentals.[1]

El partit inclou una àmplia varietat de corrents ideològics, que van des del conservadorisme moderat fins al populisme d'extrema dreta.[2]

Ideologia[modifica]

Evolució històrica[modifica]

En els seus inicis, el partit donava suport al liberalisme clàssic, s'oposava a l’expansió de l’esclavitud i donava suport a la reforma econòmica.[3][4] Abraham Lincoln va ser el primer president republicà entre 1861 i 1865. Sota la direcció de Lincoln i d’un Congrés Republicà, el 1865 es va prohibir l’esclavitud als Estats Units.

A partir de 1912, el partit va experimentar un gir ideològic cap a la dreta.[5] Després de la Llei de drets civils de 1964 i la Llei de drets de vot de 1965, la base de votants del partit va canviar, i els estats del sud es van tornar els més fortament republicans en la política presidencial.[6] El Partit Republicà s'havia compromès fortament amb el proteccionisme i els aranzels a la seva fundació, però va anar donant cada cop més suport al lliure comerç al llarg del segle XX.

Actualitat[modifica]

La ideologia del Partit Republicà del segle XXI és el conservadorisme estatunidenc, tant en les polítiques econòmiques com en els valors socials. El Partit Republicà recolza impostos més baixos, el capitalisme de lliure mercat, més restriccions a la immigració, un augment de la despesa militar, el dret de posseir armes, majors restriccions a l'avortament, la desregulació estatal i majors restriccions als sindicats.[7] La base de suport del partit del segle XXI inclou la gent que viu a les zones rurals, els homes, la generació silenciosa (nascuts entre 1928 i 1945) i els cristians evangèlics blancs.[8][9][10][11]

L'elefant i el color vermell són dos dels símbols del partit

Càrrecs de poder[modifica]

Hi ha hagut 19 presidents republicans, cosa que el converteix en el partit polític que ha ostentat més cops la presidència dels Estats Units. Des de principis de 2021, el Partit Republicà controla 27 governs estatals i 30 legislatures estatals. Pel que fa al poder judicial, sis dels nou jutges del Tribunal Suprem dels Estats Units van ser designats per presidents republicans.

Presidents dels Estats Units del Partit Republicà[modifica]

Núm. Nom Estat d'origen Temps a la Presidència
16è Lincoln, AbrahamAbraham Lincoln (1809–1865) Illinois 1861-1865
18è Grant, Ulysses S.Ulysses S. Grant (1822–1885) Illinois 1869-1877
19è Hayes, Rutherford B.Rutherford B. Hayes (1822–1893) Ohio 1877-1881
20è Garfield, James A.James A. Garfield (1831–1881) Ohio Març 1881-Setembre 1881
21è Arthur, Chester A.Chester A. Arthur (1829–1886) Nova York 1881-1885
23è Harrison, BenjaminBenjamin Harrison (1833–1901) Indiana 1889-1893
25è McKinley, WilliamWilliam McKinley (1843–1901) Ohio 1897-1901
26è Roosevelt, TheodoreTheodore Roosevelt (1858–1919) Nova York 1901-1909
27è Taft, William HowardWilliam Howard Taft (1857–1930) Ohio 1909-1913
29è Harding, Warren G.Warren G. Harding (1865–1923) Ohio 1921-1923
30è Coolidge, CalvinCalvin Coolidge (1872–1933) Massachusetts 1923-1929
31è Hoover, HerbertHerbert Hoover (1874–1964) Califòrnia 1929-1933
34è Eisenhower, Dwight D.Dwight D. Eisenhower (1890–1969) Kansas 1953-1961
37è Nixon, RichardRichard Nixon (1913–1994) Califòrnia 1969-1974
38è Ford, GeraldGerald Ford (1913–2006) Michigan 1974-1977
40è Reagan, RonaldRonald Reagan (1911–2004) Califòrnia 1981-1989
41è Bush, George H. W.George H. W. Bush (1924–2018) Texas 1989-1993
43è Bush, George W.George W. Bush (1946) Texas 2001-2009
45è Trump, DonaldDonald Trump (1946) Nova York/Florida 2017-2021

Referències[modifica]

  1. Brownstein, Ronald. «Where the Republican Party Began» (en en-us), 22-11-2017. [Consulta: 22 gener 2021].
  2. Frostenson, Sarah. «How Has The Radical Right Evolved Under Trump?» (en anglès), 15-01-2021. [Consulta: 22 gener 2021].
  3. Joseph R. Fornieri. Lincoln's America: 1809–1865. SIU Press, 2008, p. 19. ISBN 978-0809387137. 
  4. James G. Randall; Lincoln the Liberal Statesman (1947).
  5. «The Crist Switch: Top 10 Political Defections - TIME» (en anglès). Time, 29-04-2009. ISSN: 0040-781X.
  6. Zingher, Joshua N. (en anglès) The Journal of Politics, 80, 3, 2018, pàg. 860–72. DOI: 10.1086/696994. ISSN: 0022-3816.
  7. «GOP–Immigration». [Consulta: August 26, 2020].
  8. «1. Trends in party affiliation among demographic groups» (en anglès). Pew Research Center, 20-03-2018. [Consulta: 29 desembre 2018].
  9. .
  10. Haberman, Clyde. «Religion and Right-Wing Politics: How Evangelicals Reshaped Elections», October 28, 2018.
  11. Cohen, Marty. «Evangelicals are now the key constituency in the Republican Party. They are reaping the benefits.». Vox, April 24, 2019.