Henry Koster

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHenry Koster

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Hermann Julius Kosterlitz Modifica el valor a Wikidata
1r maig 1905 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort21 setembre 1988 Modifica el valor a Wikidata (83 anys)
Camarillo (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata
Activitat? – 1967 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugePeggy Moran (1942–1988) Modifica el valor a Wikidata
GermansHans Kosterlitz Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0467396 Allocine: 11593 Allmovie: p97947 69370 TV.com: people/henry-koster TMDB.org: 33064
Find a Grave: 7083065 Modifica el valor a Wikidata

Henry Koster, de nom Herman Kosterlitz (Berlín, Alemanya, 1 de maig de 1905 − Camarillo, Estats Units, 21 de setembre de 1988), va ser un director, guionista i productor de cinema estatunidenc

Biografia[modifica]

Henry Koster era encara jove quan el seu pare, un venedor, va marxar de casa. Es va conformar per acabar els seus estudis secundaris a Berlín escrivint novel·les i realitzant còmics.

Koster va descobrir molt aviat el món del cinema quan el seu oncle, cap a 1910, va obrir una sala de cinema a Berlín. La seva mare tocava al piano per acompanyar les pel·lícules, deixant el seu fill mirar l'espectacle. Després d'haver treballat com a escriptor de novel·les, Koster va ser contractat com a guionista per una companyia de cinema berlinesa i es va convertir en ajudant del director Curtis Bernhardt. Un dia, aquest últim es va posar malalt i va demanar a Koster que s'encarregués de la realització d'una pel·lícula. És així com en els anys 1931/1932, va realitzar dues o tres pel·lícules per a la companyia UFA.

Enmig de la realització d'una pel·lícula, Koster es va adonar que patia ja una forma d'antisemitisme, i va comprendre que hauria de marxar. Va perdre la seva sang freda en una enganxada amb un oficial SA i el va matar. Llavors, va anar directament a l'estació i va marxar d'Alemanya cap a França, on va ser contractat de nou per Curtis Bernhardt que s'havia exiliat abans. Després Koster va marxar per a Budapest on va trobar i es va casar amb Kato Kiraly el 1934. A Budapest, va trobar Joe Pasternak que representava la companyia Universal a Europa, i va realitzar tres pel·lícules per a ell.

El 1936, Koster va signar un contracte per treballar amb Universal a Hollywood, i es va embarcar cap als Estats Units amb la seva dona i d'altres refugiats, per treballar amb Pasternak. Malgrat el fet que no parlava anglès, va aconseguir convèncer l'estudi de deixar-lo realitzar Three smarts Girls, una comèdia musical que tenia com a protagonista una adolescent de 15 anys, Deanna Durbin. La pel·lícula va ser un gran èxit i va salvar Universal de la fallida. La segona pel·lícula de Koster per a Universal One Hundred Men and a Girl, amb Deanna Durbin i Leopold Stokowski va ser la glòria de l'estudi, de Deanna Durbin, de Pasternak i de Koster. Dirigirà encara Deanna Durbin quatre vegades més, sobretot a Three smarts Girls grow up, la continuació de Three smarts Girls, així com a First Love.

Koster va realitzar nombroses pel·lícules musicals i familiars al final dels anys 1930 i al començament dels anys 1940, amb actrius com Betty Grable i Deanna Durbin. Va treballar per a Universal fins a 1941, després va anar a la MGM, i a la Fox el 1948.

El 1947, rep una nominació a l'Oscar al millor director per a la comèdia The Bishop's Wife. El 1951, realitza una de les seves pel·lícules més famoses, Harvey, una comèdia fantàstica protagonitzada per James Stewart. Després intenta produccions més elaborades d'inspiració històrica o religiosa com La túnica sagrada, un drama bíblic i una de les primeres pel·lícules en cinemascope, Désirée, biografia de la primera esposa de Napoleó, i The Naked Maja sobre la vida del pintor Goya. Cap a la fi de la seva carrera, torna cap a la comèdia amb pel·lícules com Mr. Hobbs takes a vacation destacant de nou James Stewart. La seva última pel·lícula va ser The Singing Nun, el 1965. Es va retirar a Camarillo a Califòrnia per dedicar-se a la pintura fins a la seva mort el 1988.

Es casa amb l'actriu Peggy Moran el 1942 i va dirigir tots els grans actors de l'època: James Stewart, Richard Burton a la seva primera pel·lícula estatunidenca My cousin Rachel, Marlon Brando, Bette Davis, Ava Gardner

Filmografia[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

  • 1925: Die Große Gelegenheit
  • 1925: Die Dame aus Berlin
  • 1926: Die Waise von Lowood
  • 1926: Wenn Menschen irren. Frauen auf Irrwegen
  • 1927: Prinz Louis Ferdinand
  • 1927: Kinderseelen klagen euch an
  • 1927: Eins + Eins = Drei
  • 1928: Hrích
  • 1929: Liebfraumilch
  • 1929: Das Letzte Fort
  • 1929: Tagebuch einer Kokotte
  • 1929: Sündig und süß
  • 1930: Une femme a menti
  • 1930: Seine Freundin Annette
  • 1930: La Lettre
  • 1930: L'Homme qui assassine
  • 1930: Die Letzte Kompanie
  • 1931: Stamboul
  • 1931: El Hombre que asesinó
  • 1931: Weib im Dschungel
  • 1931: Der Mann, der den Mord beging
  • 1931: Le Réquisitoire
  • 1931: Wer nimmt die Liebe ernst...
  • 1931: Leichtsinnige Jutgend
  • 1932: Zigeuner der Nacht
  • 1932: Cœurs joyeux
  • 1932: Fünf von der Jazzband
  • 1932: Ich bleib bei Dir
  • 1932: There Goes the Bride

Com a productor[modifica]

Premis i nominacions[modifica]

Nominacions[modifica]