Betty Grable

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de personaBetty Grable
Betty Grable 20th Century Fox.jpg
La famosa foto que va fer popular Betty Grable entre els soldats americans durant la Segona Guerra Mundial (1943)
Dades biogràfiques
Naixement Elizabeth Ruth Grable
18 de desembre de 1916
St. Louis, Missouri (EUA)
Mort 2 de juliol de 1973(1973-07-02) (als 56 anys)
Santa Monica, Califòrnia (EUA)
Sepultura Inglewood Park Cemetery
Nacionalitat Estats Units Estats Units
Activitat professional
Ocupació Cantant, ballarina, model, actriu de cinema, actriu de teatre i actriu de televisió
Dades familiars
Cònjuge Jackie Coogan (1937-1939)
Harry James (1943-1965)

IMDB: 0002107
Modifica dades a Wikidata

Elizabeth Ruth Grable, anomenada Betty Grable (St. Louis, Missouri, 18 de desembre de 1916 − Santa Monica, Califòrnia, 2 juliol de 1973) va ser una actriu, ballarina, cantant i pin-up estatunidenca, la seva sensacional foto en banyador es va convertir en la més popular per als soldats americans de la Segona Guerra Mundial. És més coneguda per a les seves fabuloses cames generosament exposades en les seves comèdies musicals de la 20th Century Fox que les havia assegurat per a un milió de dòlars cadascuna.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Betty Grable el 1943

Betty Grable va néixer a St. Louis (Missouri), de John Conn Grable i de Lilian Rose Hoffman. Els seus avantpassats més recents eren americans, però el seu heretatge genealògic fa aparèixer soques holandeses, irlandeses, alemanyes i angleses. La seva mare, que desitjava vivament fer una estrella d'una de les seves filles, la va animar en la carrera d’artista. Obté el seu primer paper de corista a la pel·lícula Happy Days el 1929 als 13 anys, cosa que era il·legal per interpretar, però com totes les noies anaven maquillades, era impossible dir quina edat tenia.

Per a la seva pel·lícula següent la seva mare va intentar aconseguir-li un contracte utilitzant una falsa identitat, però quan es va descobrir, Grable va ser despatxada. Va obtenir finalment un paper de Goldwyn Girl a Whoopee! (1930) l’estrella de la qual era Eddie Cantor. Va fer llavors de figurant per a diferents estudis, fins al final del decenni, entre altres a L'alegre divorciada (1934) amb Fred Astaire i Ginger Rogers.

El 1937, es casa amb Jackie Coogan, un actor famós per al seu paper de nen a The Kid de Charlie Chaplin. Però Coogan estava sotmès a un estrès molt important, per un procés que l’enfrontava als seus pares en relació amb els seus guanys durant la seva infantesa, i la parella es va divorciar el 1940. En aquesta època - després de cinquanta papers menors en pel·lícules hollywoodienques dels anys 1930, Grable va obtenir finalment la consagració gràcies al seu paper a Broadway en l’obra d’èxit de Cole Porter: La Du Barry era una senyora (1939).

L'any del seu divorci de Coogan, obté un contracte amb la 20th Century Fox i es converteix en l'estrella de la companyia per a tot el decenni, amb sumptuoses pel·lícules en Technicolor com Down Argentina Way (1940), Moon over Miami (1941), (totes dues amb Don Ameche), Springtime in the Rockies (1942), Coney Island (1943) amb George Montgomery, Sweet Rosie O'Grady , amb Robert Young (1943), Pin Up Girl (1944), Diamond Horseshoe (1945) amb Dick Haymes, The Dolly Sisters (1945) amb John Payne i June Haver i la seva pel·lícula més popular Mother Wore Tights (1947) amb la seva parella favorita Dan Dailey.

Durant el seu regnat de campiona del box-office va posar el 1943 per a la famosa foto de pin-up, que s'havia de convertir en el seu símbol, i que va aportar aviat somni i evasió als soldats americans que combatien a ultramar durant la Segona Guerra mundial. Malgrat la sòlida competència de Rita Hayworth, Dorothy Lamour, Veronica Lake i Lana Turner, Grable es va convertir sense discussió en el pin-up número u per als soldats americans. Era també al Max de la seva popularitat al seu país, col·locant una de les seves pel·lícules en la llista dels deu principals èxits de l'any durant deu anys. Al final dels anys 1940, era l'estrella femenina la més ben pagada de Hollywood.

Es pot destacar entre d’altres algunes de les seves pel·lícules de postguerra That Lady in Ermine (1948) amb Douglas Fairbanks Jr., When My Baby Smiles at Me (1948), de nou amb Dan Dailey com a comparny, Wabash Avenue (1950) amb Victor Mature, remake de L'Illa dels plaers anteriorment citada, My Blue Heaven (1950) i Meet Me After the Show (1951). El cap de l'estudi Darryl F. Zanuck feia treballar la seva estrella número 1 en costoses pel·lícules en tecnicolor i la mantenia constantment en activitat (Grable va rodar prop de vint-i-cinc comèdies o pel·lícules musicals en tretze anys). El seu últim gran èxit per a la Fox va ser How to Marry a Millionaire amb Marilyn Monroe i Lauren Bacall.

Va morir d'un càncer de pulmó el 2 de juliol de 1973 a Santa Monica (Califòrnia).

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Betty Grable Modifica l'enllaç a Wikidata