Sweet Rosie O'Grady
.jpg)  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Irving Cummings |
| Protagonistes | Betty Grable Robert Young Adolphe Menjou |
| Director artístic | James Basevi Joseph C. Wright |
| Producció | Twentieth Century Fox |
| Guió | Ken Englund, a partir d'una història de William R. Lipman, Frederick Stephani i Edward Van Every |
| Música | Leigh Harline Charles Henderson Cyril J. Mockridge Herbert W. Spencer (no surt als crèdits) |
| Fotografia | Ernest Palmer |
| Muntatge | Robert L. Simpson |
| Vestuari | René Hubert Sam Benson |
| Distribuïdor | Twentieth Century Fox |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1943 |
| Durada | 74 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | musical |
        | |
Sweet Rosie O'Grady és una pel·lícula musical estatunidenca d'Irving Cummings, estrenada el 1943.
Argument[modifica]
L'estrella de "music hall" Madeleine Marlowe marxa de Londres compromesa amb el duc de Trippingham per trobar-se quan torna a casa que Samuel A. McGee, periodista de "Police Gazette", ha revelat el seu passat com la reina de "burlesque" Rosie O'Grady. Per revenjar-se, anuncia que Sam en realitat és el seu pretendent real. A canvi, ell publica una cançó sobre Rosie i comença, així, una mena de baralla irlandesa entre tots dos a través del diari d'ell i l'actuació al "show" d'ella.[1]
Repartiment[modifica]
- Betty Grable: Madeleine Marlowe / Rosie O'Grady
- Robert Young: Sam MacKeever
- Adolphe Menjou: Thomas Moran
- Reginald Gardiner: Charles, Duc de Trippingham
- Virginia Grey: Edna Van Dyke
- Phil Regan: M. Clark
- Sig Ruman: Joe Flugelman
- Alan Dinehart: Arthur Skinner
- Hobart Cavanaugh: Clark
- Frank Orth: Taxista
- Jonathan Hale: M. Fox
Referències[modifica]
- ↑ «Sweet Rosie O'Grady». The New York Times.