Hollywood
 Hollywood | |||||
|---|---|---|---|---|---|
 Rètol de Hollywood  | |||||
| Localització | |||||
| |||||
| Estat | Estats Units d'Amèrica | ||||
| Estat federat | Califòrnia | ||||
| Comtat | Comtat de Los Angeles | ||||
| Ciutat charter | Los Angeles | ||||
| Població humana | |||||
| Total | 210.511 (2015) | ||||
| • Densitat | 2.647,94 hab./km² | ||||
| Geografia | |||||
| Superfície | 79,5 km² | ||||
| Altitud | 108 m | ||||
| Limita amb | |||||
| Identificador descriptiu | |||||
| Codi postal | 90027, 90028, 90029, 90038, 90046 i 90068 | ||||
| Fus horari | |||||
Hollywood és un districte de l'àrea metropolitana de Los Angeles, a Califòrnia, situat al nord d'aquesta urbs i a l'est de Beverly Hills.
Hollywood i el cinema[modifica]
S'hi instal·laren aquí els estudis de producció i rodatge de les principals companyies productores del cinema estatunidenc. Entre aquests, cal destacar els de les companyies Paramount (inaugurats el 1914), Universal (coneguts com a Universal City, i inaugurats el 15 de març de 1915), Columbia, 20th Century Fox (1915), Warner Bros. (1919), Metro-Goldwyn-Mayer (1924), i RKO. Des de 1927 hi ha la seu de l'Academy of Motion Picture Arts and Sciences que concedeix anualment uns premis de popularitat universal coneguts com a Oscar. Tot plegat va fer que creixés ràpidament, passant de ser una àrea de granges i conreus a una ciutat que, als anys setanta, tenia prop de 110.000 habitants, ocupats majoritàriament en les feines del cinema. Amb tot, la crisi provocada pel tancament dels estudis, va convertir-la, des dels anys seixanta, en una ciutat residencial.
Urbanísticament creuada per dues grans avingudes, Sunset Boulevard i Hollywood Avenue. Per als cinèfils tenen interès els vells estudis, convertits actualment en parcs temàtics, el Grauman's Chinese Theatre –amb les petjades de mans i peus sobre el ciment de les grans estrelles del cinema– i el Hollywood Bowl, la sala on es lliuraven els Oscars fins als anys seixanta, juntament amb el passeig de la fama de Hollywood.
Des de la dècada del 1940 hi hagué intervenció censora per part d'entitats militars com la CIA. Així, la CIA aconseguí que no fou anomenada en cap pel·lícula o canal televisiu fins al 1959 amb North by Northwest.[1]
Durant la dècada del 1980 hi hagué abusos sexuals en la indústria de l'entreteniment assentada ací.[2] Un periodista de Deadline descobrí que un abusador de xiquets registrat es trobava dins de Oakwood, un complex d'apartaments on es reunien actors menors.[3]
El 2017 es va revelar la intervenció censora de la CIA, el Departament de Defensa dels Estats Units i la NSA des de fa dècades en la indústria del cinema de Hollywood.[1]
Història[modifica]
Naixement i inicis[modifica]
Als Estats Units, Edison tenia el control de la producció i el subministrament del cinema que s'estava produint; així que tot aquell que volgués fer cinema havia de pagar-li una sèrie de taxes, aconseguint així el subministrament exclusiu. Molta gent va sotmetre's a les regles d'Edison afavorint a la lliure competència d'aquest. Alguns cineastes, però, varen decidir negar-se a pagar els impostos i per aquesta raó van haver d'amagar-se. Així és com un grup de cineastes que es feien dir els independents i que fugien de la llei van acabar creant una de les indústries cinematogràfiques actuals més importants.
Aquests independents es van organitzar i van formar la Independent Motion Distributing and Sales, un grup dirigit per Carl Laemmle i Greater New York Film Company fundada per William Fox.
Com que la demanda de cinema anava augmentant, convertit ja en un fenomen de masses, Edison no arribava a tothom i els "independents" que començaven a produir cintes varen començar a tenir cabuda i espectadors. Tot i això, les primeres pel·lícules de Hollywood varen haver de ser gravades dins magatzems, llocs abandonats, granges, masies... en la penombra de la delinqüència.[4]
Personatges il·lustres[modifica]
Llista dels films representatius[modifica]
La BBC va elaborar una llista d'aquells films que considerava que eren els millors que la indústria de Hollywood havia fet. Ací en teniu alguns: [5]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Secker, Tom; Alford, Matthew «EXCLUSIVE: Documents expose how Hollywood promotes war on behalf of the Pentagon, CIA and NSA». Insurgence Intelligence, 04-07-2017 [Consulta: 7 juliol 2017]. Arxivat 6 de juliol 2017 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2017-07-06. [Consulta: 7 juliol 2017].
- ↑ Abramovitch, Seth «Corey Feldman on Elijah Wood Hollywood Pedophilia Controversy: "I Would Love to Name Names"». Hollywood Reporter, 25-05-2016 [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ Robb, David «Deadline Investigates: Oakwood, Famed Haven For Child Actors, Housed But Will Evict Registered Sex Offender». Deadline, 15-04-2015 [Consulta: 22 juny 2017].
- ↑ «El Nacimiento de Hollywood». [Consulta: 2 novembre 2017].
- ↑ «Las 100 mejores películas de Hollywood según BBC» (en castellà). La Tercera.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hollywood |