Filtre fotogràfic

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Quatre filtres fotogràfics.
Filtres de color de 55mm.

Es tracta d'un filtre òptic que s'acobla en la part frontal de l'objectiu d'una càmera fotogràfica, amb la finalitat d'aconseguir un determinat efecte en la fotografia.

El filtre pot ser un vidre quadrat que s'acobla a l'objectiu mitjançant un accessori, però és més comú en la forma de vidre rodó amb una muntura en forma d'anell de metall o plàstic amb rosca. Els objectius solen incorporar una rosca per adaptar aquests filtres. Òbviament, el diàmetre de la rosca ha de ser el mateix en el filtre i en l'objectiu; això s'indica amb el símbol Ø en la part frontal de l'objectiu i en la vora del filtre (Ø58 mm per exemple).

Els materials més habituals són el vidre (major qualitat, major preu) i la gelatina (menor preu i gran varietat de tipus).

Filtres protectors[modifica]

Un Filtre UV

Són vidres sense cap efecte essencial en la fotografia i s'utilitzen sobre tot per protegir la lent de l'objectiu de la brutícia i les esgarrapades. Els més habituals són el Filtre Skylight (o 1A) i el UV, els quals bloquegen part de la llum ultraviolada, redueixen una possible dominant del color blau a les fotografies i tenen un baix cost.

Filtres de colors per a emulsions en blanc i negre[modifica]

Els filtres per a blanc i negre s'utilitzen per donar o corregir la intensitat lumínica d'algunes zones de l'espectre (a cert color) a la fotografia i s'utilitzen sobretot en fotografia en blanc i negre, ja que ajuden a separar millor les diferents tonalitats en diferents tons de grisos.

N'hi ha de dos tipus:

  1. Els de rosca: són els més simples, doncs només s'enrosquen en la lent. Són els més costosos perquè tenen incorporat l'anell metàl·lic.
  2. Els de portafiltres: encara que la inversió inicial és més costosa, més tard només és necessari canviar el filtre, i no tota l'armadura.

Els filtres utilitzats per a la fotografia en blanc i negre són específics per la seva gran saturació, encara que també poden usar-se els de color:

  • Skylight o ultraviolat: serveix com a protector i els canvis a la fotografia són mínims, evitant la pèrdua de contrast en les fotografies de muntanya.
  • Polaritzadors: serveixen per treure o reduir lluentors i reflexos en certs objectes.
  • Densitat Neutra: redueix la quantitat de llum.
  • De Contrast: els hi ha de tots els colors; la seva funció en la fotografia B&N és la d'aclarir el seu propi color i enfosquir el seu complementari. Els més utilitzats són els groguencs, ataronjats i vermells, que eviten que el cel quedi massa clar, permetent diferenciar-se dels núvols.
  • Efectes Especials: quantitat il·limitada d'efectes.

Filtres d'efectes[modifica]

Filtres de control de la llum[modifica]

Polaritzador.
  • Polaritzador: eliminen reflexos indesitjats en aigua, cristalls i altres superfícies (excepte en els metalls, com els objectes cromats) i produeix colors més saturats en seleccionar els rajos de llum que entren en la lent de la càmera fotogràfica. L'efecte pot canviar-se rotant una de les dues parts que es compon el filtre i variant la seva orientació. Es percep millor en teleobjectius o objectius normals que en gran angulars. Els hi ha lineals o circulars:
  • Lineal: els polaritzadors lineals permeten regular l'eliminació de reflexos, i són menys costosos, en general, que els circulars.
  • Circular: els polaritzadors circulars es van dissenyar específicament per a l'ús de càmeres amb objectius d'enfocament automàtic o d'autoenfocament.  
  • Filtre ND (de densitat neutral): filtres grisos per reduir la llum que incideix en l'objectiu. Aquest filtre està compost per partícules de zinc i un reticle de polaritzat.
  • Filtres correctors de color: utilitzats per corregir la temperatura de color de la llum dominant en la fotografia. Existeixen els ataronjats que baixen la temperatura de color, i els blaus, que pugen aquest valor.

Altres filtres[modifica]

  • Filtre IR (de rajos infrarrojos): no bloquegen els rajos infrarrojos sinó al contrari, bloquegen la llum visible permetent el pas de la infraroja; la pel·lícula és una combinació de cel·lulosa i diòxid de titani.
  • Lents d'aproximació: encara que en realitat no són filtres, en molts manuals se'ls inclou en aquest apartat. Permeten reduir la distància mínima d'enfocament, utilitzant-se per la macrofotografia.

Vegeu també[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Filtre fotogràfic Modifica l'enllaç a Wikidata