Emperador Groc

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeEmperador Groc
Yellow Emperor.jpg
Tipus humà
ésser humà que podria ser fictici
Dades personals
Sexe home
Ocupació sobirà
Nacionalitat Xina
Mort 2597 aC
Família
Cònjuge Q16076907, Leizu i Q8262857
Mare Fu Bao
Pare Shaodian
Fills Shaohao i Chang Yi
Germans Yan Emperor
Modifica dades a Wikidata
Escultura de l'emperador Groc a la Ciutat Prohibida de Pequín

Huangdi, Huang Di o l'emperador Groc (xinès: 黃帝/黄帝, pinyin: Huángdì), és un dels cinc emperadors llegendaris que va regnar, segons la tradició, des del 2698 fins al 2598 aC. Se'l representa com a un conquistador, jutge, immortal, déu de la muntanya Kunlun i del centre de la Terra. Es tracta d'una figura molt important tant per a la mitologia com per a la historiografia xinesa tradicional.

Llegendes[modifica | modifica el codi]

Sembla que, originalment, va ser una figura mítica o un déu que fou posteriorment reinterpretat durant la dinastia Zhou. Originalment, hauria estat un déu de la guerra que en les tradicions primerenques exercia un paper poc important, però que més endavant es convertiria en un dels "immortals" del taoisme.

S'explica que la seva mare va quedar embarassada per un llamp caigut del cel nocturn i que, després de vint anys d'embaràs, va néixer Huangdi, que parlava des del naixement.

Existeixen històries sobre la seva lluita amb el seu germà Shennong, i amb un diluvi causat per un monstre. També s'explica que posseeix un tambor fet amb pell de kui (un ésser mitològic que pot produir pluja, vent o sequera). La llegenda de la seva retirada cap a l'oest en la guerra contra l'emperador de l'Est Chi You, en la Batalla de Zhuolu, es considera com l'establiment de l'ètnia Han.

Importància cultural[modifica | modifica el codi]

A l'emperador Groc, se li atribueix la invenció dels principis de la medicina xinesa: el Neijing[1] (内經, Nèijīng) o Cànon mèdic de l'emperador Groc que, segons la llegenda, fou fet en col·laboració amb el seu metge Qi Bo (岐伯). Tanmateix, historiadors moderns consideren que va ser compilat a partir de fonts antigues per un estudiós entre les dinasties Zhou i Han, més de 2.000 anys després. Així mateix, el seu historiador Cang Jie hauria estat el creador dels caràcters xinesos.

Segons una altra llegenda, la seva dona Luo Zu (螺祖) ensenyà als xinesos com teixir la seda dels cucs.

Els xinesos de l'ètnia Han consideren que Huangdi és el seu avantpassat, juntament amb Shennong, també anomenat Yandi, 'l'emperador Yan', i es refereixen a si mateixos amb la fórmula "els descendents de Yan i Huang" (炎黄子孙, Yán Huáng zisun).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. York, William H. Health and Wellness in Antiquity Through the Middle Ages (en anglès). ABC-CLIO, 2012, p. 29. ISBN 0313378657.