Tres augustos i cinc emperadors

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Nuwa amb el compàs i el seu marit Fuxi amb l'escaire, a les excavacions arqueològiques de Xinjiang

Els tres augustos i els cinc emperadors (xinès: 三皇五帝, pinyin: sān huáng wǔ dì) són els governants mitològics de Xina anteriors a la primera dinastia Xia. La tradició xinesa atribueix a aquests personatges mitològics la fundació de la civilització xinesa i la invenció de les institucions socials, culturals i econòmiques, com per exemple la família, l'agricultura, l'escriptura, etc. Tot i el caràcter llegendari de les històries que s'expliquen sobre aquests personatges, que haurien viscut centenars d'anys i serien els responsables de fets quasi miraculosos, és possible que a l'origen d'aquestes llegendes es trobin personatges reals, caps tribals del III mil·lenni aC que haurien aconseguit victòries militars prèvies a la unificació de Xina de la possiblement llegendària dinastia Xia.

Les fonts històriques xineses coincideixen en el nombre de tres augustos i cinc emperadors, però les identitats d'aquests varien segons les fonts, existint diverses versions tant pels augustos com pels emperadors.

Tres augustos[modifica | modifica el codi]

Existeixen diverses versions de les identitats d'aquests tres augustos (三皇 sān huáng)

  • August Celestial (天皇 Tiānhuáng), August Terrenal (地皇 Dìhuáng)i August Qin (泰皇 Qínhuáng), segons les Memòries històriques de Sima Qian.
  • August Celestial, August Terrenal i August humà (人皇 Rénhuáng), segons l'obra de la dinastia Song Tàipíng Yùlǎn (太平御覽), que cita una obra de la dinastia Han Occidental, el Chūnqiū Wěi (春秋緯). Aquesta llista es diferència de l'anterior només en l'ús d'un nom lleugerament diferent per al tercer august.
  • Suiren, Fuxi i Shennong, segons el Shàngshū dàzhuàn (尚書大傳) i el Báihǔ Tōngyì (白虎通義).
  • Fuxi, Nuwa i Shennong, segons el Yùndòu Shū (運斗樞) i el Yuànmìng Bāo (元命苞).
  • Fuxi, Shennong i l'Emperador groc, segons el Dìwáng Shìjì (帝王世紀).
  • Fuxi, Shennong i Gonggong (共工), segons el Tōngjiàn Wàijì (通鑒外紀).

Una altra versió, citada en la Wikipedia Xinesa sense aportar fonts menciona el déu del foc Zhùróng (祝融) en lloc de Gonggong.

Cinc emperadors[modifica | modifica el codi]

Les identitats més habituals dels cinc emperadors (五帝 wǔ dì) són les que es mencionen en diversos escrits de l'antiguitat, com les Memòries històriques de Sima Qian, el Shìběn (世本) o el Dàdàijì (大戴記). D'acord amb aquestes obres els cinc emperadors són els següents:

Altres versions de les identitats d'aquests cinc emperadors inclouen la del Llibre dels Ritus (禮記 Lǐjì): Taihao (太皞) (identificat con Fuxi), Yandì (炎帝) (identificat con Shennong), l'Emperador groc, Shaohao (少皞) i Zhuanxu. Per la seva part el Prefaci al Clàssic dels documents (尚書序 Shàngshū Xù) i el Dìwáng Shìjì (帝王世紀) recullen una altra versió: Shǎohào (escrit aquí 昊), Zhuanxu, Gāoxīn (高辛) (identificat amb Diku), Tangyao i Yushun. A vegades s'identifica als cinc emperadors amb els cinc punts cardinals (en la tradició xinesa el "centre" es considera un punt cardinal més), com per exemple en la versió recollida en les Elegies de Chu (楚辭 chǔcí): Taihao (Est), Yandi (Sud), Shaohao (Oest), Zhuanxu (Nord) i l'Emperador groc (Centre).

Mite de creació[modifica | modifica el codi]

El primer mite de creador de l'univers normalment inclou Pangu en la mitologia. Després de la seva mort el seu ull esquerre es va convertir en el Sol, mentre que l'ull dret es va convertir en la Lluna. Diferents parts del seu cos, bàsicament es van convertir en el món.[1] També hi ha la llegenda dels Quatre shi (四氏) que van participar en la creació del món. Els quatre membres són Youchao-shi (有巢氏), Suiren-shi (燧人氏), Fu Xi-shi (伏羲氏), i Shennong-shi (神農氏).[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 王恆偉. (2005) (2006) 中國歷史講堂 #1 遠古至春秋. 中華書局. ISBN 962-8885-24-3. p 4–7.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

  • [1] (castellà)
  • [2] (castellà)