Mitologia xinesa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La mitologia xinesa és el conjunt de relats fantàstics relativament cohesionats de la cultura de l'antiga Xina. Moltes d'aquestes llegendes se situen durant el període dels tres augustos i cinc emperadors. Malgrat la influència de la civilització japonesa antiga, gran part de la mitologia xinesa és única.

La mitologia xinesa es coneix gràcies a textos que daten essencialment de la dinastia Han. En no tenir més de 2.000 anys d'antiguitat, aquests escrits es classifiquen com a "recents". A més, van ser redactats per doctes que de vegades van reinterpretar la mitologia d'acord amb les seves concepcions filosòfiques. D'aquesta manera van transformar els déus més importants en sobirans virtuosos, que regnaven en els temps antics. També van associar els déus amb les cinc direccions (els quatre punts cardinals i el centre) segons una cosmologia elaborada durant l'Antiguitat primerenca.

Es pot tenir una idea del que era la mitologia xinesa "original" comparant-la amb els relats d'altres pobles de l'Extrem Orient. Si s'estén aquesta comparació a tota Euràsia, es pot apreciar que una gran part d'aquesta mitologia és d'origen indoeuropea per la migració de Xina per un poble indoeuropeu, els tocaris, fa més de 3.000 anys.[1]

Mites i llegendes[modifica | modifica el codi]

La Creació[modifica | modifica el codi]

Una característica única de la cultura xinesa és la relativament tardana aparició a la literatura dels mites sobre la Creació, que ho fan després de la fundació del confucionisme, el daoisme i les religions populars. Les històries tenen diverses versions, de vegades contradictòries entres si. Per exemple, la creació dels primers éssers és atribuïda a Shangdi, Tian (el cel), Nüwa, Pangu o l´Emperador de Jade.

A tot l'Extrem Orient i Oceania, existia un dualisme cosmològic, oposant-se dos principis, per una part la llum, el sol i el foc, per l'altre l'obscuritat, la lluna i l´aigua. Generalment, un ocell representava al primer principi. A Xina, es tractava d'un corb. L'ocell solar és un dels temes privilegiats de la dinastia Shang, la primera dinastia xinesa, l'existència de la qual es certifica per mitjà de l'arqueologia.

Una serp, como un animal aquàtic, representava al segon principi. La mare de Shun, un dels sobirans mítics de Xina, pertanyia al clan de la serp, i el seu pare al de l'ocell. Per tant, Shun era el resultant de la unió dels dos principis. Aquest mite, il·lustra també el totemisme de l´antiga societat xinesa, segons el qual cada clan tenia un animal avantpassat, així com l'exogàmia, que exigia als esposos que fossin provinents de clans diferents.

Xie era l'avantpassat de Shang i la seva mare s'anomenava Jiandi. Un dia, va anar a banyar-se amb els seus servents al riu del turó fosc. Un ocell negre (probablement una oreneta o un corb) va passar per allà, portant un ou multicolor al seu bec. El va deixar caure, i Jiandi el va agafar i se'l va posar a la boca, empassant-se'l sense adonar-se'n. Després d'això, va concebre a Xie. En aquest relat, es tracta d'una forma particular la unió dels dos principis còsmics, doncs fa intervenir per una part l'aigua i l'obscuritat, i per l'altre un ocell.

Shangdi (上帝), apareix a la literatura cap 700 aEC o abans (la data depèn de la datació del Shujing, el "Clàssic de la Història"). Shangdi sembla tenir els atributs d'una persona, però no se l'identifica com a creador fins a la dinastia Han.

L´aparició de Tian (天), el Cel, a la literatura presenta el mateix problema que Shangdi, depenent també de la data del Shujing. Les qualitats del Cel i de Shangdi semblen unir-se a la literatura posterior fins a ser adorats com una sola entitat (皇天上帝), per exemple al Temple del Cel de Pequín. La identificació dels límits entre l´un i l'altre, encara no ha estat resolta.

Nüwa apareix entorn de l´any 350 aEC. El seu company és Fuxi i de vegades se'ls adora com a ancestres últims de la humanitat.

El Sol[modifica | modifica el codi]

El sol residia sobre un arbre, anomenat Fusang o Kongsang. Pel matí, s'aixecava d'aquest arbre per possar-se i dormir sobre un altre arbre, situat a l'oest. A l´antiguitat hi havia deu sols. Un dia, aquests es van aixecar al mateix temps, infligint als homes una calor insuportable. Yi va enderrocar a nou d'ells amb les seves fletxes, pel que només en va romandre un. Segons la majoria dels textos, el mateix Yao va demanar a l'arquer Yi que tallés els sols en comptes de enderrocar-lo, però aquest és el resultat de la barreja de les mitologies xineses i indoeuropees, ja que Yi és un heroi indoeuropeu. Aquest mite dels sols múltiples existeix en altres pobles de l'Extrem Orient, a Sibèria, i inclòs en alguns relats amerindis. cv

La Gran Inundació[modifica | modifica el codi]

La mitologia xinesa comparteix amb les tradicions sumèries, gregues, maies, judaiques i d'altes orígens el mite del Diluvi Universal o gran inundació. En aquest cas, Yu, el Gran, amb ajuda de Nüwa, va construir els canals que van aconseguir controlar la inundació, i que van permetre a la gent cultivar les seves collites.

Deitats importants[modifica | modifica el codi]

Guan Yin

Criatures mítiques[modifica | modifica el codi]

Aus[modifica | modifica el codi]

  • Fenghuang. El fènix xinès.
  • Ji Guang (吉光).
  • Jian (鶼). Té un sol ull i una sola ala. Són dos i depenen l'una de l´altre, per lo tant són inseparables, representants al marit i a la dona (鶼鶼).
  • Jingwei (精衛). Tracta d´omplir l'oceà amb branques i còdols.
  • Shang-Yang. Un au de pluja.
  • au de nou caps. Utilitzada per espantar els nens.
  • Su Shuang (鷫鵊). Descrita com ocell d'aigua, com la grulla.
  • Peng (鵬). De mida gegantina i amb un terrible poder de vol. També coneguda com el Roc xinès.
  • Qing Niao (青鳥). El missatger de Xi Wangmu.
  • Zhu. Un mal presagi.

Dracs[modifica | modifica el codi]

  • Yinglong. Un poderós servent de Huang Di.
  • Rei Drac (龙王, lóngwáng).
  • Fucanglong. El drac del tresor.
  • Shenlong. El drac de la pluja.
  • Dilong. El drac de la terra.
  • Tianlong. El drac celestial.
  • Li (Drac sense banyes). Un drac menor dels mars, que com el seu nom indica, no té banyes.
  • Jiao. Un altre drac sense banyes, que viu als pantans. És el menor dels dracs.

Altres criatures[modifica | modifica el codi]

  • Ba She (巴蛇). Una serp que pot menjar elefants.
  • Qilin (Kirin en japonès). Animal quimèric amb diverses variacions. Originalment era una girafa.
  • Long Ma. El drac-cavall, similar al Qilin.
  • Kui (夔). Un monstre de una sola cama.
  • Kun (鯤). Un gegantí i monstruós peix.
  • Iuduan. Pot detectar la veritat.
  • Yaoguai. Dimonis.
  • Esperit de la guineu.
  • Nian, la bèstia.
  • Caps de bou i cares de cavall (牛頭馬面). Jove missatger als inferns.
  • Pixiu (貔貅).
  • Rui Shi (瑞獅).
  • Tao Tie (饕餮). Una mena de gàrgola, freqüentment trobada a antics recipients de bronze, representant l'avarícia. Es diu que és el cinquè fill del drac, i té un apetit tan gran que fins i tot es menja el seu cap.
  • Xiao (魈). Esperit-dimoni de la muntanya.
  • Chao, el porc.

Llocs mítics[modifica | modifica el codi]

  • Xuan Pu (玄圃). Terra encantada a la Muntanya Kunlun (崑崙).
  • Yao Chi (瑤池). Residència dels immortals on viu Xi Wang Mu.
  • Fu Sang (扶桑). Una illa mítica, freqüentment identificada amb Japó.
  • Que Qiao (鵲橋). El pont format per aus a través de la Via Làctia.
  • Peng lai (蓬萊). El paradís, una fabulosa illa encantada en el Mar de Xina.
  • Long Men (龍門). La porta del drac on les carpes es poden transformen en dracs.
  • Di Yu (地獄). L´infern xinès.

Fonts literàries de la mitologia xinesa[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Gamkrelidze, Thomas V.; Ivanov, Vjaceslav V. Indo-European and the Indo-Europeans: A Reconstruction and Historical Analysis of a Proto-Language and Proto-Culture (en anglès). Walter de Gruyter, 1995, p. 828. ISBN 3110815036. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mitologia xinesa