Chao

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Bitllet de la dinastia Yuan i el seu motlle d'estampació (1287).

El txao (en xinès chāo) va ser el paper moneda oficial de la dinastia Yuan xinesa. A diferència dels bitllets anteriors, com els jiaozi, va ser el primer paper moneda que s'utilitzarà com a mitjà predominant que circula en la història de la Xina. El 1294, amb la finalitat de controlar la tresoreria, l'Il-kan de Pèrsia Gaykhatu va tractar d'introduir el paper moneda al seu imperi i per això va imitar el txao xinès. Aquest paper moneda, però, es va topar amb una forta oposició popular; en no ser acceptat, les fàbriques es van aturar, el comerç va tancar i les viles es van despoblar, i per evitar la ruïna es va haver de suprimir i retornar a les tradicionals monedes. Els bitllets, de forma oblonga, portaven signes xinesos i la xahada, sota la qual la inscripció Irindjin turči (transcripció de Rin-c'en rdorje que vol dir "perla valuosa" nom que donaven al kan Gaykhatu els monjos tibetans) i el valor (mig, un, dos, i fins a deu dinars).[1][2][3]

Referències[modifica]

  1. The Inner Mongolian Numismatic Research Institute. A Compilation of Pictures of Chinese Ancient Paper Money. Bilingual. Beijing: The China Finance Publishing House, 1992. ISBN 7-5049-0861-4. 
  2. «Paper Money in Premodern China.». A: 2000 ff. © Ulrich Theobald - ChinaKnowledge.de - An Encyclopaedia on Chinese History, Literature and Art (en anglès), 10 maig 2016 [Consulta: 6 febrer 2018]. 
  3. «The Invention of Paper Money - History of Chinese Currency» (en anglès). Kallie Szczepanski (for ThoughtCo.), 08-03-2017. [Consulta: 6 febrer 2018].