Nervi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Nervi (desambiguació)».
Nervi
Nerves of the left upper extremity.gif
Nervis, representats de color groc, a l'extremitat superior del cos.
Detalls
Llatí nervus
Identificadors
TA A14.2.00.013
FMA 65239 65132, 65239
Terminologia anatòmica

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Aquests són els feixos de les neurones units per teixit connectiu.

La glia perifèrica, composta fonamentalment per cèl·lules de Schwann[1][2] (amb una funció mielinitzant semblant a la dels oligodendròcits del sistema nerviós central) i cèl·lules satèl·lits o capsulars; és essencial per a la correcta protecció, nutrició i reparació dels axons dels nervis, sobre tot davant d’un procés de degeneració walleriana secundari al tall del nervi.[3]

Les xarxes de nervis formen plexes nerviosos.[4][5] El cos principal d'un nervi és el seu tronc nerviós. Els nervis es van ramificant a mesura que s'allunyen del cervell i arriben als teixits i òrgans en forma de fibres aïllades, els extrems de les quals són les terminacions nervioses.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten les sensacions i els impulsos motors.[6][7]

Etimologia[modifica | modifica el codi]

L'etimologia de la paraula nervi prové de la llatina medieval nervus, metàtesi de la prellatina neuros (tendó, corda), encara que es creu que l'arrel deriva de la proto-indo-europea (s)neu- (tendó). Aquesta relació semàntica vendria donada per la similitud morfològica entre aquestes estructures.[8]

Desenvolupament embrionari[modifica | modifica el codi]

Formació dels nervis perifèrics a partir de la cresta neural

La histogènesi dels nervis, des del punt de vista de la biologia del desenvolupament, comença a una etapa molt primerenca de la diferenciació cel·lular. En els vertebrats, el primer vestigi del sistema nerviós és l’aparició d’una franja fina de cèl·lules al llarg del centre de l’esquena: la placa neural. Aquest fenomen està regulat per les proteïnes adaptadores Numb i NumbL.[9] La part interior de la placa neural (la que ressegueix la línia mitjana) es convertirà en el sistema nerviós central (SNC), la part externa formarà el sistema nerviós perifèric (SNP).

A mesura que progressa el desenvolupament, apareix un plegament seguint la línia mitjana, anomenat solc neural, cap als 20-22 dies després de la fusió zigòtica i una vegada finalitzada la gastrulació. El plegament guanya amplitud, els seus marges convergeixen, i acaba tancant-se per la seva zona superior. En aquest moment, cap a les 4 setmanes, el futur SNC consisteix en una estructura cilíndrica i allargada: el tub neural; mentre que el futur SNP consta de dues franges de teixit ectodèrmic, la cresta neural, que discorren longitudinalment per sobre i lleugerament a cada banda del tub neural, just per sota de l'epidermis. La seqüència dels diferents canvis de placa neural a tub neural, i d’aquest a cresta neural es coneix com a neurulació, i està controlada per molts reguladors moleculars.[10]

Les cèl·lules de la cresta neural són un grup cel·lular transitori, migratori i multipotent –propi dels vertebrats-, que dóna lloc (gràcies a processos controlats per determinades proteïnes bàsiques hèlix-bucle-hèlix)[11] a diferents línies cel·lulars: melanòcits, de cartílag i os de la regió craniofacial, musculars llises, neurones entèriques i perifèriques i glia. És durant la marxa cap a la perifèria quan les cèl·lules de la cresta neural es diferencien en els esmentats tipus de cèl·lules funcionalment més especialitzades.[12] Els mecanismes concrets de diferenciació estan determinats pels gens Hox.[13] L'estudi experimental de les lesions dels nervis perifèrics i de les seves relacions formatives embrionàries amb els melanòcits, és fonamental per la comprensió de la carcinogènesi de tumors com els de la neurofibromatosi.[14]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric. Els nervis aferents transporten senyals sensorials al cervell, per exemple de la pell o altres òrgans, mentre que els nervis eferents condueixen senyals estimulants des del cervell cap als músculs i glàndules.

Aquests senyals, sovint anomenats «impulsos nerviosos», són també conegudes com a «potencials d'acció»: ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen habitualment al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen ràpidament per l'axó cap al seu extrem, on per mitjà de la sinapsi, l'estímul és transmès a una altra neurona o un òrgan efector, com ara una fibra muscular o una glàndula.

La sinapsi és la comunicació i la relació un funcional que s'estableix entre les terminacions de les cèl·lules nervioses. És el punt en el qual l'impuls nerviós és transmès entre dues neurones o una neurona i una cèl·lula efectora.[15] Així doncs, s'envia l'impuls elèctric, les vesícules en les quals es localitzen els neurotransmissors els alliberen i tot seguit, s'activen les dendrites de l'altra neurona per rebre la informació i, posteriorment, passar-la a l'altra fibra nerviosa.[16] Aquesta sinapsi pot ser elèctrica o química.[17]

Estructura[modifica | modifica el codi]

Els nervis perifèrics consisteixen en diversos feixos de fibres nervioses. Les parts dels nervis són les següents:

Secció transversal d'un nervi

A mesura que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan més fines.[25] En les branques més petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri. Entre les capes de cobertura es poden trobar macròfags, mastòcits i fibroblasts.[26]

Tipus de nervis[modifica | modifica el codi]

Els nervis del sistema nerviòs perifèric es poden classificar segons diferents criteris:[27]

Segons la funció[modifica | modifica el codi]

  • Nervis sensitius: la seva funció és transportar les excitacions de l'exterior fins als centres nerviosos. Condueixen l'impuls nerviós cap al sistema nerviós central (SNC).
  • Nervis sensorials: els trobem dins dels nervis sensitius, s'encarreguen de transportar els estímuls dels òrgans dels sentits.
  • Nervis motors: transmeten els estímuls de moviment o secreció en músculs i glàndules respectivament.
  • Nervis mixtos: poden funcionar tant com a sensitius o com a motors. L'impúls nerviós es condueix en els dos sentits.

Segons la seva distribució general[modifica | modifica el codi]

Segons la direcció del seu estímul[modifica | modifica el codi]

  • Nervi aferent: el que porta els senyals sensorials, per exemple, de la pell cap al cervell, cap al sistema nerviós central; és a dir, la seva transmissió és centrípeta. Per exemplificar, quan es produeix una cremada les fibres tèrmiques envien l'estímul al cervell.[28][29]
  • Nervi eferent: el que porta els senyals del sistema nerviós central cap als músculs o les glàndules. Són nervis que transmeten l'estímul de la part central a la perifèrica de forma centrífuga.[30] Quan una persona aixeca la mà el sistema nerviós central envia un estímul a l'extremitat per dur a terme l'acció d'aixecar la mà.
  • Nervi mixt: el que porta els senyals en ambdós sentits. Un exemple és el nervi glossofaringi.

Segons el lloc de procedència[modifica | modifica el codi]

En blau, principals nervis perifèrics
Número de parell cranial Nervi Tipus Funció
I parell cranial Nervi olfactori Sensitiu Olfacció
II parell cranial Nervi òptic Sensitiu Visió
III parell cranial Nervi motor ocular comú Mixte (principalment motor) Moviment parpella i globus ocular
IV parell cranial Nervi patètic Mixte (principalment motor) Moviment globus ocular
V parell cranial Nervi trigemin Mixte Masticació i sensibilitat de la cara
VI parell cranial Nervi motor ocular extern Mixte (principalment motor) Moviment globus ocular
VII parell cranial Nervi facial Mixte Mímica facial, secreció glàndules lacrimals i salivals
VIII parell cranial Nervi auditiu o estatoacústic Mixte (principalment sensitiu) Audició i equilibri
IX parell cranial Nervi glossofaringi Mixte Secreció glàndula parotïda (saliva) i elevació faringe durant la deglució
X parell cranial Nervi vague o cardiopneumogastroentèric Mixte Musculatura gola i coll, sensibilitat epiglotis i faringe, tos, deglució i orella mitjana
XI parell cranial Nervi accessori espinal Mixte Innervació múscul trapezi i esternocleidomastoïdal
XII parell cranial Nervi hipoglòs Mixte(principalment motor) Innervació musculatura lingual
  • Nervis raquidis o espinals: També formen part del sistema nerviós perifèric i el comuniquen amb el sistema nerviós central a través de les arrels anteriors i posteriors i dels ganglis prevertebrals . En total són 31 nervis: 8 cervicals, 12 toràcics, 5 lumbars i 5 de sacres i 1 parell de nervis coccigeals.[32][33] Tots els nervis espinals o raquidis tenen una arrel ventral i una dorsal. La dorsal, composta pel gàngli raquidi o espinal, és sensitiva. La ventral transmet informació cap als òrgans i dermis. Té funció motora. Tots els nervis raquidis són de tipus mixt, és a dir, tenen les dues funcions, motora i sensitiva. Els de la regió sacra es coneixen amb el nom de "cua de cavall".

Segons la seva velocitat de conducció, el diàmetre i l'estat de mielinització dels axons[modifica | modifica el codi]

Aquesta classificació s'aplica a les fibres sensorials i motores per igual.

  • Grup A: de diàmetre gran, alta velocitat de conducció i amb un gruixut recobriment mielínic axonal. Aquest grup pot dividir-se en quatre subgrups, depenent dels teixits que inerven i la informació que transporten (A-alpha, A-beta, A-delta, i A-gamma).
  • Grup B: de petit diàmetre, baixa velocitat de conducció i poca mielina. El seu paper primordial és transmetre la informació autonòmica.
  • Grup C: de petit diàmetre, molt baixa velocitat de conducció i amielíniques. Es consideren polimodals, responen a diverses combinacions d'estímuls i transporten sensacions de dolor crònic.[34]
Grup Velocitat (m/s) Diàmetre (μm) Beina mielina
A 20-15 m/s 1-22
B <14 m/s <3
C 3 m/s <1,2 No

Nervis cutanis[modifica | modifica el codi]

Com que la pell és un dels principals punts d'interacció entre el cos i el medi que l'envolta, el sistema nerviós perifèric cutani rep i respon constantment a diversos tipus d'estímuls, que poden ser físics (tèrmics, mecànics, elèctrics i de llum ultraviolada), químics o indirectes, com ara els que produeixen els al·lergògens, els haptens, els microorganismes, els traumatismes i les inflamacions.

Els nervis cutanis també poden respondre a estímuls associats a la circulació de la sang i les emocions. A més a més, el sistema nerviós central pot modular una gran varietat de funcions de la pell, ja sigui directament mitjançant els nervis autònoms eferents o mediadors derivats del SNC, o indirectament mitjançant les cèl·lules immunitàries o les glàndules adrenals. Aquestes funcions modulables inclouen la vasomotricitat, la termoregulació, la piloerecció, la funció de barrera, les secrecions de les glàndules i les cèl·lules, el creixement i diferenciació dels teixits, la cicatrització, la resposta immunitària i la inflamació.[35]

Tipus de terminacions sensitives dels nervis cutanis (exteroreceptors)[modifica | modifica el codi]

Els nervis de la dermis tenen la funció d'enviar senyals sensorials de la perifèria a la part central de l'organisme per activar mecanismes d'actuació enfront de diferents estímuls externs.

Neuropaties perifèriques[modifica | modifica el codi]

Article principal: Neuropatia perifèrica

Les lesions no tumorals dels nervis poden tenir orígens molt diferents: alteracions genètiques, infeccions, malalties autoimmunitàries, dèficits vitamínics , malalties metabòliques/endocrines, traumatismes i compressions o toxicitat deguda a fàrmacs, metalls i altres substàncies.

Tumors dels nervis perifèrics[modifica | modifica el codi]

Els tumors més destacables del SNP (parells cranials i nervis espinals), són:

  • Schwannoma: També anomenat neurilemoma o neurinoma. És un tumor benigne de creixement lent (grau I de l'OMS) originat a partir de les cèl·lules de Schwann de la beina nerviosa. Molt poques vegades es malignitza o recidiva després del tractament.[36] Gairebé el 90% d'ells són solitaris i esporàdics. Rarament (un 4%), i si són bilaterals, apareixen en el context d'una neurofibromatosi tipus 2. Acostumen a presentar-se entre els 30 i els 50 anys. El més freqüent és el schwannoma (o neurinoma) del nervi acústic. Els schwannomes espinals tenen predilecció per les arrels sensitives. Poden donar dolor radicular i signes de compressió radicular o medul·lar).[37] Té una variant plexiforme i una altra melanòtica.
  • Neurofibroma: Els neurofibromes són tumors originats a partir de les cèl·lules de Schwann, les cèl·lules perineurals (variant mixoide del tumor, molt poc habitual)[38] i els fibroblasts dels nervis perifèrics. Poden surgir a qualsevol edat, i ser solitaris o mùltiples. En aquest darrer cas, solen aparèixer en el context d'una neurofibromatosi tipus 1. El seu comportament biològic és -generalment- benigne (grau I de l'OMS), si bé poden malignitzar-se a vegades (cap a un MPNST). La malignització (2-4% de risc) és més freqüent en la variant plexiforme.[39] Els neurofibromes poden afectar ocasionalment les arrels nervioses espinals, però no els nervis cranials.
  • Perineuroma: També anomenat perineurioma. El perineuroma és un tumor derivat exclusivament de les cèl·lules perineurals que recobreixen els feixos fibril·lars del nervi. Es distingeixen dues grans variants: el perineuroma intraneural (graus OMS I i II) i el perineuroma de teixits tous (graus OMS I, II, o III). Les dues són infreqüents. Les formes esclerosant[40] i reticular encara ho són més. Els perineuromas intraneurals són benignes, es presenten habitualment en adolescents o adults joves i afecten per igual a ambdós sexes.[41] De forma excepcional, s'han descrit alguns casos malignes.[42] Els perineuromes de teixits tous s'observen en adults, i més sovint en dones. Són benignes, i els poquíssims casos malignes han estat difícils de diferenciar d'altres tipus de càncers.[43]
  • Tumor maligne de la beina nerviosa (o MPNST, Malignant Peripheral Nerve Sheath Tumor, en anglès): El MPNST és un tumor maligne (graus II, III o IV de l'OMS) que deriva del teixit connectiu que envolta als nervis, i per això es considera un tumor de parts toves. Donat el seu origen i comportament se'l classifica com un sarcoma).[44]
    Microfotografia d'un MPNST, amb el característic patró histològic "en espiga". Tinció hematoxilina&eosina
    Aquesta neoplàsia és la responsable d'un 5% dels sarcomes de parts toves. També anomenada schwannoma maligne, neurofibrosarcoma i neurosarcoma. Aproximadament, el 50% dels tumors estan associats a una neurofibromatosi tipus 1)[45] i a un neurofibroma plexiforme preexistent. Poden aparèixer també en llocs prèviament irradiats. Molt poques vegades han estat trobats juntament amb feocromocitomes.[46] Solen observar-se en adults d'entre 30 i 60 anys, però també es veuen en persones més joves, afectes de neurofibromatosi tipus 1. Tenen diferents particularitats, entre les quals destaquen la seva capacitat de recurrència locoregional i de metastatitzar a distància; a més d'una inusual diferenciació a components heteròlegs benignes o malignes, amb diferenciació divergent, com la glandular, rabdomiosarcomatosa, osteosarcomatosa, condrosarcomatosa i melànica. La diferenciació glandular és extremadament rara, menys de l'1% dels MPNSTs).[47] La seva localització de preferència és a les cuixes (sobretot al nervi ciàtic), braços, natges, plexe braquial i regions paraespinals. Són tumors agressius i de pronòstic dolent).[48]
  • Tumors metastàsics: Com altres estructures del cos, els nervis poden ser el lloc d'implantació de metastases, provinents de molts tipus de neoplàsies primàries).[49]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Lewis, GM; Kucenas, S. «Perineurial glia are essential for motor axon regrowth following nerve injury» (en anglès). J Neurosci, 2014 Sep 17;34 (38), pp. 12762-77. PMID: 25232113 [Consulta: 7 setembre 2015].
  2. Akert, K; Sandri, C; et al. «The fine structure of the perineural endothelium» (en anglès). Cell Tissue Res, 1976 Jan 27;165 (3), pp. 281-95. PMID: 1082372 [Consulta: 7 setembre 2015].
  3. Gaudet, AD; Popovich, PG; Ramer, MS. «Wallerian degeneration: gaining perspective on inflammatory events after peripheral nerve injury» (en anglès). J Neuroinflammation, 2011 Aug 30;8:110, pp.. PMID: 21878126 [Consulta: 7 setembre 2015].
  4. M. S. Guiliàrov. Нервы (en rus). Sovétskaia Entsiklopédia, 1986. 
  5. Entrada «Нервы» a la Bolxàia Meditsínskaia Entsiklopédia (rus)
  6. «nervi». DIEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 agost 2015].
  7. «Redes 160: Cómo se conectan las neuronas - neurociencia» (en castellà). Redes, 2013. [Consulta: 9 juliol 2015].
  8. Harper, D. «Dictionary entry: Nerve» (en anglès). Online Etymology Dictionary, 2015 [Consulta: 8 setembre 2015].
  9. Nieber, F; Hedderich, M; et al.. «NumbL is essential for Xenopus primary neurogenesis» (en anglès). BMC Dev Biol, 2013 Oct 14;13:36. PMID: 24125469 [Consulta: 14 setembre 2015].
  10. Newbern, JM. «Molecular control of the neural crest and peripheral nervous system development» (en anglès). Curr Top Dev Biol, 2015;111, pp. 201-31. PMID: 25662262 [Consulta: 14 setembre 2015].
  11. Imayoshi, I; Kageyama, R. «bHLH factors in self-renewal, multipotency, and fate choice of neural progenitor cells» (en anglès). Neuron, 2014 Apr 2;82 (1), pp. 9-23. PMID: 24698265 [Consulta: 14 setembre 2015].
  12. Sieber-Blum, M. «(article de subscripció) Commitment of neural crest cells to the sensory neuron lineage» (en anglès). Science, 1989 Mar 24;243(4898), pp. 1608-11. PMID: 2564699 [Consulta: 15 setembre 2015].
  13. Le Douarin, NM; Creuzet, S; et al.. «Neural crest cell plasticity and its limits» (en anglès). Development, 2004 Oct;131(19), pp. 4637-50. PMID: 15358668 [Consulta: 15 setembre 2015].
  14. Rizvi, TA; Huang, Y; et al.. «A novel cytokine pathway suppresses glial cell melanogenesis after injury to adult nerve» (en anglès). J Neurosci, 2002 Nov 15;22(22), pp. 9831-40. PMID: 12427839 [Consulta: 15 setembre 2015].
  15. «La sinapsis». Universidad autonoma de Madrid.
  16. Velasco Suárez, Manuel. «Tipos de Sinapsis». Universidad autonoma de Chiapas.
  17. «Tejido nervioso: Sinapsis» (en castellà). Histología UC. [Consulta: 9 juliol 2015].
  18. Junqueira, LC; Montes, GS; Krisztán, RM. «The collagen of the vertebrate peripheral nervous system» (en anglès). Cell Tissue Res, 1979 Nov;202 (3), pp. 453-60. PMID: 519713 [Consulta: 6 setembre 2015].
  19. Tassler, PL; Dellon, AL; Canoun, C. «Identification of elastic fibres in the peripheral nerve» (en anglès). J Hand Surg Br., 1994 Feb;19 (1), pp. 48-54. PMID: 8169479 [Consulta: 6 setembre 2015].
  20. Eroschenko, V. P. DiFiore's Atlas of Histology with Functional Correlations. Edició il·lustrada (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 162. ISBN 9780781770576. 
  21. «Perineuri» (en català). enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  22. «Endoneuri» (en català). diccionari.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  23. Villegas, R; Caputo, C; Villegas, L. «Diffusion barrieres in the squid nerve fiber. The axolemma and the Schwann layer» (en anglès). J Gen Physiol., 1962 Nov;46, pp. 245-55. PMID: 13997307 [Consulta: 7 setembre 2015].
  24. Fitzpatrick, MO; Maxwell, WL; Graham, DI. «The role of the axolemma in the initiation of traumatically induced axonal injury» (en anglès). J Neurol Neurosurg Psychiatry, 1998 Mar;64(3), pp. 285-7. PMID: 9527135 [Consulta: 8 setembre 2015].
  25. Zilic, L; Garner, PE; et al. «An anatomical study of porcine peripheral nerve and its potential use in nerve tissue engineering» (en anglès). J Hand Surg Br., 2015 Sep;227 (3), pp. 302-14. PMID: 26200940 [Consulta: 7 setembre 2015].
  26. Reina, MA; López A; et al.. «Morphology of peripheral nerves, their sheaths, and their vascularization» (en castellà). Rev Esp Anestesiol Reanim, 2000 Dec;47(10), pp. 464-75. PMID: 11171467 [Consulta: 17 setembre 2015].
  27. Gasser, HS. «The Control of Excitation in the Nervous System» (en anglès). Bull N Y Acad Med, vol. 1937 Jun;13(6), pàg. 324-48. PMID: 19312023 [Consulta: 5 setembre 2015].
  28. «Aferent» (en català). Gran Diccionari de la Llengua Catalana. [Consulta: 9 juliol 2015].
  29. «Nervi aferent» (en català). Diccionari enciclopèdic de medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  30. «Nervi eferent» (en català). Diccionari Enciclopèdic de Medicina. [Consulta: 9 juliol 2015].
  31. «Nervi» (en català). Enciclopèdia.cat. [Consulta: 9 juliol 2015].
  32. «Sistema Nerviós perifèric: nervis espinals» (en català). Infermeria Virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  33. «Fotografia nervis espinals» (en català). Infermeria virtual. [Consulta: 9 juliol 2015].
  34. Schmid, AB et al. «The relationship of nerve fibre pathology to sensory function in entrapment neuropathy» (en anglès). Brain, 2014 Dec;137(Pt 12), pàg. 3186-99 [Consulta: 6 setembre 2015].
  35. Démarchez, M. «Cutaneous nervous system» (en anglès). Biologie de la peau, 7 maig 2010. [Consulta: 24 agost 2015].
  36. Ramina, R; Coelho Neto, M; et al.. «Treatment of large and giant residual and recurrent vestibular schwannomas» (en anglès). Skull Base, 2007 Mar;17(2), pp. 109-17. PMID: 17768440 [Consulta: 14 setembre 2015].
  37. Rustagi, T; Badve, S; Parekh, AN. «Sciatica from a foraminal lumbar root schwannoma: case report and review of literature» (en anglès). Case Rep Orthop, 2012;2012:142143, pp.. PMID: 23259107 [Consulta: 17 setembre 2015].
  38. Ponce-Olivera, RM; Tirado-Sanchez, A; et al.. «Myxoid neurofibroma: an unusual presentation» (en anglès). Indian J Dermatol, 2008 Jan;53(1), pp. 35-6. PMID: 19967019 [Consulta: 17 setembre 2015].
  39. Gosein, M; Ameeral, A; et al.. «Plexiform neurofibroma of the wrist: imaging features and when to suspect malignancy» (en anglès). Case Rep Radiol, 2013;2013:493752, pp.. PMID: 23691413 [Consulta: 17 setembre 2015].
  40. Toussaint-Caire, S; Aguilar Donis, A; et al.. «Sclerosing acral skin perineurioma: clinicopathologic study of ten cases (eight classical and two with xanthomatous changes)» (en castellà). Gac Med Mex, 2015 May-Jun;151(3), pp. 299-305. PMID: 26089264 [Consulta: 17 setembre 2015].
  41. Boyanton, BL Jr; Jones, JK; et al.. «Intraneural perineurioma: a systematic review with illustrative cases» (en anglès). Arch Pathol Lab Med, 2007 Sep;131(9), pp. 1382-92. PMID: 17824794 [Consulta: 18 setembre 2015].
  42. Huang, Y; Li, H; et al.. «Intraneural malignant perineurioma: a case report and review of literature» (en anglès). Int J Clin Exp Pathol, 2014 Jun 15;7(7), pp. 4503-7. PMID: 25120842 [Consulta: 18 setembre 2015].
  43. Suster, D; Plaza, JA; Shen, R. «Low-grade malignant perineurioma (perineurial sarcoma) of soft tissue: a potential diagnostic pitfall on fine needle aspiration» (en anglès). Ann Diagn Pathol (article de subscripció), 2005 Aug;9(4), pp. 197-201. PMID: 16084452 [Consulta: 18 setembre 2015].
  44. Farid, M; Demicco, EG; et al.. «Malignant peripheral nerve sheath tumors» (en anglès). Oncologist, 2014 Feb;19(2), pp. 193-201. PMID: 24470531 [Consulta: 20 setembre 2015].
  45. Evans, DG; Baser, ME; et al.. «Malignant peripheral nerve sheath tumours in neurofibromatosis 1» (en anglès). J Med Genet, 2002 May;39(5), pp. 311-4. PMID: 12011145 [Consulta: 18 setembre 2015].
  46. Tamura, PY; Lawrence, LT. «Multiple tumors of the sympathetic system: a report of a case of malignant Schwannoma associated with functioning malignant pheochromocytoma» (en anglès). Cancer, 1956 Mar-Apr;9(2), pp. 293-9. PMID: 13304846 [Consulta: 18 setembre 2015].
  47. Guo, A; Liu, A; et al.. «Malignant peripheral nerve sheath tumors: differentiation patterns and immunohistochemical features - a mini-review and our new findings» (en anglès). J Cancer, 2012;3:303-9, pp. 303-9. PMID: 22773934 [Consulta: 19 setembre 2015].
  48. Ferner, RE; Gutmann, DH. «International consensus statement on malignant peripheral nerve sheath tumors in neurofibromatosis» (en anglès). Cancer Res, 2002 Mar 1;62(5), pp. 1573-7. PMID: 11894862 [Consulta: 21 setembre 2015].
  49. Deng, J; You, Q; et al.. «Prognostic value of perineural invasion in gastric cancer: a systematic review and meta-analysis» (en anglès). PLoS One, 2014 Feb 21;9(2):e88907, pp.. PMID: 24586437 [Consulta: 20 setembre 2015].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Moore, Keith L. The Developing Human. Clinically Oriented Embriology. Chapter 18: The Nervous System (en anglès). Ed. W.B. Saunders Company (Highlighting edition), 1973. ISBN 0721664709 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Pansky, Ben. Review of Medical Embryology (en anglès). Ed. MacMillan Publishing Company, 1982. ISBN 0023906200 [Consulta: 9 setembre 2015]. 
  • Ross, Michael H.; Pawlina, Wojciech. Histología (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 2007. ISBN 9789500604352 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Kierszenbaum, Abraham L.; Tres, Laura. Histology and Cell Biology: An Introduction to Pathology (en anglès). 3rd ed. Elsevier Saunders, 2011. ISBN 9780323078429 [Consulta: 5 setembre 2015]. 
  • Di Fiore, Mariano Severo Honorio. Atlas de histología normal (en castellà). Ed. Librería El Ateneo (7ª edición), 1986. ISBN 9500200368 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Junqueira, Luiz C.; Carneiro, José. Histología básica (en castellà). Ed. Elsevier Masson (6ª edición), 2005. ISBN 9788445814628 [Consulta: 6 setembre 2015]. 
  • Carpenter, Malcolm B. Fundamentos de neuroanatomía (en castellà). Ed. Librería El Ateneo (Spanish Edition), 1999. ISBN 9789500203258 [Consulta: 14 setembre 2015]. 
  • Rubin, Emanuel; Farber, John L. Patología. Cap. 28.2: El sistema nervioso periférico (en castellà). Ed. Médica Panamericana, 1990. ISBN 9687157402 [Consulta: 15 setembre 2015]. 
  • McGee, James O´D.; Isaacson, Peter G.; Wright, Nicholas A. Oxford Textbook of Pathology. Vol. 2b. Chapter 25.8: Tumours of the nervous system (en anglès). Oxford University Press, 1992. ISBN 9780192619761 [Consulta: 15 setembre 2015]. 
  • Louis, David N.; Ohgaki, Hiroko; et al.. WHO Classification of Tumours of the Central Nervous System (The International Agency for Research on Cancer. WHO Classification of Tumours. Vol. 1. 4th Edition) (en anglès). World Health Organization, 2007. ISBN 9283224302 [Consulta: 16 setembre 2015]. 

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi Modifica l'enllaç a Wikidata