Nervi

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats, vegeu «Nervi (desambiguació)».
Tall histològic d'un nervi perifèric

Un nervi és una estructura en forma de cordó constituïda principalment per axons i les cèl·lules glials associades, agrupats en fibres nervioses i reunits en fascicles per mitjà de teixit conjuntiu. Les xarxes de nervis formen plexes nerviosos.[1][2] El cos principal d'un nervi és el seu tronc nerviós. Els nervis es van ramificant a mesura que s'allunyen del cervell i arriben als teixits i òrgans en forma de fibres aïllades, els extrems de les quals són les terminacions nervioses.

Els nervis formen part del sistema nerviós perifèric i la seva funció és la de relacionar els centres nerviosos o els ganglis perifèrics amb les diferents parts del cos. A través d'ells es transmeten les sensacions i els impulsos motors.[3]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Els nervis són manats de prolongacions nervioses de substància blanca en forma de cordons que comuniquen els centres nerviosos amb tots els òrgans del cos. Formen part del sistema nerviós perifèric. Els nervis aferents transporten senyals sensorials al cervell, per exemple de la pell o altres òrgans, mentre que els nervis eferents condueixen senyals estimulants des del cervell cap als músculs i glàndules.

Aquests senyals, sovint anomenats «impulsos nerviosos», són també conegudes com a «potencials d'acció»: ones elèctriques que viatgen a grans velocitats, neixen habitualment al cos cel·lular d'una neurona i es propaguen ràpidament per l'axó cap al seu extrem, on per mitjà de la sinapsi, el estímul és transmès a una altra neurona o un òrgan efector, com ara una fibra muscular o una glàndula.

Estructura[modifica | modifica el codi]

Els nervis perifèrics consisteixen en diversos feixos de fibres nervioses. En un nervi es poden distingir diferents components:

  • Epineuri. És la capa més externa d'un nervi i està constituïda per cèl·lules de teixit conjuntiu i fibres col·làgenes. També poden trobar-s'hi algunes cèl·lules adiposes.[4]
  • Perineuri. Com una beina, envolta cadascun dels fascicles. És cadascuna de les capes concèntriques de teixit conjuntiu que embolica cada un dels fascicles més petits d'un nervi.
  • Endoneuri. Són uns fins fascicles de fibres col·làgenes amb alguns fibroblasts situats en els espais interns que actua com a envà. És molt fi i està format per delicades fibres reticulars que envolten cada fibra nerviosa.

Així que el nervi es va ramificant, les beines de teixit conjuntiu es fan més fines. En les branques més petites falta l'epineuri, i el perineuri no pot distingir-se de l'endoneuri. Els vasos sanguinis es localitzen a l'epineuri i al perineuri i rarament es troben en l'endoneuri.

Tipus de nervis[modifica | modifica el codi]

Segons funció[modifica | modifica el codi]

Nervis cutanis[modifica | modifica el codi]

Com que la pell és un dels principals punts d'interacció entre el cos i el medi que l'envolta, el sistema nerviós perifèric cutani rep i respon constantment a diversos tipus d'estímuls, que poden ser físics (tèrmics, mecànics, elèctrics i de llum ultraviolada), químics o indirectes, com ara els que produeixen els al·lergògens, els haptens, els microorganismes, els traumatismes i les inflamacions. Els nervis cutanis també poden respondre a estímuls associats a la circulació de la sang i les emocions. A més a més, el sistema nerviós central pot modular una gran varietat de funcions de la pell, ja sigui directament mitjançant els nervis autònoms eferents o mediadors derivats del SNC, o indirectament mitjançant les cèl·lules immunitàries o les glàndules adrenals. Aquestes funcions modulables inclouen la vasomotricitat, la termoregulació, la piloerecció, la funció de barrera, les secrecions de les glàndules i les cèl·lules, el creixement i diferenciació dels teixits, la cicatrització, la resposta immunitària i la inflamació.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Nervi Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. M. S. Guiliàrov. Нервы (en rus). Sovétskaia Entsiklopédia, 1986. 
  2. Entrada «Нервы» a la Bolxàia Meditsínskaia Entsiklopédia (rus)
  3. «nervi». DIEC. Institut d'Estudis Catalans. [Consulta: 24 agost 2015].
  4. Eroschenko, V. P. DiFiore's Atlas of Histology with Functional Correlations. Edició il·lustrada (en anglès). Lippincott Williams & Wilkins, 2008, p. 162. ISBN 9780781770576. 
  5. Démarchez, M. «Cutaneous nervous system» (en anglès). Biologie de la peau, 7 maig 2010. [Consulta: 24 agost 2015].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]