Condiloma acuminat

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Plantilla:Infotaula malaltiaBerruga genital
SOA-Condylomata-acuminata-around-anus.jpg
Cas greu de berrugues genitals al voltant de l'anus modifica
Tipusmalaltia vaginal, malaltia anal, herpangina, malaltia del penis, malaltia del coll uterí, malaltia viral de transmissió sexual i berruga Modifica el valor a Wikidata
Especialitatinfectologia i dermatologia Modifica el valor a Wikidata
Clínica-tractament
 Medicació
Patogènia
Causat pervirus del papil·loma humà Modifica el valor a Wikidata
Classificació
CIM-10A63.0 Modifica el valor a Wikidata
CIM-9078.11 Modifica el valor a Wikidata
Recursos externs
DiseasesDB29120 Modifica el valor a Wikidata
MedlinePlus000886 Modifica el valor a Wikidata
eMedicine219110 i 763014 Modifica el valor a Wikidata
Patient UKhuman-papillomavirus-and-genital-warts Modifica el valor a Wikidata
MeSHD003218 Modifica el valor a Wikidata
UMLS CUIC0554632 i C0009663 Modifica el valor a Wikidata
DOIDDOID:11168 Modifica el valor a Wikidata

La berruga genital o condiloma acuminat o berruga venèria (o, menys freqüentment, berruga acuminada o papil·loma veneri)[1] és una malaltia altament contagiosa malaltia de transmissió sexual causada per alguns subtipus de virus del papil·loma humà (VPH). Es propaga a través de contacte directe de pell a pell durant les relacions sexuals amb una parella infectada. Les berrugues són el símptoma més fàcilment recognoscible de la infecció genital pel VPH, on els tipus 6 i 11 són responsables del 90% dels casos de berrugues genitals.[2] Mentre que de les persones infectades amb el VPH genital s'estima que només un "petit percentatge" (entre l'1% i el 5%) desenvoluparan berrugues genitals,[3] les persones infectades encara poden transmetre el virus. Altres tipus de VPH també causen càncer cervical[4] i probablement el càncer anal,[5] però és important subratllar que els tipus de VPH que causen la immensa majoria de les berrugues genitals no són els mateixos que poden potencialment augmentar el risc de càncer genital o anal.[6][7][8] La prevalença del VPH s'ha observat en alguns estudis que era del 27% en les persones sexualment actives, elevant-se al 45% entre els 14 i 19 anys.[2]

Transmissió[modifica]

La transmissió d'aquest virus es produeix durant les relacions sexuals amb penetració (vaginal, anal) o sense; la transmissió orogenital és poc freqüent. El contacte directe per la pell és la forma més eficaç de transmissió. El virus no es transmet pels fluids com la sang o el semen. Es calcula que un 60% de les parelles de persones amb berrugues genitals se'n contagiaran.[9] Només en rares ocasions una dona embarassada transmetrà el virus al seu fill o filla durant el part i, en aquest supòsit, també en molt pocs casos el contacte amb el virus provocarà que el nadó presenti berrugues o condilomes. La infecció pel virus del papil·loma humà pot afectar qualsevol persona sexualment activa, encara que sol ser més freqüent en persones joves amb diverses parelles sexuals.[9]

Símptomes[modifica]

Moltes persones no saben que estan infectades pel virus del papil·loma humà perquè no presenten cap lesió ni símptoma o perquè tenen lesions difícils de veure a primera vista, bé sigui a causa de la mida, bé de la localització (coll de l'úter, uretra, etc.). D'altra banda, de vegades passen diversos mesos entre el moment del contagi pel virus i l'aparició de les berrugues genitals.[9]

Les berrugues genitals o condilomes són generalment lesions aspres, indolores, de color carn, grisós o blanc rosat. Tot i no provocar dolor, quan s'irriten poden causar picor i fins i tot sagnar una mica. Poden tenir diferents mides, ser planes o tenir forma de coliflor, i també presentar-se com a lesions úniques o estar agrupades.[9]

En la dona, poden aparèixer a la vulva,[10] al coll de l'úter o matriu,[11] i a l'interior de la vagina. En l'home, a la punta i a la pell del penis, a l'escrot[12] i a la uretra.[13] Tant en un cas com en l'altre, és possible l'aparició de les berrugues genitals al voltant de l'anus, al recte i a les cuixes. Encara que no amb tanta freqüència, també podem trobar berrugues genitals fora de l'àrea genital, com ara la boca,[14][15] els mugrons,[16] les aixelles,[17] els llavis o la gola.[9]

En les persones que tenen alguna malaltia o problema de salut que els afecti el sistema immunitari (les defenses) i també en les dones embarassades, les berrugues genitals poden tenir una mida més gran o ser més nombroses.[9][18] Els condilomes acuminats gegants reben el nom de tumors de Buschke-Löwenstein.[19]

Diagnòstic[modifica]

En la majoria de casos, el diagnòstic dels condilomes es fa mitjançant l'examen visual i manual de les lesions a l'àrea genital i anal. El metge o la metgessa realitza un examen de la pell al voltant de l'anus i els genitals, i en les dones també un examen vaginal i de cèrvix durant la revisió ginecològica. També pot fer-se l'avaluació de berrugues intraanals per anoscòpia. Algunes vegades pot ser necessari prendre una mostra del teixit afectat (biòpsia) per avaluar-ne l'estat evolutiu[9] o fer el diagnòstic diferencial amb altres MTS, com ara el condiloma pla (lesió de la sífilis secundària)[20] o el mol·lusc contagiós.[21]

Tractament[modifica]

No hi ha cura per al VPH, però hi ha mètodes per tractar les berrugues visibles, el que podria reduir la infectivitat; però no hi ha assaigs que demostrin que l'eliminació de les berrugues visibles comporti una reducció de la transmissió.[22] Les berrugues genitals poden desaparèixer sense tractament o, per contra, créixer. No hi ha manera de predir si creixeran o desapareixeran.

Fàrmacs comercialitzats al mercat espanyol:[23]

En certs casos el procediment terapèutic més segur i eficaç és l'ablació de les berrugues amb làser de diòxid de carboni.[28]

Vacunació[modifica]

L'objectiu principal de les vacunes contra el virus del papil·loma humà és prevenir les lesions malignes en el tracte genital associades al virus, particularment del cèrvix o coll uterí. Amb aquesta finalitat s'utilitza una vacuna bivalent (Cervarix®) que protegeix contra els virus dels tipus 16 i 18,[29] que causen set de cada deu càncers de cèrvix. Existeix una vacuna tetravalent que, a més, de protegir contra els tipus 16 i 18, ho fa contra els tipus 6 i 11, causants de nou de cada deu berrugues genitals.[30]

Per tant, a més de complir amb el principal objectiu, l'ús d'aquesta vacuna tetravalent ajuda a disminuir significativament el nombre de nous casos de condilomes acuminats tant en homes com en dones.[9][31]

Prevenció[modifica]

Tota persona sexualment activa pot estar en risc d'infectar-se amb el virus del papil·loma humà. La utilització correcta i regular del preservatiu en les pràctiques sexuals (vaginals, anals o orals) pot reduir el risc de contraure i de transmetre la infecció per aquest virus. No obstant això, cal tenir en compte que aquelles zones que no es poden cobrir amb el condó, restaran desprotegides (per exemple, l'escrot o la vulva).[9]

Quan una persona té condilomes, és important que ho faci saber a la seva parella o parelles sexuals, tant per decidir quines mesures de protecció cal adoptar en les seves relacions sexuals com per la conveniència que l'altra persona sigui avaluada per un professional sanitari i rebi el tractament adequat si escau.[9]

És especialment important que les dones, especialment amb parelles que tenen o han tingut condilomes, segueixin la pauta dels controls periòdics (prova de Papanicolau o citologia cervicovaginal) per detectar com més aviat millor una possible infecció pel virus del papil·loma humà.[9]

Referències[modifica]

  1. Diccionari Enciclopèdic de Medicina
  2. 2,0 2,1 WebMd «Genital Warts and HPV». Sexual Conditions, 2019, Des 6, pàgs: 6.
  3. O'Mahony, C «Genital warts: current and future management options». Am J Clin Dermatol, 6, 4, 2005, pp: 239–243. ISSN 1175-0561. DOI: 10.2165/00128071-200506040-00004. PMID: 16060711.
  4. Trottier, H; Franco, EL «Human Papillomavirus and Cervical Cancer: Burden of Illness and Basis for Prevention» (en anglès). Am J Manag Care, 2006 Des; 12 (17 Supl), pp: S462-S472. ISSN 1936-2692. PMID: 17203990 [Consulta: 6 juliol 2020].
  5. Chang, GJ; Welton, ML «Human Papillomavirus, Condylomata Acuminata, and Anal Neoplasia» (en anglès). Clin Colon Rectal Surg, 2004 Nov; 17 (4), pp: 221–230. PMID: 20011263. DOI: 10.1055/s-2004-836942. PMC: 2780052 [Consulta: 15 juliol 2020].
  6. Cancer Research UK «Vaginal càncer» (en anglès). Risks and causes, 2019; Nov 1 (rev), pàgs: 6 [Consulta: 30 juny 2020].
  7. Payal, R; Aggarwal, S Gupta R; Handa, S; et al «Detection of high-risk human papillomavirus type 16/18 in cutaneous warts in immunocompetent patients, using polymerase chain reaction» (en anglès). Dermatol Online J, 2006 Oct 31; 12 (6), pp: 1. ISSN 1087-2108. PMID: 17083881 [Consulta: 30 juny 2020].
  8. Health Services «HPV and Genital Warts» (en anglès). Brown University, 2016, Des (rev), pàgs: 3 [Consulta: 30 juny 2020].
  9. 9,00 9,01 9,02 9,03 9,04 9,05 9,06 9,07 9,08 9,09 9,10 «La Salut de la A a la Z.». Web. Generalitat de Catalunya, 2013. [Consulta: Maig 2013].
  10. Léonard, B Kridelka, F; Delbecque, K; Frederic Goffin, F; et al «A Clinical and Pathological Overview of Vulvar Condyloma Acuminatum, Intraepithelial Neoplasia, and Squamous Cell Carcinoma» (en anglès). Biomed Res Int, 2014 Feb; 2014, pp: 480573. PMID: 24719870. DOI: 10.1155/2014/480573. PMC: 3956289 [Consulta: 19 juny 2020].
  11. Chang, AR «Condyloma acuminatum of the uterine cervix» (en anglès). Hong Kong Med J, 1999; Mar;5 (1), pp: 95. ISSN 1024-2708. PMID: 11821576 [Consulta: 19 juny 2020].
  12. Nthumba, PM; Ngure, P; Nyoro, P «Giant condyloma acuminatum of the scrotum in a man with AIDS: a case report» (en anglès). J Med Case Reports, 2011 Jul; 5, pp: 272. PMID: 21722389. DOI: 10.1186/1752-1947-5-272. PMC: 3141715 [Consulta: 18 juny 2020].
  13. Park, JK; Shin, YS «Risk Factors for Urethral Condyloma among Heterosexual Young Male Patients with Condyloma Acuminatum of Penile Skin» (en anglès). Infect Chemother, 2016 Set; 48 (3), pp: 216–218. PMID: 27659432. DOI: 10.3947/ic.2016.48.3.216. PMC: 5048003 [Consulta: 18 juny 2020].
  14. Ashiru, OJ; Ogunbanjo, BO; Rotowa, NA; Adeyemi-Doro, FA; Osoba, AO «Intraoral condylomata acuminata. A case report» (en anglès). Br J Vener Dis, 1983 Oct; 59 (5), pp: 325-326. PMID: 6311323. DOI: 10.1136/sti.59.5.325. PMC: 1046219 [Consulta: 15 juliol 2020].
  15. González Gleason A; González Ponce, DMS; Vera Gaspar, D «Diagnóstico y tratamiento de un papiloma solitario de lengua. Reporte de caso y revisión de la literatura» (en castellà). Rev Odont Mex, 2016 Gen-Mar; 20 (1), pp: 39-43. ISSN 2310-2799. DOI: 10.1016/j.rodmex.2016.02.006 [Consulta: 18 juny 2020].
  16. Wu, Y; Song, G; Li, M; Lun, W «Condyloma acuminata on the nipple and coronary sulcus of the penis» (en anglès). Medicine (Baltimore), 2019 Abr; 98 (16), pp: e15109. PMID: 31008933. DOI: 10.1097/MD.0000000000015109. PMC: 6494400 [Consulta: 18 juny 2020].
  17. Hsu, T; Nahmias, ZP; Rosman, IS; Sheinbein, D «Extragenital condyloma acuminatum in the left axillary vault» (en anglès). JAAD Case Rep, 2018 Oct; 4 (9), pp: 947–949. PMID: 30345341. DOI: 10.1016/j.jdcr.2018.07.022. PMC: 6191947 [Consulta: 18 juny 2020].
  18. Cui, T; Huang, J; Lv, B; Yao, Q «Giant Condyloma Acuminatum in Pregnancy: A Case report» (en anglès). Dermatol Ther, 2019 Jul; 32 (4), pp: e12972. PMID: 31141268. DOI: 10.1111/dth.12972. PMC: 6771555 [Consulta: 18 juny 2020].
  19. Kim, HG; Kesey, JE; Griswold, JA «Giant Anorectal Condyloma Acuminatum of Buschke-Löwenstein Presents Difficult Management Decisions» (en anglès). J Surg Case Rep, 2018 Abr 3; 2018 (4), pp: rjy058. PMID: 29644039. DOI: 10.1093/jscr/rjy058. PMC: 5888221 [Consulta: 18 juny 2020].
  20. Deshpande, DJ; Nayak, CS; Mishra, SN; Dhurat, RS «Verrucous condyloma lata mimicking condyloma acuminata: An unusual presentation» (en anglès). Indian J Sex Transm Dis AIDS, 2009 Jul-Des; 30 (2), pp: 100–102. PMID: 21938129. DOI: 10.4103/2589-0557.62766. PMC: 3168050 [Consulta: 18 juny 2020].
  21. Ha, DL; Shin, JO; Ryu, HS; Lee, HJ; et al «Molluscum contagiosum mimicking condyloma acuminata in a renal transplant patient: A unique presentation» (en anglès). Transpl Infect Dis, 2020 Feb; 22 (1), pp: e13235. ISSN 1399-3062. DOI: 10.1111/tid.13235. PMID: 31860768 [Consulta: 18 juny 2020].
  22. Kodner CM, Nasraty S «Management of genital warts». Am Fam Physician, 70, 12, Desembre 2004, pp: 2335–2342. ISSN: 1532-0650. PMID: 15617297.
  23. AEMPS
  24. DrugBank «Podophyllin» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Jun; DB09094 (rev), pàgs: 5 [Consulta: 28 maig 2020].
  25. DrugBank «Imiquimod» (en anglès). Canadian Institutes of Health Research/The Metabolomics Innovation Centre, 2020 Jun; DB00724 (rev), pàgs: 13 [Consulta: 28 maig 2020].
  26. Goldenberg, G; Taylor, M; Berman, B; Kaufmann, M; et al «Sinecatechins Ointment, 15% for the Treatment of External Genital and Perianal Warts» (en anglès). J Clin Aesthet Dermatol, 2016 Mar; 9 (3 Supl 1), pp: S2–S15. ISSN 1941-2789. PMC: 5964656. PMID: 29844847 [Consulta: 20 juny 2020].
  27. Batista CS, Atallah ÁN, Saconato H, da Silva EMK «5-FU para las verrugas genitales en pacientes no inmunocomprometidos» (en castellà). Cochrane Base de Datos de Revisiones Sistemáticas, 2010 Abr; 4 (CD006562), pàgs: 24. ISSN 1469-493X. DOI: 10.1002/14651858.CD006562.pub2. PMID: 20393949 [Consulta: 24 juny 2020].
  28. Hernández Carlín, NJ; Garay Serrano, G «Ablación con láser en lesiones vulvares asociadas a virus del papiloma humano» (en castellà). Arch Inv Mat Inf, 2014; 6 (3), pp: 99-104. ISSN 2007-3194 [Consulta: 24 juny 2020].
  29. AEMPS «Cervarix» (en castellà). Ficha técnica, 2012; Set (rev), pàgs: 59 [Consulta: 22 juliol 2018].
  30. Bruni, L; Serrano, B; Bosch, X; Castellsagué, X «Vacuna frente al virus del papiloma humano. Eficacia y Seguridad» (en castellà). Enferm Infecc Microbiol Clin, 2015 Maig; 33 (5), pp: 342-354. ISSN 1578-1852. DOI: 10.1016/j.eimc.2015.03.018. PMID: 25937455 [Consulta: 18 juny 2020].
  31. Lukács, A; Máté, Z; Farkas, N; Mikó, A; et al «The Quadrivalent HPV Vaccine Is Protective Against Genital Warts: A Meta-Analysis» (en anglès). BMC Public Health, 2020 Maig 28; 20 (1), pp: 691. PMID: 32460747. DOI: 10.1186/s12889-020-08753-y. PMC: 7254696 [Consulta: 6 juliol 2020].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Condiloma acuminat