Sexe oral
El sexe oral és una pràctica sexual en la qual s'estimulen els òrgans genitals, tant com d'un home com d'una dona mitjançant els llavis, la boca i la llengua. La cunnilinció és el sexe oral dirigit a la vulva d'una dona,[1] i la fel·lació és el sexe oral dirigit a un penis d'un home.[2][3][4] El bes negre, una altra forma de sexe oral menys habitual, és l'estimulació oral de l'anus d'una persona.[3] L'estimulació oral d'altres parts del cos (com ara besar o llepar), generalment no és considerada sexe oral. El sexe oral pot ser practicat per persones de qualsevol orientació sexual.
El sexe oral pot realitzar-se com a pas previ per incitar a l'excitació sexual abans d'altres pràctiques sexuals (com ara el coit vaginal[3][5] o anal), o com un acte eròtic sense anar més enllà.[3][4] Igual que la majoria d'activitats sexuals, el sexe oral representa un cert risc a l'hora de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS/MTS). No obstant això, es considera generalment que el risc de transmissió dels virus de l'hepatitis o del virus de la immunodeficiència humana és molt menor que l'associada amb el sexe vaginal o l'anal.[6][7][8]
El sexe oral és sovint considerat com un tabú,[3] però la gran majoria de països no tenen lleis que en prohibeixen la pràctica. Normalment les persones no consideren que el sexe oral sigui una afectació a la virginitat en cap d'ambdós, encara que hi ha diferents opinions sobre aquest tema. Les persones també poden experimentar sentiments negatius o inhibicions sexuals sobre donar o rebre sexe oral, i de vegades podem negar-se rotundament a realitzar la pràctica.
Variants del sexe oral[modifica | modifica el codi]
Cunnilinció[modifica | modifica el codi]
Una dels variants principals del sexe oral és la cunnilinció, que consisteix en l'estimulació oral realitzada per una persona als genitals d'una dona (el clítoris, altres parts de la vulva o la vagina). El clítoris és la part sexual més sensible dels genitals femenins humans, i la seva estimulació pot resultar en l'excitació sexual femenina o en l'orgasme.
Fel·lació[modifica | modifica el codi]
L'altre variant principal del sexe oral és la fel·lació, que consisteix a xuclar, llepar, utilitzar la llengua per generar moviments circulars al gland i estimular el penis (el gland i els testicles) amb la boca i amb els llavis.
Altres variants[modifica | modifica el codi]
El sexe oral, a més de les pràctiques esmentades abans, pot ser realitzat de moltes maneres i per això té altres variants. El facesitting és una forma de sexe oral en la qual un dels integrants de la parella seu a la cara de l'altre amb punteria (de manera frontal o inversa pel que fa a la cara), i aquest frega el seu genital a la cara de l'altre perquè aquest pugui estimular l'òrgan.
El sexe oral el poden rebre dues persones al mateix temps en la posició denominada "seixanta-nou". Escopir i/o ejacular formant un collaret de perles poden causar diferents estímuls sexuals. L'autofel·lació és una rara però possible variant, igualment que l'autocunnilinció.
Un acte de sexe en grup restringit a una dona per a donar sexe oral a diversos homes es coneix com alineació. El bukkake i el gokkun també poden implicar el sexe oral.
Vegeu també[modifica | modifica el codi]
Referències[modifica | modifica el codi]
- ↑ «Cunnilinció». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ «Fel·lació». Institut d'Estudis Catalans.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Janell L. Carroll. Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2009, p. 265–267. ISBN 978-0-495-60274-3 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ 4,0 4,1 Wayne Weiten; Margaret A. Lloyd; Dana S. Dunn; Elizabeth Yost Hammer Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st century. Cengage Learning, 2008, p. 422. ISBN 978-0-495-55339-7 [Consulta: 26 febrer 2011].
- ↑ «What is oral sex?». NHS Choices. NHS, 15-01-2009.
- ↑ «Global strategy for the prevention and control of sexually transmitted infections: 2006–2015. Breaking the chain of transmission». World Health Organization, 2007. [Consulta: 26 novembre 2011].
- ↑ Dianne Hales. An Invitation to Health Brief 2010-2011. Cengage Learning, 2008, p. 269–271. ISBN 0495391921 [Consulta: 29 agost 2013].
- ↑ William Alexander; Helaine Bader; Judith H. LaRosa New Dimensions in Women's Health. Jones & Bartlett Publishers, 2011, p. 211. ISBN 1449683754 [Consulta: 29 agost 2013].
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sexe oral  |
