Vés al contingut

Sexe oral

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Parella al llit realitzant sexe oral en la posició del 69 .

El sexe oral és una pràctica sexual en la qual s'estimulen els òrgans genitals mitjançant els llavis, la boca i la llengua. El cunnilingus és el sexe oral dirigit a la vulva i al clítoris, mentre que la fel·lació és el sexe oral dirigit al penis i als testicles.[1][2][3][4] L'anilingus és una altra forma de sexe oral que consisteix en l'estimulació oral de l'anus, el voltant de l'anus i el recte.[5][3] L'estimulació oral d'altres parts del cos (com ara besar o llepar), generalment no és considerada sexe oral.

El sexe oral es pot practicar com a pas previ per a incitar a l'excitació sexual abans d'altres pràctiques sexuals (com ara el coit vaginal[3][6] o anal), o com a pràctica principal.[3][4]

Igual que la major part d'activitats sexuals, el sexe oral representa un cert risc a l'hora de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS/MTS). No obstant això, es considera generalment que el risc de transmissió dels virus de l'hepatitis o del virus de la immunodeficiència humana és molt menor que l'associada amb el sexe vaginal o l'anal.[7][8][9]

El sexe oral és sovint considerat com un tabú,[3] però la gran major part de països no tenen lleis que en prohibeixen la pràctica. Normalment les persones no consideren que el sexe oral afecti la virginitat en cap d'ambdós sexes, tot i que hi ha diferents opinions sobre aquest tema. Les persones també poden experimentar sentiments negatius o inhibicions sexuals sobre donar o rebre sexe oral, i de vegades poden negar-se rotundament a practicar-lo.

Pràctica

[modifica]

El sexe oral és l'estimulació sexual dels genitals d'una altra persona mitjançant l'ús de la boca. Pot fer-se de diverses formes i pot ser practicat per persones de qualsevol orientació sexual.

En l'asseguda a la cara,[10] el receptor s'asseu a la cara de la persona que fa la masturbació i hi refrega els genitals. El sexe oral també el poden realitzar les dues parelles alhora en l'anomenada posició 69.[11] La irrumació és una forma forçada de fel·lació en què una persona força activament el seu penis a la boca de la seva parella. Pel que fa a la masturbació, hi ha l'autofel·lació, una variant possible però rara, i l'autocunnilingus, que pot ser possible per a dones amb columnes vertebrals extremadament flexibles.[12]

Un acte de sexe en grup restringit a una dona fent sexe oral a diversos homes es coneix com a gangsuck o blowbang, termes derivats de l'argot anglès gang bang (sexe grupal). El bukkake (l'ejaculació de diversos homes sobre una persona passiva, sovint a la cara)[13] i el gokkun (un bukkake on la persona passiva s'empassa el semen)[14] també poden incloure sexe oral.

Preservar la virginitat

[modifica]
Una escultura del segle XVII que representa una dona practicant sexe oral a dos homes. De la paret del temple Uma Maheshwor a Kirtipur.

El sexe oral es pot practicar per preservar la virginitat, especialment entre parelles heterosexuals; això de vegades s'anomena virginitat tècnica (que pot incloure sexe anal, sexe manual i altres actes sexuals no penetratius, però exclou el sexe penis-vaginal).[15][16][17][18] El concepte de "virginitat tècnica" o abstinència sexual a través del sexe oral és popular entre els adolescents.[19][20]

Els homes gais que consideren el sexe oral com una manera de mantenir la seva virginitat consideren que la penetració peniana-anal provoca la pèrdua de la virginitat, mentre que altres homes gais poden definir el sexe oral com la seva principal forma d'activitat sexual.[15][21] En canvi, les parelles de lesbianes solen veure el sexe oral o la masturbació amb els dits com a factors que provoquen la pèrdua de la virginitat, tot i que les definicions de pèrdua de virginitat també varien entre les lesbianes.[15][22][23]

Sexe oral entre homes, segle XVIII

Anticoncepció i sexe segur

[modifica]

El sexe oral per si sol no provoca embaràs i les parelles heterosexuals poden practicar sexe oral amb finalitats anticonceptives.[4][24][25] Perquè es produeixi la concepció, els espermatozoides del penis han d'entrar a l' úter i a les trompes de Fal·lopi i fertilitzar l'òvul de la femella. En els humans, no hi ha cap connexió entre el sistema gastrointestinal i el sistema reproductor, i els espermatozoides ingerits per la dona serien assassinats i descomposts pels àcids de l' estómac i les proteïnes de l' intestí prim. Els productes de descomposició s'absorbeixen com una quantitat insignificant de nutrients. Tanmateix, hi ha un risc potencial d'embaràs si l'esperma entra en contacte amb la zona vaginal d'alguna manera, com ara si el semen de l' ejaculat arriba als dits, les mans o altres parts del cos, que després entren en contacte amb la zona vaginal.

El sexe oral no és necessàriament un mètode eficaç per prevenir les infeccions de transmissió sexual (ITS), tot i que es creu que algunes formes d'ITS es propaguen amb menys freqüència d'aquesta manera, i s'ha recomanat el sexe oral com a forma de sexe segur.[26][27][28] Als Estats Units, l'Administració d'Aliments i Medicaments (FDA) no ha avaluat l'eficàcia de cap mètode de barrera per al sexe oral.[29] Tanmateix, una protecció de barrera com un preservatiu per a la fel·lació o una barrera dental per al cunnilingus pot oferir certa protecció contra el contacte quan es practica el sexe oral.[20]

El sexe oral s'ha de limitar a les zones protegides. Una barrera dental improvisada es pot fer amb un preservatiu[30] o un guant de làtex o nitril,[31] però es considera preferible utilitzar una barrera dental real; això és degut al fet que les barreres dentals reals cobreixen una àrea més gran, eviten accidents causats per "relliscar" fora de la zona coberta i eviten el risc que les versions improvisades es puguin danyar accidentalment o punxar amb les tisores durant el procediment de tall. El plàstic també es pot utilitzar com a barrera durant el sexe oral, però no hi ha cap investigació científica concloent sobre la seva eficàcia o no per prevenir la transmissió de malalties. Alguns tipus de plàstic es fabriquen per ser aptes per a microones i estan dissenyats per tenir porus que s'obren quan s'escalfen, però tampoc hi ha cap investigació científica sobre quin efecte, si n'hi ha, té això sobre la transmissió de malalties quan s'utilitza durant el sexe oral.[32] Algunes persones es queixen que el gruix del plàstic apaga la sensació.

Prevalença

[modifica]

Un informe publicat pel Centre Nacional d'Estadístiques de Salut el 2005 va ser la base d'un article publicat a la revista Time el 26 de setembre de 2005. L'informe prové dels resultats d'una enquesta administrada per ordinador a més de 12.000 nord-americans d'entre 15 i 44 anys, i afirma que més de la meitat dels adolescents enquestats han tingut sexe oral. Tot i que alguns titulars han interpretat això com a prova que el sexe oral entre els adolescents està "en augment", aquest va ser el primer estudi exhaustiu d'aquest tipus que examinava el tema.[33] Els Centres per al Control i la Prevenció de Malalties (CDC) van declarar el 2009: "Els estudis indiquen que el sexe oral és practicat habitualment per parelles sexualment actives entre homes i dones i del mateix sexe de diverses edats, inclosos els adolescents".[20] La investigació també indica que "els homes tenen més probabilitats que les dones d'haver rebut sexe oral, mentre que proporcions iguals d'homes i dones han tingut sexe oral".[3]

En un estudi canadenc, el 89% dels homes heterosexuals i bisexuals havien practicat el cunnilingus; el 94% d'ells ho gaudien. D'aquests últims, el 76% el practicaven sovint o molt sovint. Els motius per no practicar el cunnilingus incloïen la manca d'oportunitats (73%) i el fàstic (13%). Això suggereix que molt més del 89% dels homes practicarien el cunnilingus si tinguessin l'oportunitat.[24]

Risc sanitari i altres estudis

[modifica]

Infeccions de transmissió sexual

[modifica]

Algunes infeccions de transmissió sexual (ITS), com la clamídia i el virus del papil·loma humà (VPH), es poden transmetre a través del sexe oral.[7][8][34][35][36] Qualsevol intercanvi sexual de fluids corporals amb una persona infectada amb el virus de la immunodeficiència humana (VIH), el virus que causa la sida, presenta un risc d'infecció. Tanmateix, el risc d'infecció per ITS es considera generalment significativament menor per al sexe oral que per al sexe vaginal o anal, i la transmissió del VIH es considera el risc més baix pel que fa al sexe oral.[8][9][37][38]

Hi ha un major risc de transmissió d'ITS si la parella receptora té ferides als genitals o si la parella que la dóna té ferides o nafres obertes a la boca o dins, o sagnat de genives.[20][8][9] Raspallar-se les dents, utilitzar fil dental o sotmetre's a un tractament dental poc abans o després de practicar sexe oral també pot augmentar el risc de transmissió, perquè totes aquestes activitats poden causar petites esgarrapades al revestiment de la boca. Aquestes ferides, fins i tot quan són microscòpiques, augmenten les possibilitats de contraure ITS que es poden transmetre per via oral en aquestes condicions.[8][9] Aquest contacte també pot provocar infeccions més comunes per bacteris i virus comuns que es troben a les regions genitals, al seu voltant i secretats per aquestes. A causa dels factors esmentats anteriorment, les fonts mèdiques aconsellen l'ús de preservatius o altres mètodes de barrera eficaços quan es practica o es rep sexe oral amb una parella l'estat de la qual respecte a les ITS es desconeix.[7][8][34][35][9]

Vincle entre el VPH i el càncer oral

[modifica]

S'han descrit vincles entre el sexe oral i el càncer de boca en persones infectades pel virus del papil·loma humà (VPH). El 2005, un estudi de recerca a la Facultat d'Odontologia de la Universitat de Malmö va suggerir que practicar sexe oral sense protecció a una persona infectada amb VPH podria augmentar el risc de càncer oral. L'estudi va trobar que el 36% dels pacients amb càncer tenien VPH en comparació amb només l'1% del grup de control sa.

Un altre estudi publicat a The New England Journal of Medicine suggereix una correlació entre el sexe oral i el càncer de gola. Es creu que això es deu a la transmissió del VPH, un virus que s'ha implicat en la majoria dels càncers de coll uterí i que s'ha detectat en el teixit del càncer de gola en nombrosos estudis. L'estudi conclou que les persones que han tingut d'una a cinc parelles de sexe oral al llarg de la seva vida tenien aproximadament el doble de risc de càncer de gola en comparació amb les que mai no han participat en aquesta activitat, i les que tenen més de cinc parelles de sexe oral tenien un risc un 250% més elevat.[39][40]

Reducció d'avortament espontani

[modifica]

La fel·lació pot reduir el risc d' avortaments espontanis induint tolerància immunològica en la dona mitjançant l'exposició a les proteïnes del semen de la seva parella, un procés conegut com a tolerància paterna. Si bé qualsevol exposició al semen de la parella sembla disminuir les possibilitats que la dona pateixi els diversos trastorns immunològics que poden aparèixer durant l'embaràs, la tolerància immunològica es podria establir més ràpidament mitjançant la introducció oral i l'absorció gastrointestinal del semen.[41][42][43] Reconeixent que alguns dels estudis incloïen potencialment la presència de factors de confusió, com ara la possibilitat que les dones que realitzen fel·lacions i s'empassen semen regularment també tinguin relacions sexuals més freqüents, els investigadors també van assenyalar que, de qualsevol manera, "les dades encara donen suport de manera aclaparadora a la teoria principal" darrere de tots els seus estudis: que l'exposició repetida al semen estableix la tolerància immunològica materna necessària per a un embaràs segur i reeixit.[43][44]

Sociologia

[modifica]
Una representació del cunnilingus del segle XIX
Pintura d'un home practicant sexe oral a una dona

Les opinions culturals sobre el sexe oral van des de l'aversió fins a l'alta consideració.[3] El sexe, especialment la fel·lació,[45] s'ha considerat tabú, o si més no desaconsellat, en moltes cultures i parts del món.[3] Les lleis d'algunes jurisdiccions consideren el sexe oral com a sexe amb penetració als efectes de delictes sexuals relacionats amb l'acte, però la majoria dels països no tenen lleis que prohibeixin la pràctica en si, a diferència del sexe anal o el sexe extramatrimonial.

A l'Antiga Roma, la fel·lació es considerava profundament tabú. Els actes sexuals generalment es veien a través del prisma de la submissió i el control. Això es fa evident en les dues paraules llatines per a l'acte: irrumare (penetrar oralment) i fellare (ser penetrat oralment). Sota aquest sistema, es considerava avorrit que un home realitzés una fel·lació, ja que això significava que era penetrat (controlat), mentre que rebre'n una d'una dona o un altre home de menor estatus social (com ara un esclau o un deutor) no era humiliant. Els romans consideraven que el sexe oral era molt més vergonyós que, per exemple, el sexe anal: se suposava que els practicants coneguts tenien un alè pudent i sovint no eren benvinguts com a convidats a taula.[46] Això es va posar de manifest en les actituds romanes envers la irrumació, en què es considerava estrictament una forma de violació oral, i qualsevol home que irrumés una altra persona era considerat extremadament viril. La irrumació era tan degradant a la societat romana que sovint s'utilitzava com a mètode de càstig.[47]

En contrast amb les opinions històriques sobre la fel·lació, el cunnilingus és venerat com una pràctica espiritualment gratificant en el taoisme xinès, que considera que té la capacitat d'augmentar la longevitat.[48] En la cultura occidental moderna, el sexe oral es practica àmpliament entre adolescents[33] i adults.[3]

La gent dóna diverses raons per la seva aversió al sexe oral.[3] Alguns afirmen que, com que no resulta en reproducció, per tant no és natural.[49] D'altres el troben menys íntim perquè no és una pràctica cara a cara, o creuen que és una pràctica humiliant o impura;[3][50] que és humiliant o impur són opinions que, almenys en alguns casos, estan relacionades amb el simbolisme adjunt a diferents parts del cos.[50] En contra d'aquests punts de vista, la gent també creu que el sexe oral "és un dels comportaments més íntims que una parella pot dur a terme perquè requereix confiança i vulnerabilitat totals".[3]

Tot i que es creu que les pràctiques sexuals lèsbiques impliquen el cunnilingus per a totes les dones que tenen sexe amb dones (WSW), algunes senten aversió al cunnilingus a causa de que no els agrada l'experiència o de factors psicològics o socials, com ara trobar-la impura.[51][52][53] Altres WSW creuen que és una necessitat o que defineix en gran manera l'activitat sexual lèsbica.[52][53] Les parelles lesbianes són més propenses a considerar l'aversió d'una dona al cunnilingus com un problema que les parelles heterosexuals, i és comú que busquin teràpia per superar les inhibicions al respecte.[52]

En altres animals

[modifica]
Les femelles de ratpenat realitzen fel·lacions per augmentar el temps de còpula

S'ha observat sexe oral en el regne animal entre moltes espècies.[54][55] S'ha suggerit que hi ha un avantatge evolutiu a causa de la tendència dels primats, els no primats i els humans a tenir sexe oral.[56] La fel·lació es produeix amb el ratpenat frugívor (Cynopterus sphinx); s'ha observat quan els ratpenats s'estan aparellant. Aquestes parelles de ratpenats passen més temps copulant si la femella llepa el mascle que si no ho fa.[55][57]

A diferència de molts altres animals, els peixos del gènere Corydoras es reprodueixen oralment. El mascle s'orienta perpendicularment a la femella perquè aquesta pugui unir-se al seu aparell reproductor. Aleshores, allibera esperma a la boca de la femella, travessa el seu sistema digestiu i fertilitza els seus ous.[54]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Fel·lació». Institut d'Estudis Catalans.
  2. ↑ «Cunnilinció». Institut d'Estudis Catalans.
  3. ↑ 3,00 3,01 3,02 3,03 3,04 3,05 3,06 3,07 3,08 3,09 3,10 3,11 Carroll, Janell L. Sexuality Now: Embracing Diversity (en anglès). Cengage Learning, 2009, p. 265–267. ISBN 978-0-495-60274-3. 
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Weiten, Wayne. Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st century (en anglès). Boston, Massachusetts: Cengage Learning, 2008, p. 422. ISBN 978-0-495-55339-7. 
  5. ↑ «anilicció». Terminologia de la sexualitat i l'erotisme. TERMCAT, Centre de Terminologia, 2018.
  6. ↑ «What is oral sex?». NHS Choices. NHS, 15-01-2009. Arxivat de l'original el 2018-06-13. [Consulta: 6 abril 2016].
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 Organització Mundial de la Salut. Global strategy for the prevention and control of sexually transmitted infections: 2006–2015. Breaking the chain of transmission ( PDF) (en anglès), 2007. ISBN 978-92-4-156347-5 [Consulta: 26 novembre 2011]. Arxivat 2014-03-23 a Wayback Machine.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 8,3 8,4 8,5 Hales, Dianne. An Invitation to Health Brief 2010-2011 (en anglès). Cengage Learning, 2008, p. 269–271. ISBN 978-0-495-39192-0. 
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 9,3 9,4 Alexander, William. New Dimensions in Women's Health (en anglès). Burlington, Massachusetts: Jones & Bartlett Learning, 2011, p. 211. ISBN 978-1-4496-8375-7. 
  10. ↑ «asseguda a la cara». Terminologia de la sexualitat i l'erotisme. Termcat. [Consulta: 6 gener 2026].
  11. ↑ «seixanta-nou». Gran Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 6 gener 2026].
  12. ↑ Liggio, Fernando. Trattato moderno di psicopatologia della sessualità (en italià). Libreria Universitaria, 2010, p. 65. ISBN 978-88-6292-023-0. 
  13. ↑ Kick, Russ. Everything You Know About Sex Is Wrong: The Disinformation Guide to the Extremes of Human Sexuality (and everything in between) (en anglès). Red Wheel Weiser, 2005-10-01, p. 98. ISBN 978-1-934708-43-9. 
  14. ↑ «The (Almost) Complete Japanzine Dictionary of Japan Sex» (en anglès americà). Seek Japan, 25-02-2021. [Consulta: 6 gener 2026].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 Carpenter, Laura M. «Defining other kinds of genital sex». A: Virginity lost : an intimate portrait of first sexual experiences (en anglès). Nova York: New York University, 2005, p. 47-50. ISBN 978-0-8147-1652-6. 
  16. ↑ Strong, Bryan. The Marriage and Family Experience: Intimate Relationship in a Changing Society. Cengage Learning, 2010, p. 186. ISBN 978-0-534-62425-5. 
  17. ↑ Brady, Sonya S.; Halpern-Felsher, Bonnie L. «Adolescents’ Reported Consequences of Having Oral Sex Versus Vaginal Sex» (en anglès). Pediatrics, 119, 2, 01-02-2007, pàg. 229–236. DOI: 10.1542/peds.2006-1727. ISSN: 0031-4005.
  18. ↑ Plummer, Ken (ed.). Modern Homosexualities: Fragments of Lesbian and Gay Experiences. Routledge, 2002, p. 1920–1921. ISBN 978-1-134-92242-0. 
  19. ↑ Jayson, Sharon. «'Technical virginity' becomes part of teens' equation» (en anglès). USA Today, 19-10-2005. Arxivat de l'original el 2011-04-28. [Consulta: 6 gener 2026].
  20. ↑ 20,0 20,1 20,2 20,3 «Oral Sex and HIV Risk» (en anglès). Centers for Disease Control and Prevention (CDC), 01-06-2009. Arxivat de l'original el 2013-05-10. [Consulta: 30 agost 2013].
  21. ↑ Gross, Michael Joseph «Like a Virgin» (en anglès). The Advocate, 19-08-2003, pàg. 44–45. Arxivat de l'original el 2021-05-03. ISSN: 0001-8996 [Consulta: 13 març 2011].
  22. ↑ Blank, Hanne. Virgin: The Untouched History (en anglès). Nova York: Bloomsbury Publishing, 2008, p. 253. ISBN 978-1-59691-011-9. 
  23. ↑ Bouris, Karen. The first time: what parents and teenage girls should know about "losing your virginity" (en anglès). Conari Press, 1995, p. 133–134. ISBN 978-0-943233-93-2. 
  24. ↑ 24,0 24,1 Feldmann, Jennifer; Middleman, Amy B. «Adolescent sexuality and sexual behavior:» (en anglès). Current Opinion in Obstetrics and Gynecology, 14, 5, 10-2002, pàg. 489–493. DOI: 10.1097/00001703-200210000-00008. ISSN: 1040-872X.
  25. ↑ Crooks, Robert. Our Sexuality. Boston, Massachusetts: Cengage Learning, 2010, p. 286–289. ISBN 978-0-495-81294-4. 
  26. ↑ «GMHC: HIV & STI Chart». Geffen Testing Center. Arxivat de l'original el 2006-10-19. [Consulta: 4 novembre 2006].
  27. ↑ «Oral Sex» (en anglès). University Health Center, University of Georgia. Arxivat de l'original el 2007-10-10. [Consulta: 4 novembre 2006].
  28. ↑ Fulbright, Yvonne K. The Hot Guide to Safer Sex. Hunter House, 2003, p. 217. ISBN 978-0-89793-407-7. 
  29. ↑ «HIV/AIDS among Women Who Have Sex With Women». Centers for Disease Control and Prevention, 17-10-2006. Arxivat de l'original el 2009-09-06. [Consulta: 20 setembre 2009].
  30. ↑ «How to Make a Dental Dam Using a Condom» (en anglès). UCSB SexInfoOnline. Arxivat de l'original el 2017-08-09. [Consulta: 7 febrer 2008].
  31. ↑ «Dental Dams» (en anglès). Halifax Sexual Health Center. [Consulta: 6 gener 2026].
  32. ↑ «STD Awareness: Can I Use Plastic Wrap as a Dental Dam During Oral Sex?» (en anglès). Planned Parenthood Advocates of Arizona, 04-01-2016. [Consulta: 6 gener 2026].
  33. ↑ 33,0 33,1 Lemonick, Michael D. «A Teen Twist on Sex». Time, 26-09-2005, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2005-09-20 [Consulta: 6 gener 2026].
  34. ↑ 34,0 34,1 Centers for Disease Control and Prevention (CDC). Sexually Transmitted Disease Surveillance ( PDF) (en anglès), novembre 2009 [Consulta: 6 desembre 2011]. Arxivat 2018-10-02 a Wayback Machine.
  35. ↑ 35,0 35,1 «Sexually Transmitted Diseases in the United States, 2008» ( PDF) (en anglès). CDC, 01-11-2009. Arxivat de l'original el 2018-10-02. [Consulta: 6 gener 2026].
  36. ↑ Stoltey, Juliet E.; Cohen, Stephanie E. «Syphilis transmission: a review of the current evidence» (en anglès). Sexual Health, 12, 2, 21-04-2015, pàg. 103–109. DOI: 10.1071/SH14174. ISSN: 1448-5028.
  37. ↑ Pratt, Robert J. HIV & AIDS: A Foundation for Nursing and Healthcare Practice (en anglès). CRC Press, 2003, p. 306. ISBN 978-0-340-70639-8. 
  38. ↑ Sex and Society, Volume 1 (en anglès). Marshall Cavendish Corporation, 2009, p. 61. ISBN 978-0-7614-7906-2. 
  39. ↑ D'Souza, Gypsyamber; Kreimer, Aimee R.; Viscidi, Raphael; Pawlita, Michael; Fakhry, Carole «Case–Control Study of Human Papillomavirus and Oropharyngeal Cancer» (en anglès). New England Journal of Medicine, 356, 19, 10-05-2007, pàg. 1944–1956. DOI: 10.1056/NEJMoa065497. ISSN: 0028-4793.
  40. ↑ Khamsi, Roxanne. «New Scientist: "Oral sex can cause throat cancer" - 09 May 2007» (en anglès). New Scientist, 09-05-2007. Arxivat de l'original el 2007-09-30. [Consulta: 19 març 2010].
  41. ↑ Meuleman, T.; Baden, N.; Haasnoot, G.W.; Wagner, M.M.; Dekkers, O.M. «Oral sex is associated with reduced incidence of recurrent miscarriage» (en anglès). Journal of Reproductive Immunology, 133, 6-2019, pàg. 1–6. DOI: 10.1016/j.jri.2019.03.005.
  42. ↑ Koelman, Carin A; Coumans, Audrey B.C; Nijman, Hans W; Doxiadis, Ilias I.N; Dekker, Gustaaf A «Correlation between oral sex and a low incidence of preeclampsia: a role for soluble HLA in seminal fluid?» (en anglès). Journal of Reproductive Immunology, 46, 2, 3-2000, pàg. 155–166. DOI: 10.1016/S0165-0378(99)00062-5.
  43. ↑ 43,0 43,1 Fox, Douglas «Gentle Persuasion» (en anglès). New Scientist, 09-02-2002. Arxivat de l'original el 2007-12-19 [Consulta: 17 juny 2007].
  44. ↑ Robertson, Sarah A.; Bromfield, John J.; Tremellen, Kelton P. «Seminal ‘priming’ for protection from pre-eclampsia—a unifying hypothesis» (en anglès). Journal of Reproductive Immunology, 59, 2, 8-2003, pàg. 253–265. DOI: 10.1016/S0165-0378(03)00052-4.
  45. ↑ Auguste, Annie. «"The History of Fellatio"» (en anglès). Salon.com, 22-05-2000. Arxivat de l'original el 2006-05-24. [Consulta: 6 gener 2026].
  46. ↑ «Irrumation» (en anglès). Sacred Texts. Arxivat de l'original el 2011-05-14. [Consulta: 3 abril 2011].
  47. ↑ Richlin, Amy «The Meaning of Irrumare in Catullus and Martial» (en anglès). Classical Philology, 76, 1, 1-1981, pàg. 40–46. DOI: 10.1086/366597. ISSN: 0009-837X.
  48. ↑ Paz, Octavio. Conjunctions and disjunctions. Londres: Wildwood House, 1975, p. 97. ISBN 978-0-7045-0137-9. 
  49. ↑ «Oral Sex in Marriage» (en anglès). Presentation Ministries. Arxivat de l'original el 2017-02-06. [Consulta: 6 gener 2026].
  50. ↑ 50,0 50,1 de Pina-Cabral, Joao «Tamed Violence: Genital Symbolism in Portuguese Popular Culture». Man, 28, 1, 3-1993, pàg. 101. DOI: 10.2307/2804438. JSTOR: 2804438.
  51. ↑ McCormick, Naomi B. Sexual Salvation: Affirming Women's Sexual Rights and Pleasures (en anglès). Greenwood Publishing Group, 1994, p. 207. ISBN 978-0-275-94359-2. 
  52. ↑ 52,0 52,1 52,2 Vida, Ginny. The New Our Right to Love: A Lesbian Resource Book (en anglès). Simon and Schuster, 2010, p. 74. ISBN 978-0-684-80682-2. 
  53. ↑ 53,0 53,1 Bigner, Jerry J. J.. Handbook of LGBT-Affirmative Couple and Family Therapy (en anglès). Routledge, 2012, p. 102. ISBN 978-1-136-34032-1. 
  54. ↑ 54,0 54,1 Woods, Stacey Grenrock «How to Receive Oral Sex the Right Way». Esquire, 01-10-2004. Arxivat de l'original el 2025-12-06 [Consulta: 24 juliol 2010].
  55. ↑ 55,0 55,1 Tan, Min; Jones, Gareth; Zhu, Guangjian; Ye, Jianping; Hong, Tiyu «Fellatio by Fruit Bats Prolongs Copulation Time» (en anglès). PLoS ONE, 4, 10, 28-10-2009, pàg. e7595. DOI: 10.1371/journal.pone.0007595. ISSN: 1932-6203.
  56. ↑ Brooks, Cassandra. «A Little Fellatio Goes a long way» (en anglès). Science, 30-10-2009. Arxivat de l'original el 2010-04-17. [Consulta: 24 juliol 2010].
  57. ↑ Marshall, Michael «Fellatio keeps male fruit bats keen» (en anglès). New Scientist, 29-10-2009. Arxivat de l'original el 2015-04-26 [Consulta: 31 octubre 2009].

Bibliografia complementària

[modifica]

Vegeu també

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sexe oral
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Sexe_oral&oldid=36764054»