Sexe oral

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sexe oral és una pràctica sexual en la qual s'estimulen els òrgans genitals, tant com d'un home com d'una dona mitjançant els llavis, la boca i la llengua. La cunnilinció és el sexe oral dirigit a la vulva d'una dona,[1] i la fel·lació és el sexe oral dirigit a un penis d'un home.[2][3][4] El bes negre, una altra forma de sexe oral menys habitual, és l'estimulació oral de l'anus d'una persona.[3] L'estimulació oral d'altres parts del cos (com ara besar o llepar), generalment no és considerada sexe oral. El sexe oral pot ser practicat per persones de qualsevol orientació sexual.

El sexe oral pot realitzar-se com a pas previ per incitar a l'excitació sexual abans d'altres pràctiques sexuals (com ara el coit vaginal[3][5] o anal), o com un acte eròtic sense anar més enllà.[3][4] Igual que la majoria d'activitats sexuals, el sexe oral representa un cert risc a l'hora de contraure infeccions de transmissió sexual (ITS/MTS). No obstant això, es considera generalment que el risc de transmissió dels virus de l'hepatitis o del virus de la immunodeficiència humana és molt menor que l'associada amb el sexe vaginal o l'anal.[6][7][8]

El sexe oral és sovint considerat com un tabú,[3] però la gran majoria de països no tenen lleis que en prohibeixen la pràctica. Normalment les persones no consideren que el sexe oral sigui una afectació a la virginitat en cap d'ambdós, encara que hi ha diferents opinions sobre aquest tema. Les persones també poden experimentar sentiments negatius o inhibicions sexuals sobre donar o rebre sexe oral, i de vegades podem negar-se rotundament a realitzar la pràctica.

Variants del sexe oral[modifica | modifica el codi]

Cunnilinció[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cunnilinció

Una dels variants principals del sexe oral és la cunnilinció, que consisteix en l'estimulació oral realitzada per una persona als genitals d'una dona (el clítoris, altres parts de la vulva o la vagina). El clítoris és la part sexual més sensible dels genitals femenins humans, i la seva estimulació pot resultar en l'excitació sexual femenina o en l'orgasme.

Fel·lació[modifica | modifica el codi]

Article principal: Fel·lació
Sexe oral una posició molt coneguda, el 69.

L'altre variant principal del sexe oral és la fel·lació, que consisteix a xuclar, llepar, utilitzar la llengua per generar moviments circulars al gland i estimular el penis (el gland i els testicles) amb la boca i amb els llavis.

Altres variants[modifica | modifica el codi]

El sexe oral, a més de les pràctiques esmentades abans, pot ser realitzat de moltes maneres i per això té altres variants. El facesitting és una forma de sexe oral en la qual un dels integrants de la parella seu a la cara de l'altre amb punteria (de manera frontal o inversa pel que fa a la cara), i aquest frega el seu genital a la cara de l'altre perquè aquest pugui estimular l'òrgan.

El sexe oral el poden rebre dues persones al mateix temps en la posició denominada "seixanta-nou". Escopir i/o ejacular formant un collaret de perles poden causar diferents estímuls sexuals. L'autofel·lació és una rara però possible variant, igualment que l'autocunnilinció.

Un acte de sexe en grup restringit a una dona per a donar sexe oral a diversos homes es coneix com alineació. El bukkake i el gokkun també poden implicar el sexe oral.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cunnilinció». Institut d'Estudis Catalans.
  2. «Fel·lació». Institut d'Estudis Catalans.
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Janell L. Carroll. Sexuality Now: Embracing Diversity. Cengage Learning, 2009, p. 265–267. ISBN 978-0-495-60274-3 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  4. 4,0 4,1 Wayne Weiten; Margaret A. Lloyd; Dana S. Dunn; Elizabeth Yost Hammer Psychology Applied to Modern Life: Adjustment in the 21st century. Cengage Learning, 2008, p. 422. ISBN 978-0-495-55339-7 [Consulta: 26 febrer 2011]. 
  5. «What is oral sex?». NHS Choices. NHS, 15-01-2009.
  6. «Global strategy for the prevention and control of sexually transmitted infections: 2006–2015. Breaking the chain of transmission». World Health Organization, 2007. [Consulta: 26 novembre 2011].
  7. Dianne Hales. An Invitation to Health Brief 2010-2011. Cengage Learning, 2008, p. 269–271. ISBN 0495391921 [Consulta: 29 agost 2013]. 
  8. William Alexander; Helaine Bader; Judith H. LaRosa New Dimensions in Women's Health. Jones & Bartlett Publishers, 2011, p. 211. ISBN 1449683754 [Consulta: 29 agost 2013]. 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sexe oral Modifica l'enllaç a Wikidata