Petó

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Tradicionalment se li diu petó, bes, o besada.

El petó, el bes o la besada és l'acte de tocar quelcom amb els llavis, generalment una altra persona. Alguns primats presenten aquest costum. El petó pot fer-se de moltes formes i en moltes parts del cos. Segons el país i la cultura es farà de diferents maneres. En algunes zones la salutació a persones afins es fa amb dos petons, un a cada galta, mentre que a desconeguts se'ls saluda verbalment. El petó entre homes que mantenen una gran amistat és comú en alguns llocs com Andalusia o França, encara que generalment on es practica la cultura del petó a l'hora de fer-ho entre dos homes resta reduït al reducte familiar.

La contracció besà d'eliminació de la 'd' intervocàlica de besada és utilitzada de forma oral principalment als dialectes valencians de les zones de sud del País Valencià. A la Catalunya del Nord es manté la forma etimològica potó.

Tipus de petons[modifica | modifica el codi]

Gravadura de l'escultura d'Auguste Rodin, La besà.

Petons com a salutacions[modifica | modifica el codi]

Generalment el petó s'utilitza com una salutació informal per a demostrar afinitat amb la persona que es besa.

Petó a la galta
Usual com a salutació informal generalment envers dones, encara que a França i en algunes zones de l'Argentina i Espanya és també usual entre homes.
Petó a ambdues galtes
Comú a Catalunya (recent), a França (segons les regions en són dos, tres o fins quatre), al Brasil, Espanya, Paraguai i algunes zones de l'Argentina, és una salutació informal. Tradicionalment, entre homes, només s'estrenyen les mans. Se'n sol fer dos, un a cada galta, primer a la dreta, després a l'esquerra. A l'Alguer quan es vol fer remarcar la importància d'un encontre hom fa a tall de salutació un petó a cada galta, primer a l'esquerra i després a la dreta.
Petó a la mà
Formalisme molt estès des de l'antiguitat per a demostrar subordinació o respecte, després utilitzat generalment només per homes per saludar les dones considerades de classe alta. Actualment només s'utilitza amb persones que disposen de títols nobiliaris o eclesiàstics. A França, entre aristòcrates, es feia el gest però s'evita(va) de tocar la mà amb els llavis.