Museu d'Art de Girona

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióMuseu d'Art de Girona
Md'A
Museu d'Art de Girona.svg
Logotip de l'Md'A
Dades base
Tipus entitat museu d'art
Història
Fundació 1976
Activitat
Àmbit Museu d'Art
Espai exposició 4.000 m2
Núm. visites 111.532 (2008)
Organització i govern
Seu central Vista-down.png
Direcció/Gerència Carme Clusellas Pagès
Conservadors Carme Martinell
Antoni Monturiol
És propietat de Generalitat de Catalunya i Bisbat de Girona
Altres dades
Transport públic Estació de Girona
(Ca2 i LD de Renfe)

Web www.museuart.com

Modifica dades a Wikidata

El Museu d'Art de Girona és un museu fundat el 1976 i situat a l'edifici del Palau Episcopal de Girona, al costat de la catedral.[1] En el museu es pot contemplar per ordre cronològic l'art gironí a través d'èpoques i estils successius: romànic, gòtic, renaixement, barroc, realisme, modernisme i noucentisme. També hi ha sales monogràfiques dedicades a la ceràmica, al vidre i a l'art propi de la litúrgia catòlica, així com sales d'exposició temporals.

Les principals col·leccions són les medievals, d'on en destaca l'ara portàtil del monestir empordanès de Sant Pere de Rodes. El museu té la 3a col·lecció d'art romànic i gòtic més important de Catalunya.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

El 7 de desembre de 1976,[3] la Diputació de Girona i el Bisbat de Girona van signar un conveni gràcies al qual es formava el Museu d'Art de Girona (md'A). La Diputació hi va aportar part del Fons del Museu Provincial d'Antiguitats i Belles Arts i sufragava els costos de gestió i funcionament. El Bisbat, per la seva part, aportava el fons del Museu diocesà i cedia el Palau Episcopal perquè fos la seu del nou equipament.

Entre els anys 1979 i 1991 es van dur a terme diverses fases de condicionament i remodelació, donant com a resultat el discurs cronològic que comprèn les diferents manifestacions artístiques des de l'època romànica fins als inicis del segle XX.

Des de l'any 1992 la Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Cultura, va assumir les tasques de gestió que abans corresponien a la Diputació de Girona. Al llarg dels anys el Museu ha vist créixer la seva col·lecció d'art contemporani gràcies a les aportacions d'aquesta institució.

El Museu d'Antiguitats i Belles Arts[modifica | modifica el codi]

Creat l'any 1846 per tal de salvaguardar les obres d'interès artístic i arqueològic, així com les restes arquitectòniques dels edificis secularitzats arran de la desamortització de Mendizábal (1835), fou inaugurat l'any 1870 dins del monestir romànic de Sant Pere de Galligants. El seu fons acollia una important col·lecció d'elements arqueològics de tota la província de Girona, així com un volum important d'objectes d'art formada per adquisicions i donacions dels mateixos artistes. Posteriorment es va rebre un fons d'obres dipositades pel Museo del Prado de Madrid.

A partir de 1976, després del conveni entre la Diputació i el Bisbat de Girona,[4] les col·leccions arqueològiques van romandre a Sant Pere de Galligants sota la gestió del Museu Arqueològic de Catalunya (MAC).

El Museu Diocesà[modifica | modifica el codi]

Corria l'any 1942 quan el bisbe Josep Cartañà i Inglés va crear el Museu Diocesà a partir d'unes col·leccions d'art i arqueologia reunides pel canonge Ramon Font i per mossèn Pere Valls, que des de 1929 s'exposaven al Saló del Tron.

La creació del Museu tenia per objectiu protegir les obres arqueològiques i artístiques de les esglésies de la diòcesi i van augmentar amb les obres adquirides pel mateix Bisbat i també gràcies a les donacions particulars.

Inicialment, la col·lecció s'emplaçà en un dels edificis nobles de la ciutat: la casa Carles (situada a la Plaça del Vi), cedida per testament al Bisbat de Girona.

Amb el pas del temps aquestes dependències van esdevenir insuficients per a allotjar l'important fons del Museu Diocesà. Així, l'any 1974 la col·lecció fa ser traslladada al Palau Episcopal, que en seria la seu definitiva.

Edificis[modifica | modifica el codi]

Palau Episcopal de Girona[modifica | modifica el codi]

Article principal: Palau Episcopal de Girona
Façana Palau Episcopal. Museu d'Art

El Palau episcopal està format per un Pati central voltat d'edificacions del romànic i el gòtic. A l'oest hi ha la Torre davantera, que configura bona part de la façana que dóna a la Plaça dels Apòstols. A l'est hi ha el Saló del Tron, sobre una cisterna i dues estances amb mitja volta, i la Torre de la Presó, que al darrere té l'edifici de Can Fallo i un edifici amb envoltat de tres jardins: el Jardí dels Escuts amb entrada al carrer dels Alemanys, el Pati del Pou i el Jardí de Rocabertí, amb accés del carrer d'en Pere de Rocabertí.[5]

Al nord hi ha la Galeria romànica que comunica la Torre davantera amb el Saló del Tron, i a la seva esquerra hi ha les capelles. El Cementiri dels Negres està separat per una paret de la plaça. Al sud del pati centra, comunicant amb la Plaça dels Lledoners, hi ha edificis més moderns, dels segles XVI i XVII.[5]

La presó del Palau, encara visitable, era un espai acollidor en comparació amb la resta de presons de l'època. En comptes de tractar-se d'una masmorra subterrània, s'ubica al segon pis, oferint als condemnats vistes sobre un pati i la part alta de la ciutat. També estava equipada amb una llar de foc. Els reclusos tampoc eren els ordinaris: es tractava dels religiosos castigats pel bisbe o pels tribunals de l'Església. A les parets cobertes amb calç encara s'hi poden llegir algunes de les inscripcions que els presoners s'entretenien a fer-hi.

El bisbe Tomàs Sivilla l'any 1898 va comprar la casa Falló amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou. Actualment a la casa Falló hi ha les oficines, la biblioteca, els tallers educatius, les reserves i el taller de restauració.

Antic Hospital de Santa Caterina[modifica | modifica el codi]

Antiga farmàcia

La farmàcia de l'antic Hospital de Santa Caterina presumeix de ser una de les poques farmàcies hospitalàries històriques que es conserven en el seu emplaçament original. La seva restauració, delicada però exitosa, ha permès que sigui visitable. Des de gener de 2014 es realitzen, un cop al mes o a través de visites concertades, visites guiades a tot l'Espai Cultural de l'edifici, organitzades pel Md'A. A la farmàcia històrica s'hi pot accedir a través del pati de les Magnòlies de la seu dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.

Es va construir a finals del segle XVII i a l'interior es conceben dues estances separades: la farmàcia i el laboratori o rebotiga. La primera dependència està adornada amb pintures del segle XIX que amaguen la decoració anterior original, d'època barroca. La temàtica de les pintures restaurades que s'hi observen, té a veure amb l'ús de la sala: unes donzelles recullen fruits i plantes medicinals, manipulen aparells com alambics, quotidians en la feina d'un apotecari o farmacèutic. A les parets hi ha armaris i prestatges de fusta policromada imitant el marbrejat, destinats a encabir una col·lecció notable de pots de ceràmica i caixes de fusta, tots ells destinats a emmagatzemar substàncies medicamentoses. Al costat esquerre del taulell, una porta condueix al laboratori. La farmàcia en si no és l'única joia de l'espai; conserva una extraordinària col·lecció de pots de ceràmica, una de les més importants de Catalunya,[6] i pots de vidre bufat, així com caixes de fusta d'herbaris, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII (aquest últim patrimoni de l'hospital, però exhibit a l'interior de la farmàcia), morters de diversos materials i mides, tractats sobre farmàcia, química i botànica, i diaris professionals dels farmacèutics que han treballat la farmàcia.

La Capella de Santa Caterina té també un interés especial. S'ha reconvertit en l'Auditori Josep Irla dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.[7] Aquest nou auditori ha esdevingut un espai més del Museu d'Art de Girona, a banda d'acollir actes oficials i activitats culturals obertes als ciutadans. En aquesta sala es presenta El gran dia de Girona de Ramon Martí Alsina, pintura d'excepcionals dimensions (496 x 1.082 cm) que escenifica la defensa de Girona per part dels ciutadans durant la Guerra del Francès el 19 de setembre de 1809.

La col·lecció[modifica | modifica el codi]

Vas hispano-àrab

La col·lecció permanent és el resultat d'ajuntar diverses col·leccions preexistents, com són la col·lecció de l'antic Museu Provincial d'Antiguitats i part dels fons del mateix Museu Diocesà, això com obres provinents de la col·lecció de la Generalitat de Catalunya.

Algunes de les obres més destacades de la col·lecció del museu són:[8]

Preromànic i romànic[modifica | modifica el codi]

Gòtic[modifica | modifica el codi]

Renaixement[modifica | modifica el codi]

Barroc[modifica | modifica el codi]

Segle XIX-XX[modifica | modifica el codi]

Serveis[modifica | modifica el codi]

Accessibilitat [cal citació][modifica | modifica el codi]

Ascensor exterior del museu, instal·lat el 2010.

El Museu d'Art de Girona disposa de diverses instal·lacions i serveis per tal de fer la visita més agradable a aquelles persones que pateixen dificultats motores. Existeix un accés per a persones que vagin en cadira de rodes i diverses facilitats per a les persones cegues i amb problemes de visió. A més d'un accés adaptat a les persones que van amb cadira de rodes, existeix un ascensor interior que comunica totes les plantes de la col·lecció permanent del museu, permetent realitzar una visita pràcticament completa per la història de l'art gironí (excepte la sala on s'exposa el retaule de l'Església de Sant Feliu de Girona i les dependències de l'antiga presó episcopal). També pel que fa a l'accés a l'edifici, l'any 2010 es va posar en funcionament un ascensor que comunica el pati interior (cal superar uns 10 graons per tal d'accedir-hi) amb l'entrada i botiga del museu i també amb l'Àmbit 3, on es realitzen exposicions temporals. El museu disposa d'una cadira de rodes i de diversos tamborets a disposició dels visitants que ho demanin. També hi han diversos sofàs o zones de descans repartits per les sales, des d'on poder contemplar millor les peces.

Finalment, el museu disposa d'instal·lacions adaptades a persones cegues, entre les quals destaquen peces tàctils, materials explicatius i cartel·les escrites utilitzant el sistema braille, així com la retolació dels botons de l'ascensor en relleu.

Veure amb les mans[modifica | modifica el codi]

L'any 1993 el Museu va fer un projecte d'adaptació a l'exposició permanent del Museu,[10] amb el nom Adaptació per a invidents dins l'exposició permanent, amb l'objectiu d'integrar els invidents en el recorregut expositiu. S'evità fer l'exposició en una sala independent per tal d'integrar realment els invidents en els espais del Museu, i alhora sensibilitzar a la resta dels visitants vers les persones que tenen aquesta dificultat.

L'exposició Veure amb les mans la formen un total de 10 objectes que permeten fer un recorregut des del romànic fins al segle XX. Els objectes són de diversos materials: pedra, fusta, alabastre, metall, ceràmica, vidre i representen diferents tipologies: capitell, mènsula, xilografia, escultura...Cada objecte va acompanyat d'una fitxa tècnica (autor, títol, data, material, procedència) escrita en Braille. A més d'aquestes obres, enmig del recorregut s'instal·là una taula de “textures i olors” on es pot palpar i olorar diferents tècniques: pintura a l'oli, pintura al fresc, aquarel·la, dibuix...

El 1997 s'instal·laren dues taules experimentals,[11] una referida a la pintura al tremp i l'altre a l'escultura. També s'edità un fulletó en Braille amb explicacions sobre el museu i sobre l'ús, procedència i descripció dels objectes.

Punt de descoberta[modifica | modifica el codi]

Pigments

Espai habilitat des de l'any 1994[12] perquè els visitants s'endinsin en els secrets i les curiositats de la creació artística i puguin contemplar els elements que els artistes van utilitzar per a la realització de les obres d'art. En el Punt de descoberta es pot contemplar els procediments més comuns i més generals que estan ubicats a les sales del md'A: la pintura sobre tela i pintura sobre taula.

A la primera part veiem el procés de realització d'una pintura sobre tela i taula, des de la fabricació del suport fins a l'obtenció de l'obra final. A la segona part, els procediments pictòrics: pintura a l'oli, el tremp d'ou, el tremp de cola, el tremp de goma i el tremp de caseïna. Dins la tercera part es mostra un procés molt emprat a la història de l'art: el daurat. S'hi pot observar el daurat a l'aigua i el daurant al mordent amb els corresponents materials i eines de treball. A la darrera part: els pigments i els colorants, on s'observen les matèries que donen un determinat color i els productes d'origen dels quals esdevenen, ja siguin d'origen mineral, animal o vegetal.

Servei Educatiu[modifica | modifica el codi]

El Departament d'Educació del Museu d'Art de Girona va iniciar la seva activitat el curs escolar 1991-1992.[13] El mes d'octubre de 1991, va publicar la seva primera oferta d'activitats educatives adreçades a les escoles amb objectius curriculars per als diferents nivells educatius. L'oferta pedagògica va consistir en la posada en funcionament de visites i tallers escolars, la creació de materials -adreçats a educadors- per a treballar dins i fora del museu i d'un servei d'atenció i suport als docents.

Actualment el Servei educatiu elabora materials i programa activitats destinades al públic escolar, adult i familiar que facilitin a l'espectador entrar en contacte amb l'obra d'art i obtenir les pautes per interpel·lar la col·lecció del museu, convertint el museu en un espai de comunicació i intercanvi. Una lectura oberta del fons d'art és una font inesgotable d'estímuls capaços d'enriquir la nostra percepció del món.[cal citació]

Les activitats educatives destinades al públic escolar responen a un concepte d'educació entesa com a procés d'aprenentatge, amb el plantejament d'activitats obertes i properes a les pròpies experiències dels alumnes. S'ofereixen tres tipus d'activitats: visites guiades, visites dinamitzades i visites-taller. Les visites dinamitzades estimulen l'observació, la curiositat, la participació, l'anàlisi i el debat, i en el cas dels tallers, a partir de l'experimentació pràctica, s'estimula la creativitat.[cal citació]

Activitats destacades:[14]

  • Les pedres parlen
  • El vitraller de la Catedral
  • Un dia a Girona de la mà del Museu d'Art
  • Pintem sense colors
  • Els secrets del Museu d'Art

Activitats diverses:

  • El museu surt al carrer

Espectacle infantil que es celebra anualment des de l'any 1996 la diada de Sant Jordi.[15] Aquesta activitat gratuïta, dirigida a les escoles, té lloc a les escales de la Pujada de Sant Martí, al Barri Vell de la ciutat de Girona.

  • Amb ulls de conte

Col·lecció de contes que tenen com a protagonistes les peces exposades al md'A. Cada volum compta amb dibuixos de diferents il·lustradors i inclou suggeriments didàctics, elaborats pel servei educatiu, que permeten treballar els continguts de la narració a classe. Números publicats: El capitell,[16] de Josep Torrent i Alabau. Stop,[17] de Dolors Garcia Cornellà. El sarcòfag,[18] de Joaquim Carbó. El secret de Narcís de Bovilà,[19] de Mercè Canela. El tresor de Nova York,[20] d'Inka Martí.

  • Els jocs del Museu d'Art[21]

Sèrie de jocs, divertits i originals perquè les famílies, els grans i els petits, vinguin al Museu a cercar animals, flors amagades i vestits que apareixen en els quadres de la col·lecció. La intenció és observar els quadres, els retaules o les escultures amb una mirada diferent i descobrir detalls amagats.

Conservació preventiva i restauració[modifica | modifica el codi]

Preservar la col·lecció del Museu d'Art per a les generacions futures és una de les obligacions primordials del museu. L'Àrea de conservació preventiva i restauració del museu s'ha fet seva aquesta responsabilitat i està compromès amb la preservació d'aquest llegat cultural irreemplaçable. Es dediquen a l'estudi i tractament de les obres d'art, a la investigació de materials de preservació, participen en programes formatius i en les activitats del Museu.

L'Àrea de conservació preventiva i restauració té cura de l'exposició permanent, l'emmagatzematge, la manipulació i el manteniment de la col·lecció de manera que promou l'estabilitat a llarg termini i alhora impedeix que es produeixin alteracions. També assessora sobre els controls específics i necessitats ambientals, exposicions especials, els viatges, l'embalatge, i requisits d'instal·lació dels objectes. Aquestes activitats, formen part d'un programa global de conservació preventiva de la col·lecció del Museu, tracta d'evitar danys i la degradació de les col·leccions a través de l'atenció considerada i la manipulació de les obres.

« El conservador - restaurador ha de tenir en compte tots els aspectes de la conservació preventiva. Abans d'intervenir de manera física en un bé cultural ha de limitar el tractament a allò que sigui indispensable. »
— Art.8 del codi d'ètica professional de l'ECCO[22]

Normativa ISO[modifica | modifica el codi]

L'any 2004[23] el Museu d'Art de Girona va certificar-se segons l'estàndard tècnic ISO 9001 de gestió de la qualitat (família ISO 9000). Les normes de gestió establertes per l'Organització Internacional per a l'Estandardització estan formades per estàndards i guies relacionades amb sistemes de gestió i eines específiques com les auditories.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 64. ISBN 84-393-5437-1. 
  2. Fitxa del museu a Gironamuseus.cat Consulta 21/11/2010
  3. Narcís Soler, El museu d'art de Girona. Revista de Girona 106. p. 3
  4. Duran, Fina «L'Art de col·leccionar: Col·leccionisme Institucional». Revista Bonart, 163, Febrer Març 2014, pàg. 20-21 [Consulta: 12 febrer 2014].
  5. 5,0 5,1 Masabeu, Josep «L'edifici del Museu d'Art. Fases de construcció del Palau Episcopal de Girona». Annals de l'Institut d'Estudis Gironins., XXXIII, 1993, pàg. 433-434 [Consulta: 11 març 2015].
  6. Farmàcia antiga de l'Hospital de Santa Caterina. F.Reixach. Diputació de Girona, 1982
  7. [enllaç sense format] http://www.gencat.cat/especial/stacaterina/cat/edifici.htm
  8. Basat en 24 obres clau del MD'A, autor Narcís-Jordi Aragó. Gi-794-03
  9. Butlletí md'A núm 77, 2011. p. 3-5
  10. Butlletí md'A núm 8, 1993. p.10
  11. Butlletí md'A núm 25, 1997
  12. Butlletí md'a núm 14,1994
  13. Butlletí md'a núm 4, 1992
  14. Activitats educatives. Infantil,Primària, ESO i Batxillerat. curs 2010-2011
  15. Butlletí md'a núm 21, 1996. p. 10
  16. Torrent i Alabau, Josep. El capitell. Museu d'Art, 2002. ISBN 84-393-5803-2. 
  17. Dolors Garcia i Cornellà. Museu d'Art, 2003. ISBN 84-393-6221-8
  18. Joaquim Carbó. Museu d'Art 2004. ISBN 84-393-6631-0
  19. Mercè Canela. Museu d'Art, 2005. ISBN 84-393-6944-1
  20. Inka Martí, Museu d'Art, 2006. ISBN 84-393-7299-X
  21. Activitats educatives. Infantil,Primària, ESO i Batxillerat. curs 2010-2011. p. 20
  22. Web oficial d'ECCO
  23. Informatiu Museus. Núm 62. Cultura Museus. Generalitat de Catalunya.http://cultura.gencat.net/museus/informatiu/hemeroteca/docs/IM62.pdf. p. 5

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Aragó, Narcís-Jordi. L'estoig del Museu. Història i anècdota del Palau Episcopal. Girona: Museu d'Art de Girona, 1997 (MD'A A FONS, 7). 
  • Marqués Casanovas, Jaime. Guia del Museo Diocesano de Gerona. Girona: Imprenta Gerona, 1955. 
  • Soler i Masferrer, Narcís «El museu d'art de Girona». Revista de Girona [Girona], 1984.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Museu d'Art de Girona Modifica l'enllaç a Wikidata